Enguany celebrem l’any Joan Vinyoli. El 3 de juliol del 2014, farà cent anys del naixement d’un dels nostres poetes més importants. Així que encetarem l’apartat “Cada dilluns, un vers” amb un dels seus poemes.
La vall del vespre
Quan per la vall del vespre descendim
per l’autopista cap a la ciutat,
les fàbriques encenen mil llumets,
batega tot i tot és aturat.
Ens engoleix la nit: a quin banquet
som convidats a no tenir mai por?
Tot el passat és com un dèbil crit
fumós que va perdent-se en l’aire espès.
Tot és fluent i tot és permanent.
Les paraules em porten no sé on:
en elles ara em quedo i és un món.
“Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una bella possibilitat, que és viure poèticament. Això és el que procuro des que vaig decidir no sojornar definitivament enlloc i fer de caminant.”
(Vinyoli, Joan, “Pel camí dels mesos”, Els mesos de l’any, Barcelona, SADAG, 1956)
http://www.escriptors.cat/autors/vinyolij/pagina.php?id_sec=1907
