3r A ANNA PALOS. Llengua catalana

SEMPRE HI HA D’HAVER ALGÚ QUE MANI I ALGÚ QUE OBEEIXI?

Aquesta pregunta es pot referir tant a una escola, una empresa, en un grup d’amics, la família o bé el govern. Nosaltres estem acostumats a veure sempre els que manen i la gent que obeeix. I la gent acostuma a pensar que només pot ser així.

Quan hi ha unes persones que manen i les altres han d’obeir, acostuma a haver-hi conflictes. Les persones no sempre pensen igual que els que manen. Normalment tenen diferents opinions. Per tant, les feines o tasques que han de realitzar les fan obligades, sense interès ni ganes. I això provoca que de vegades les coses no surtin tan bé com haurien de sortir. Al final acaba havent-hi conflictes que es poden anar fent cada cop més grans. Encara que tot funcioni bé, es faci bé la feina, les relacions no acostumen a ser bones. La gent no és feliç.

Però, si ningú manés, què passaria? Les persones només treballarien d’allò que voldrien, hi hauria feines que ningú pensaria a fer-les i d’altres en què hi hauria massa gent. En definitiva, seria un caos.

Vol dir això que sempre hem de tenir algú que ens mani?
Jo crec que no. Es pot funcionar d’una altra manera : de forma assembleària, on les persones puguin dir les seves opinions i siguin escoltats, on s’organitzin les feines entre tots, sense discriminacions, segons les teves capacitats i interessos. De fet, hi ha empreses que ja funcionen així: les cooperatives.