Avui, 8 de març de 2010, amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la dona , des de la Biblioteca i l’Institut volem rendir un petit homenatge a les mares, sempre treballadores,
LA MADRE, Víctor Manuel
EL LIBRO DE LAS MADRES.
Per aquest motiu recomanem una obra que ens ha captivat tant per la seva forma com pel seu contingut, el Libro de les madres, editat per Laura Freixas. En una cuidada enquadernació i en paper setinat, passarem per molts moments literaris fascinants, al costat d’unes belles il·lustracions de pintures de diverses èpoques.
Tant els textos com les pintures tenen un tema únic, la maternitat, encara que tractat des de molt diferents punts de vista. L’editora es va proposar recopilar, des de Eurípides a Clarice Lispector, aquells fragments literaris, poc freqüents, que es detinguessin en el tema de la maternitat. Perquè, com ella mateixa assenyala en el pròleg, després de mitja vida lectora tenia clar com havien tractat els llibres l’amor, l’amistat o la mort, però i la figura de la mare, la relació mare-fills, i, especialment, la relació mare-filla?
D’aquesta obstinació sorgeix una recopilació de textos de molt diferents autors: San Agustín, Apolonio de Rodas, Jane Austen, Boccaccio, Chateaubriand, Chéjov, Eurípides, Don Joan Manuel, Clarice Lispector, Joaquim Machado de Assis, Katherine Mansfield, Ovidio, Emilia Marró Bazán, Benito Pérez Galdós, Jules Renard i Madame de Sévigné. Les il·lustracions també són fabuloses, hi trobem obres des de Gustav Klimt a Tintoretto passant per Picasso, Munch o Delacroix per citar alguns dels més coneguts autors.
En la introducció de Laura Freixas se’ns descriu detalladament quin va ser l’impuls per a l’edició d’aquesta obra d’aquesta manera:
Cuando me quedé embarazada, esa impresión de destierro, de abandonar el terreno en el que había jugado hasta entonces, esa sensación que en el ámbito laboral me resultaba agridulce, también la tuve (y ahí de dulce no tuvo nada) en otro terreno: la lectura. Las emociones que en mi cuerpo y en mi alma despertó el primer beso venían precedidas de una larga elaboración literaria. Las suscitadas por el embarazo, el parto, el tener entre los brazos por primera vez a mi hija recién nacida…, de todo eso, la literatura no me había dicho nada… Y ese silencio me resultaba escandaloso. Desde entonces me he interesado por rastrear, en la literatura, la figura de la madre.
També ens explica quin ha estat el criteri de selecció i ordenació dels fragments, que no apareixen per ordre cronològic històric. Els textos apareixen segons un criteri a mig fer entre temàtic i d’història de la maternitat, és a dir, començant pel part. El primer text seleccionat és el relat “En Lehmann’s”, de l’autora Katherine Mansfield i el que tanca la selecció és “El rescat de la bella Kudrun”, del poema épic medieval alemany.
En la introducció a més trobem la justificació sobre els textos triats, així com una breu explicació del que en ells trobem i quins han estat, pel que sembla de l’editora, les seves qualitats més destacables. Aquí és on ens introduïm en aquesta varietat de textos, tan llunyans uns d’uns altres, i que aviat passarem a gaudir amb la lectura individualitzada de cadascun d’ells. La veritat és que probablement alguns ens agradin més que uns altres, alguns seran més propers a la nostra sensibilitat o als nostres gustos, alguns són més ingenus, altres més hermètics, però el que no podem negar que es tracta d’autors importants de bon tros que oferir en les seves visions de la maternitat i en el seu estil.
Abans de cada relat, precedit per la il·lustració corresponent, trobem les referències al text (autor, títol, traductor si escau), a l’edició recomanada per si volem ampliar la lectura i també les dades sobre la pintura escollida per a il·lustrar el fragment. En fi, tota la informació per a seguir amb noves lectures i el nostre acostament a la visió de la maternitat en la literatura, en una original selecció de gran qualitat.
La resenya l’hem vista a Papel en blanco.
El Libro de las madres, de Laura Freixas, està editat per 451 Editors, dintre de la col·lecció 451.zip (ISBN 978-84-96822-74-0).
MADRES E HIJAS.
Madres e hijas,Laura Freixas, Editorial per Anagrama.
La relació mare-filla ha tingut fins a temps recents escassa presència en la literatura. Mentre que obres com La Orestiada, Hamlet o Els germans Karamazov, retraten les relacions mare-fill o pare-fill, són poques les escriptores que han escrit sobre aquesta especial relació. Partint d’aquesta llacuna, Laura Freixas, escriptora i editora, recull en aquest llibre relats sobre mares i sobre filles. S’han triat autores espanyoles consagrades i relats publicats i inèdits: Rosa Chacel, Carmen Laforet, Ana María Matute, Josefina Aldecoa, Esther Tusquets, Almudena Grans o Soledad Puértolas són algunes de les autores dels catorze contes que es recullen en aquesta singular selecció.
Encara que el tema és comú en totes elles, les formes d’abordar-lo varien: cartes a mares d’amor i d’abandó, petits moments que es van compartir amb una filla, filles nenes i filles adultes, mares benvolgudes i admirades, mares no compreses i mai perdonades. Aquests relats reflecteixen amb mestratge vivències intenses, i des de la proximitat o la distància, des de l’aproximació o el desencontre, la seva lectura evidencia la riquesa de la relació mare-filla.
Entrevista a Laura Freixas: ” Los críticos marginan a las escritoras”. Si us interesa el tema cliqueu aquí.
EL GUST DE SER MARE.
El gust de ser mare, de Silvia Soler, editat per Columna.
El gust de ser mare és un emotiu viatge per l’experiència de la maternitat. Un recorregut pels cinc continents que ens mostra diferents maneres d’entendre l’experiència de donar vida. Un recorregut en el temps a través de la literatura universal per recollir les reflexions més significatives sobre el fet de ser mare.Un llibre escrit amb sensibilitat i allunyat dels tòpics en què totes les dones que són o han de ser mares s’hi reconeixeran.
CON MI MADRE.
Con mi madre, Soledad Puértolas, Editorial Anagrama.
Aquest és un llibre autobiogràfic i l’autora ho explica així: ‘La meva mare va morir el 26 de gener de 1999. Des d’aquest dia, per necessitat, per a no sentir-me desbordada pel dolor, he anat escrivint sobre ella, sobre el que ha significat la seva vida i la seva mort. Quan va morir, els records es van amuntegar en la meva ment.’ Soledad Puértolas ens brinda el seu llibre més emocionat.
TEMPS D’UNA ESPERA.
Temps d’una espera, Carme Riera, Editorial Columna.
Temps d’una espera és el diari que Carme Riera va decidir escriure quan va saber, per segon cop a la seva vida, que estava embarassada. Com diu ella mateixa, «sembla que són les situacions extraordinàries les que tot sovint ens aboquen a escriure diaris. Un viatge, el patiment d’una malaltia o d’una guerra n’han generat diversos. Per això me pareix estrany que l’embaràs no hagi servit d’excusa per escriure’n alguns». Ara podem conèixer els pensaments, les sensacions, els sentiments que, dia rece dia, es desprenen d’una dona que espera un infant. I és a partir d’aquest fil conductor que assistim, no sols al testimoni íntim d’una mare, sinó també a una reflexió global sobre la condició femenina relacionada amb la maternitat al llarg de la història. Es tracta, sens dubte, d’una aportació poc habitual, lluny de tòpics ensucrats i de tecnicismes mèdics: se’ns transmet una vivència en totes les seves dimensions, des de la més personal a la social, amb la sensibilitat d’una gran escriptora.
ENTRE NOSOTRAS.
Entre nosotras, Assumpta Roura, Editorial Planeta.
Assumpta Roura ens oferix un nou testimoniatge autobiogràfic. Des de la infantesa d’Assumpta fins al suïcidi de la seva mare, l’autora recorda la intensa relació, repleta de desencontres, que es va establir entre ambdues, per a després tornar la seva mirada cap a la seva filla, i preguntar-se si, finalment, no ha comès ella els mateixos errors com mare.
SANGRE DE MI SANGRE.
Sangre de mi sangre, Rosa Regàs. Editorial Planeta.
«Només he pretès aportar el meu testimoniatge del sentit comú i de l’afecte que vaig intentar posar al servei de la meva vida de família, del meu propi estil de convivència.». Aquestes paraules de Rosa Regàs ens introduïxen en una obra escrita, amb mirada còmplice, des del cor i els records. Sang de la meva sang és una commovedora i brillant reflexió sobre les relacions amb els fills que, com totes les coses importants d’aquest món, amaguen el seu secret en l’interior de nosaltres mateixos. Un llibre que gaudiran quants van llegir Diari d’una àvia d’estiu.
ELS ARBRES VENÇUTS.
Els arbres vençuts. Maria Mercè Roca. editorial Proa.
Tot pot aturar-se quan el passat retorna de cop i es fa present. Així succeeix a la protagonista d’Els arbres vençuts, malalta per un amor de joventut. Tot d’una, l’antiga passió frustrada es projecta cap al futur en una imprevisible relació: la seva filla coincideix, en l’escenari de l’antiga passió, amb l’home pel qual havia enfollit. Aquesta novel·la va suposar un notable salt endavant en la trajectòria narrativa de Maria Mercè Roca i és, encara, un dels seus títols fonamentals.
CARTAS A MI MADRE.
Cartes a la meva mare de Sylvia Plath. Editorial Mondadori.
Tan reveladores com un diari, les cartes que Sylvia Plath va dirigir a la seva mare cobrixen els anys més importants de la seva vida, des de l’ingrés en la universitat, en 1950, fins a uns dies abans del seu suïcidi, en 1963. Carta després de carta, es van perfilant en aquestes pàgines les emocions i els sentiments d’una escriptora que ja és un mite de la literatura contemporània. Després dels primers moments d’eufòria juvenil, Sylvia va anar madurant: la noia riallera aviat va ser dona, i en aquests folis tan íntims ens lliura el testimoniatge dels seus anys de convivència amb Ted Hughes, de la seva experiència de la maternitat i dels moments d’angoixa previs al seu últim gest desesperat. El cos s’esfuma, però queda la paraula: Cartes a la meva mare recull els passos vacilantes i bells d’una dona que va desfilar per la vida i l’art amb peu de equilibrista, sabent amb certesa que no havia xarxa capaç de protegir-la.
UNA MORT MOLT DOLÇA.
Una mort molt dolça, de Simone de Beauvoir.
En Una mort molt dolça (1964), es descriuen les sis setmanes de malaltia i agonia prèvies a la mort de la mare de Simone. Aquest breu lapse temporal li ofereix a l’autora la possibilitat d’indagar sobre les coincidències, paradoxes i contradiccions del vincle que manté amb la seva mare.
..
