3r C ANNA PALLÀS Llengua catalana

SEMPRE HI HA D’HAVER ALGÚ QUE MANI I ALGÚ QUE OBEEIXI?

Aquest tema pot tenir molts punts de vista, ja que hi ha diferents opinions i maneres de pensar, sobre el fet d’obeir i manar. L’ésser humà es desenvolupa com a persona en una societat en la qual sempre sorgeix una o diverses persones que marquen la seva vida.

Sempre hi ha d’haver algú que mani i algú que obeeixi? No, no té per què. No sempre hi ha d’haver una persona que estigui al cap de tot, que sigui el “líder”, algú que mani, ni en el cas contrari no hi ha d’haver algú que hagi d’obeir, ni fer tot el que se li diu.

Però és aquesta la realitat? La realitat és que les persones, no sabem actuar sense algú que ens mani, ens digui el que hem de fer i quan ho hem de fer. Però la realitat, és que sense aquella persona que abans descrivia com a “líder”, no sabríem què fer.

Oi que quan naixem ja hi ha algú que ens mana? La veritat és que des que naixem fins que morim sempre hi ha algú que ens mana, que d’alguna forma o altra és el nostre “líder”. Sempre estem sota les ordres d’una persona que ens mana, ja que, torno a dir, sense un “líder”, no sabríem organitzar-nos la vida ni sabríem com fer les coses.

Aquesta persona que mana, et marca com un marge a la teva vida, i et va dient el que pots fer o no; diguéssim que t’ajuda a viure, a saber viure organitzat, a viure marcat. Però tampoc ens enganyem, això no sempre és bo. No sempre aquest “líder” t’ha de posar aquell marge sinó que pot, per dir-ho exageradament, esclavitzar-te.

Oi que diuen “todo en exceso es malo”?, doncs igual seria amb nosaltres i les pautes, que en aquest cas serien les lleis, que hem de seguir. Massa lleis t’impedeixen tenir aquell espai en blanc que et quedava després del marge.

Llavors, això podria ser com un estira i arronsa, ja que, ¿podríem viure sense algú que ens manés? Sí, i tant, el problema seria que llavors nosaltres, les persones en general, no sabríem com actuar, ni com organitzar-nos. Però, i si vius esclavitzat? Aquest seria el problema de viure massa marcat, que no tindries llibertat, estaries tan marcat per aquell suposat “líder”, que no podries viure a la teva manera.
Així, mai estarem d’acord, ja que sense cap “líder” no podríem viure, però amb un “líder” massa exigent, no podríem viure a la nostra manera. Jo penso que sempre hi ha d’haver algú que mani, però que mani bé. Per tant, sempre hi ha d’haver algú que compleixi aquelles lleis, i les obeeixi, per poder viure, viure organitzat i bé.