Lectures recomanades pel Sant Jordi

Xats, d’Andreu MartinXats

Andreu Martin

Editorial: Columna Edicions

Què pot passar quan les Taurones, les noies més populars de l’institut, liderades per l’Elisenda, escriuen el teu nom = 8 a la pissarra de la classe? Doncs que et converteixes en la noia 8. Això és el que li ha passat a l’Eva: no és ningú, tothom la ignora.

Amagar-se darrere un àlies pot multiplicar els problemes, en lloc de reduir-los.

“-Escolta, nena…

-És que ja t’ho he dit una vegada. Quantes vegades vols que t’ho digui?

-Els dos últims controls de mates també deies que te’ls havies preparat molt bé i els vas suspendre!
-Ai, mama, para ja de ratllar-me, d’acord?

Què, et sona aquesta conversa? Segur que tots i totes hem viscut un diàleg similar amb el nostre pare o la nostra mare. Això mateix és el que està vivint l’Eva, la protagonista de Xats, d’Andreu Martín. Ella té una solució, que és fugir amagant-se sota un altre nom a la xarxa. No suporta l’institut, no suporta les seves amigues, tothom l’ignora i no sap què fer amb la seva vida.No sé què en penseu vosaltres, si fugir soluciona les coses o no. L’Eva s’ha buscat un àlies, Cap, i ha trobat un refugi ideal xatejant a internet i un amic, Supermask. El que l’Eva no sap és que allà al xat també trobarà problemes. Potser allò de nou i diferent que busca quan fuig ho té més a prop, i des de fora de la xarxa algú està jugant amb ella.

Rebel, de Manuel L. AlonsoRebel

Manuel L. Alonso

Editorial Barcanova. Antaviana Nova

Les butxaques dels texans eran buides. Feia més de vint-i-quatre hores que no menjava res. Tenia disset anys i odiava tothom.

Així es presenta l’Eduard, el protagonista d’un títol anterior d’aquesta col·lecció, “L’impostor“. Rebel” no n’és una segona part, sinó una història molt diferent. Solitari, sense motius per a l’optimisme, la vida l’ha tractat amb duresa. Està tocant el fons i necessita desesperadament un cop de sort. Aleshores, apàreix l’Ana:

– Ella m’estava mirant. Vaig rectificar la primera impressió: pensar que no estava malament era no dir gran cosa. La paraula més deslluïda que se’m va ocórrer en aquell moment per descriure-la va ser preciosa. No era gaire alta ni tenia una figura espectacular, però els seus ulls i la seva boca eren els més bonics que havia vist mai.

D’aquesta manera comença una història no solament d’amor, sinó també de recerca i aprenentatge mitjaçant esdeveniments imprevistos que arrosseguen l’Eduard a la soledat i la desesperança i posen a prova el seu coratge per rebel·lar-se i lluitar contra l’infortuni.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà