4t B MIREIA PURTÍ Llengua catalana i literatura

PER QUÈ VAIG COMENÇAR A… DIBUIXAR

Vaig començar a dibuixar des de ben petita, ja que moltes vegades m’han dit que ja en la meva infantesa portava una essència artística dins meu. Encara recordo, com a petits reflexos en la profunditat de la memòria, aquells dies on la meva única preocupació era saber quin color seria l’adequat per a un element del dibuix o no sortir-me de la línia que t’indicava si estaves acolorint bé o pel contrari, havies de reconduir el llapis de color…I és que el 23 d’abril de l’any 2004, és a dir, el dia de Sant Jordi, em van donar el premi al millor dibuix del meu curs! Sé que en aquell temps tan sols era una criatura de quatre anys, però la il·lusió, encara a dia d’avui, em recorre tot el cos provocant-me uns calfreds força agradables.

El sentiment i les ganes de dibuixar no es van aturar en una simple anècdota, ja que als vuit anys em vaig apuntar a una escola de dibuix. Jo era molt feliç aquelles tardes on, juntament amb les aquarel·les i el llenç que m’havien regalat, em dirigia a l’escola d’art somiant de poder complir els meus somnis. Recordo que els meus companys de classe no estaven gaire per la tasca, ja que preferien jugar i embrutar-se entre ells les bates amb la pintura o, senzillament, riure’s de qualsevol fet sense gaire importància. I és que allò semblava un camp de batalla acolorit!  Jo em concentrava tant en el meu llenç que desconnectava de tot el que m’envoltava, sentint els altres en una quasi imperceptible remor de veus. La meva gran aspiració era arribar a ser com el Dalí. M’apassionava la seva percepció de la tècnica, les formes que definia creant tota una obra d’art… Tot i així, a dia d’avui aquella ambició llunyana de ser com el famós pintor, ha desaparegut.

Em vaig adonar que dibuixar m’agradava molt. Que era molt més que una acció, ja que per a mi era descriure tot un ventall de coses amb molt pocs materials, esforç i entusiasme. Si m’aturo a observar el recorregut que he realitzat al llarg de la meva vida, crec que la paraula creativitat em defineix a la perfecció.

Als dotze anys, la meva àvia celebrava els setanta anys, i no vaig dubtar a fer-li un dibuix. Vaig pensar que seria un molt bon record per a totes dues. Malauradament, no trobava una inspiració favorable o de profit. No és que pensés que em vindria d’un segon a l’altre, però després d’estar un parell de dies sense saber què dibuixar, la situació em semblava més aviat greu, ja que, a més a més, el termini per donar-li el regal a la meva àvia se m’acabava.

Va ser així com vaig tenir una idea: si la inspiració no arribava, havia de sortir a buscar-la. Aquells dies, abans de tornar a Barcelona per celebrar el seu aniversari, estava passant el nadal a prop de Puigcerdà, on els meus pares tenen una casa rural i hi solem anar per vacances. Vaig agafar una llibreta i un llapis i vaig anar escrivint una llista que descrivís la manera de ser de la meva àvia i el que més la defineix. Volia trobar un paisatge o un objecte que me la recordés i d’aquesta manera dibuixar-lo. Una nit vaig pujar a un petit turó per reflexionar i completar la meva recerca, i allà va ser on vaig trobar el que tant desitjava. Vaig mirar més enllà del que m’envoltava i vaig fixar la mirada a l’horitzó, tot aixecant el cap. El cel, l’univers, la nit, les estrelles, les constel·lacions… La meva inspiració!

La meva àvia era una persona calmada i silenciosa com la nit, sàvia i erudita com les estrelles, amb una capacitat de reflexió immensa com l’univers i protectora com el cel, que sempre ens observa. El dibuix li va agradar moltíssim, ja que no se l’esperava. Mai oblidaré la seva expressió innocent a mesura que li anava explicant quin significat tenia la il·lustració. Em va quedar força bé, ja que  mostrava una gran representació simbòlica i profunda per a totes dues.

Encara a dia d’avui, intento reservar-me un espai cada divendres per poder dedicar-me a dibuixar en el meu nou quadern de dibuix. Hi dibuixo persones, paisatges… etc. El que més m’agrada fer són dibuixos animats o representacions crítiques de la societat materialista actual. El que vull dir és que dibuixar m’allibera i em relaxa molt. L’art de dibuixar no és solament una via d’expressió cultural, sinó que és el reflex d’un mirall del que vull ensenyar al món.