3r A CARLA EXPÓSITO. Llengua catalana

SEMPRE HI HA D’HAVER ALGÚ QUE MANI I ALGÚ QUE OBEEIXI?

Aquest tema és un pèl difícil d’explicar. Perquè les persones que han d’obeir, la majoria de vegades no els agrada, però si et poses a pensar sempre hi haurà algú que et mani, ja sigui dient-te una cosa amablement o de mala manera.

Jo crec que sempre algú ha de donar l’ordre de començar a fer una nova cosa. Un exemple molt fàcil és un treball de classe. És a dir, et manen fer un treball, però no perquè tu t’ho passis malament sinó perquè després puguis saber treballar aquell aspecte. Això no vol dir que el professor sigui una persona superior a tu i et mani tot el que has de fer sense comptar amb la teva opinió; vol dir que a vegades si algú no et diu de fer alguna cosa mai la faràs i potser aquella activitat resultarà bona per a tu.

Una altra manera de veure aquesta posició és el dia a dia amb els pares. Des de petits ens han dit: “No facis això, no toquis això, estigues quiet” o ja de més grans “Fes-te el llit o ordena l’habitació”. Totes aquestes coses que ens deien, ens diuen i ens seguiran dient tota la vida no ho fan per fer-nos mal ni per fer-nos la vida impossible, sinó perquè no ens passi res dolent. En el cas de “No facis això, no toquis això o estigués quiet”, potser si féssim allò que diuen que no fem ens trencaríem una cama i si toquéssim allò que no havíem de tocar ens tallaríem, etc. I en l’altre cas de “Fes-te el llit o ordena l’habitació” ho diuen pel fet que es cuiden de tu i volen que la teva habitació o la teva vida tingui l’ordre i el sentit que ha de tenir.

Per això sempre hi ha algú que obeeix i un altre que mana, si no quasi mai tindríem la iniciativa de començar alguna cosa o treballar en alguna cosa nova. El problema d’aquesta manera de pensar és que a vegades el que mana no té en compte l’opinió de la persona a qui està manant i li puja el poder al cap. I és que res mai no és bo en excés.