El llop

Joseph Smith

Editorial: Amsterdam / Mondadori

Sóc el llop, el que pren vides: el predador. mort, la vida que dóna llibertat als ramats. Ataco amb els ulls oberts i veig com salta la mort, brillant i ferotge, a la mirada de la meva presa.Sóc el llop, l’ombra que porta la llum de la emorosos i cansats, i que posa fi al patiment dels seus febles. He estat amb molts per sentir les seves últimes alenades, per retenir-los, per abatre’ls, per esventrar-los mentre gemeguen i lluiten per la vida que havien bandejat i oblidat de viure, per escalfar-los i tornar-los a despertar, a la fi, dins del foc del seu final.El llop descriu els darrers dies d’un llop convertint-se en una faula sobre els temps actuals. L’idea del relat la va anar desenvolupant a partir d’una idea que tenia al cap, la d’un llop que recorre durant uns dies uns boscos. Narrat en primera persona, el lector anirà coneixent el que pensa i sent un llop ferotge, amb l’estómac buit.

Podeu llegir un fragment.