3C Sheila Estévez Naturals

L’ADOLESCÈNCIA                                               Sheila Estévez (3r C)

¿Què és per a mi l’adolescència? Doncs jo puc descriure-la com l’etapa més “fotuda” (amb perdó) de totes. És un canvi bastant radical que fa la teva persona de nen a adult, tant mentalment com físicament. Per algunes noies el canvi és quan et surt sang de les parts íntimes: el que va passar aquell dia va ser molt desagradable. Hi havia més sang que a la guerra de Troia. Em veies tota plena de sang, tacada per tot arreu, demanant ajuda. Mentrestant, la meva mare plorant: “La meva filla ja és una dona”. Al final va venir la meva àvia al rescat. Però per ser sincers, jo no vaig canviar quan em va venir la regla. Com diu la meva mare, ara nosaltres tenim un “pavo” que no ens l’aguantem. Per a unes coses ets una nena de tres anys, però per a unes altres, ets la més madura. És un comportament indescriptible, gairebé bipolar… Una de les coses en què m’he fixat és que tothom (i quan dic “tothom” vull dir tot ésser humà que sigui adolescent) es preocupa molt més de la seva imatge. Volen semblar tan perfectes que no s’adonen que no estan sent ells mateixos. Per exemple, l’any passat un grup de noies parlaven de moda. A mi m’agrada la marca “Desigual” però és clar, és una vestimenta molt… diferent. El cas és que li vaig preguntar a una noia: “Si a tu no t’agrada una samarreta però està de moda, te la compres?”. I, sorprenentment, la seva resposta va ser: “ Doncs és clar! Si està de moda…”. Això és no tenir personalitat! Alguns adolescents la perden per voler ser persones que no són. A mi em passa quan veig a una noia famosa (una cantant) molt guapa. Intento buscar les seves imperfeccions, però a vegades és impossible, i creus que són perfectes i que mai arribaràs a ser com elles. Però, en realitat, ni aquelles noies ho són! Ningú és perfecte! També diuen que en aquesta edat comences a provar coses noves: fumes, et drogues… Crec que això depèn de la persona, i en quin ambient es trobi. Per exemple, si un noi viu en una casa de fumadors extrems i es relaciona amb un grupet d’amics drogoaddictes i problemàtics, el més probable és que el seu camí no sigui el més adequat. Això depèn de tu. Jo, personalment, mai faré totes aquestes coses, que a la fi no serveixen per a res… Respecte al tema sexual, puc determinar que es molt complex. Sé que les meves hormones s’han revolucionat molt respecte de l’any passat, però tenen un límit. No dic que no hagi tingut les meves típiques fantasies, però em sé controlar. Ara crec que no és el moment. Potser d’aquí dos anys serà el moment clau. Noies de la meva edat ja ho han fet, inclús amb onze o dotze anys. És una exageració! Ni boja, perdo jo la virginitat als catorze anys! També he de dir que les noies que conec són molt “paves”, algunes més “paves” que altres. L’altre dia vaig anar a una discoteca anomenada “Luxum”. Bé, doncs jo estava ballant tranquil·lament amb una amiga meva, quan em toquen l’esquena i em ve un tio dient: “¿Quieres tema?” Sense preguntar el meu nom ni res! Però on s’ha quedat el romanticisme! El vaig enviar a fregir espàrrecs directament, dient-li: “Quan sàpigues festejar una dona i siguis un home de veritat, m’avises”. Crec que, a diferència de les altres noies, jo no busco “rotllo”. Sempre m’han encantat les històries d’amor i, encara que sé que penseu que és una bajanada , jo sí que crec que trobaré algun dia al meu perfecte “príncep blau”. Així que no desaprofitaria les meves primeres experiències o experimentacions, amb un tio qualsevol que se’m creua per una discoteca infantil. Puc esperar l’home dels meus somnis. No estic tan necessitada! En definitiva, vull aclarir que l’adolescència és una etapa de la vida que només pots marcar tu, i ningú més. A més, és la que determina el futur de la persona i el seu camí. Diuen que quan ets petit, vols ser gran… Jo em vull quedar exactament igual.