La Núria recentment arribada de Nova York és una escriptora amb molta trajectòria. Ja fa temps que va deixar les aules per dedicar-se en cos i ànima a escriure. Combina les visites a escoles d’arreu d’Espanya amb la pau i calma de les hores d’escriptura.Avui ha vingut a passar la tarda al nostre Col·legi, i ve per comentar la seva novel·la negra “El misteri del carrer de les Glicines” amb els nois de 1er d’ESO.

Ha entrat a l’escola pocs minuts  abans de les 15h. I en breu han aparegut els protagonistes de la novel·la a donar-li la benvinguda. Una visita al director,que ha portat a una conversa sobre un noi desaparegut ha obligat a la Núria i els seus acompanyants a endinsar-se a la cerca de pistes per totl’edifici …Finalment han arribat a la sala d’actes on tots els alumnes  l’esperaven amb màscares. Ha sigut una rebuda espectacular, la sala d’actes era de color roig i la Núria ha quedat molt impressionada amb la música i la presentació en format powerpoint que dos alumnes han preparat . Un èxit de benvinguda.

Després han començat una ronda de preguntes, i aquestes són algunes de les respostes que n’han sortit:

Frases de la Núria Pradas:

-Escriure vol dir exhibir-se davant del lector, encara que faci por és l’objectiu, escriure per ser llegit.

-Confessa que els escriptors tenen tendència  a ser una mica xafarders, i ella la primera, sempre a l’aguait de què  pot sentir en qualsevol racó de la ciutat.

-Un consell dirigit als escriptors novells: PACIÈNCIA I DISCIPLINA. La primera perquè  has de tenir paciència en tot el procés d’escriure, és lent. Sempre es pot revisar i millorar. Quan s’envia el text a l’editor perquè el converteixi en llibre, és lent. Quan esperes que surti el llibre a la teva llibreria, és lent. I la segona, la disciplina. Si abans treballava 8 hores com a mestra, ara en treballa 8 com a escriptora. Ella mateixa s’ha hagut d’auto imposar la disciplina.

-Quasi sempre porta una llibreta a la bossa, per si té alguna idea o veu algun personatge del carrer que el pot introduir a la seva novel·la. Així que té llibreta per descriure situacions, llibreta de personatges, etc.

-Li hauria agradat escriure Somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare.

-Llegir és posar benzina. Llegir per un escriptor és formar-se, els llibres són les seves classes, les seves escoles.

-La tasca de l’escriptor de literatura juvenil és acostar tots els gèneres literaris al públic, i que ells tastin i  escullin quin/s gènere/s volen llegir. Ella va creure que hi havia poques novel·les del gènere negre per joves (excepte les de l’escriptor Andreu Martín) i va animar-se a fer la novel·la  “El misteri del carrer de les Glicines”.

-Ser escriptor és una feina ben normal.

-No creu en la inspiració, sinó en el treball.

-Estima tots els seus llibres publicats per igual.

-Gran lectora des de petita no va començar a escriure fins als 30 anys aprox.

-Escriu només narrativa, encara que va molt al teatre i llegeix poesia. I últimament llegeix les novel·les  de l’autor contemporani Víctor del Árbol , premi Nadal 2016.

 

Lectura en veu alta

Després alguns alumnes s’han atrevit a llegir fragments de la novel·la.

La Núria ha felicitat a tots els narradors i els ha donat un parell de consells. Els ha recomanat que per ser unes lectures més entenedores no caiguin en la rapidesa i que no oblidin l’expressió facial. També ha dit que estava sorpresa que aquells textos els hagués escrit ella.

Alguns joves han regalat dolços a l’escriptora que ha estat molt agraïda.

La visita ha acabat amb la firma d’autògrafs. A la biblioteca escolar  podreu trobar la seva última novel·la “La noia de l’argenter”. Molt recomanable!

Núria Pradas, un plaer.

 

Llibres de la Núria Pradas a la Biblioteca:

Heka: un viatge màgic a Egipte
Pradas, Núria.  Bambú, 2015

Raidho : un viatge amb els víkings
Pradas, Núria.  Bambú, 2011

Koknom: una aventura en terres maies
Pradas, Núria.  Bambú, 2015

Nebbia
Pradas, Núria.  Bromera, 2014

Quina família!
Pradas, Núria; Sans, Eva [il.lustrador/a].  La Galera, 2006

Sota el mateix cel
Pradas, Núria.  Columna, 2013

La filla de l’argenter
Pradas, Núria.  Animallibres, 2016

Etiquetes:ESO, Literatura catalana, Novel·la Juvenil, NúriaPradas, Visites