XXIII
Por una mirada, un mundo;
por una sonrisa, un cielo;
por un beso… yo no sé
qué te diera por un beso.
Gustavo Adolfo Bécquer
Cada dilluns, un vers… per Emma Rodríguez
Respon
Arxiu de la categoria: Cada dilluns, un vers
El poema de la setmana
Els alumnes de 4t C s’han animat a introduir “Cada dilluns, un vers…”, i aquesta setmana no en tenim un, sinó dos. Endavant amb la poesia!
El Daniel Méndez ens porta al segle XIX amb el poema més memoritzat de la història de la literatura espanyola:
“(…) Son mi música mejor
aquilones,
el estrépito y temblor
de los cables sacudidos
del negro mar los bramidos
y el rugir de mis cañones.
Y del trueno
al son violento,
y del viento,
al rebramar,
yo me duermo
sosegado,
arrullado
por el mar. »
Fragment de « La canción del pirata » de José de Espronceda
I la Marina Herrera, ens ha buscat un poema per seguir animant-nos a llegir.
POEMA DEDICADO A UN LIBRO
Eres un tesoro por descubrir,
la isla donde perderse,
un viaje sin moverse del sillón,
alivio para el alma,
bálsamo para el corazón,
distracción para la mente,
… esencia del sentimiento,
refugio donde llorar,
medicina para reír.
Diccionario para el sabio,
para el necio sorpresa,
regalo para el amor,
compañía que no molesta,
amigo que no discute,
abrigo en invierno,
en verano albergue fresco,
música para el anciano,
pintura para el niño,
esperanza del nuevo día,
maestro sin horas,
catedrático de la historia.
Callado, siempre callado,
y sin embargo…
siempre tu voz perpetua.
Aurora Funes Granados
21 de març, dia mundial de la poesia
Aquest divendres 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia. Animeu-vos a buscar uns versos per començar la setmana amb bon peu.
Cançó del bes sense port
L’aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.
Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l’avenc,
gavines a l’escullera.
Carbó d’amor dins dels ulls
com una trena negra.
Carbó d’amor dins dels ulls
i els ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat al vent
com una trena negra.
Maria Mercè Marçal
En el següent enllaç, podreu escoltar la versió musicada d’aquest poema.
http://www.flickr.com/photos/8418112@N04/3526002850
2014, any Vinyoli
Enguany celebrem l’any Joan Vinyoli. El 3 de juliol del 2014, farà cent anys del naixement d’un dels nostres poetes més importants. Així que encetarem l’apartat “Cada dilluns, un vers” amb un dels seus poemes.
La vall del vespre
Quan per la vall del vespre descendim
per l’autopista cap a la ciutat,
les fàbriques encenen mil llumets,
batega tot i tot és aturat.
Ens engoleix la nit: a quin banquet
som convidats a no tenir mai por?
Tot el passat és com un dèbil crit
fumós que va perdent-se en l’aire espès.
Tot és fluent i tot és permanent.
Les paraules em porten no sé on:
en elles ara em quedo i és un món.
“Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una bella possibilitat, que és viure poèticament. Això és el que procuro des que vaig decidir no sojornar definitivament enlloc i fer de caminant.”
(Vinyoli, Joan, “Pel camí dels mesos”, Els mesos de l’any, Barcelona, SADAG, 1956)
http://www.escriptors.cat/autors/vinyolij/pagina.php?id_sec=1907