3r A  LAURA BENITO.  Física i Química 

TOT ÉS FÍSICA… I QUÍMICA! 

Que tot és física… i química, què deu voler dir això…? Porto una estona pensant en el seu significat. Quan arribo a casa, deixo la motxilla i el primer que faig és obrir el portàtil per buscar-ho. A l’introduir la paraula física al cercador, aquesta és la definició:” Ciència que estudia les propietats de la matèria i de l’energia i estableix les lleis que expliquen els fenòmens naturals, excloent els que modifiquen l’estructura molecular dels cossos”. Em costa una mica d’entendre però ho aconsegueixo; ara només queda química que, segons la seva definició, és “La ciència que estudia tant la composició , estructura i propietats de la matèria com els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques i la seva relació amb l’energia”.

Realment no assimilo què és cada cosa exactament, hi dono unes quantes voltes i res, així que me’n vaig cap a la cuina per menjar alguna cosa, però just al costat de la porta hi ha unes ulleres. Són al·lucinants, increïbles, semblen portades del futur, què fan a casa meva? Per un moment tinc por, però la curiositat és més gran i decideixo agafar-les. Sento els batecs del cor cada cop més accelerats, i si viatjo al futur i després no puc tornar?, i si em desintegro al posar-me-les? El cap m’explotarà com continuï pensant, així que tanco els ulls i ràpidament me les poso. El meu cos s’atura, espera sensacions fortes, canviar de dimensió. Fantasies! però no, no sento res estrany, així que obro els ulls.

La cuina segueix igual, jo segueixo igual, miro al meu voltant i, de cop, una veu que surt de les ulleres comença a parlar-me: Fixa’t bé, la cuina és com un laboratori on els científics són els cuiners, dins d’aquest espai la física i la química hi són presents. Com?, dic en veu alta. Llavors fixo la mirada a la nevera i… és flipant! Puc veure-hi a través, i la veu que sembla saber-ho tot em diu que jo sé com funciona. Té raó, recordo l’explicació de classe: la nevera funciona a partir de l’expulsió de l’escalfor de dins gràcies a la compressió i expansió del líquid refrigerant. Això és física, diu la veu. Em fixo en un altre aparell, el microones. Aquest no sé com funciona, dic. Llavors comença a explicar-me que el seu funcionament es basa en la radiació electromagnètica, que s’utilitza per escalfar l’aigua que tots els aliments tenen; les microones, a l’incidir en el menjar, fan que les molècules d’aigua girin a través d’aquest mecanisme, les ones transmeten energia a les molècules que es transforma en escalfor mitjançant la fricció de les molècules. Això també es física?, pregunto. Em respon que sí i m’explica que la majoria dels aparells funcionen a partir d’un principi de física.

Tot això és molt interessant, però jo començo a tenir gana, dic. Està bé, diu la veu, ara observaràs la química a la cuina. Sense fer-li gaire cas, agafo una poma que sembla haver madurat ja. Llavors la veu em pregunta que per què posem fruita que està madura amb d’altra que no ho està dins d’una bossa. Jo li dic que ho fem perquè l’àvia diu que així madura més ràpid, però insisteix en que si en sé el perquè.

Ara que ho pregunta, la veritat és que no i li demano que m’ho expliqui. Em diu que és un vell truc i la clau està en un gas que desprèn la fruita madura anomenat etilè que accelera la maduració; per tant, si posem uns plàtans verds amb uns de madurs, aquests últims desprendran el gas que es quedarà en l’atmosfera de la bossa i afavorirà la maduració dels altres. Les seves explicacions són apassionants i les escolto cada cop amb més atenció.

A l’acabar amb la química a la cuina, em diu que el que m’ha ensenyat no és res comparat amb tot el que hi ha. I així, com per art de màgia, les ulleres desapareixen i en seu lloc cau del sostre una nota que diu: Aquestes dues ciències són presents a tot arreu, des del funcionament del motor d’un cotxe fins a la cocció d’un bistec, però a vegades ho portem tan interioritzat que ni tan sols ens adonem que tot és física… i química!