curs 18-19
Article d’opinió : MÚSICA A L’ESCOLA
0Últimament, en vàries escoles el timbre s’ha eliminat. I amb el timbre, les files després de l’hora d’esbarjo o per entrar i sortir de l’escola. Ara simplement quan els alumnes escolen un cançó, entren cap a l’aula .
Des del meu punt de vista està bastant bé . Els nens i nenes tenen temps i quan sona la música , poden entrar tranquil·lament a la classe. A més la música fa que els alumnes entrin motivats a l’aula .
Davant d’aquesta proposta jo no tinc res en contra . Molt puntualment la música pot no agradar i els alumnes poden avorrir-se entrant a la classe … Encara que qualsevol cançó dona alegria.
En conclusió, crec que està molt bé que els nens i nenes pugin entrar a la classe amb alegria . A més, no perden temps al pati fent files . Em sembla una idea nova, diferent i molt interessant .
Maria Belmonte
6è A
WONDER
0Wonder és un llibre escrit per Raquel Palacios. Aquest llibre es basa en la vida d’un nen, l’August (Auggie) Pullman, que després de néixer amb una malformació li han hagut de fer moltes operacions. Finalment, als deu anys, la seva família decideix apuntar-lo en una escola per primer cop en la seva vida. Wonder ens explica les aventures que li passen a l’escola.
Aquest llibre l’estem treballant els divendres a l’hora de pla lector amb les tutores de 6è. També ho hem treballat fent un racó de Wonder, dins l’aula: en aquest racó posem frases que ens agraden del llibre, frases que ens fan reflexionar, informació de la seva malaltia, personatges importants de la història….
La lectura ens està transmeten moltes emocions a tots: alegria, empatia, tristesa. Per exemple, hi ha un moment en que l’August es creia que el Jack era amic seu i després va escoltar que deia coses molt lletges d’ell. Aquesta escena em va provocar molta tristesa.
També el que m’agrada molt d’aquest llibre és que cada mes el senyor Browne, el professor de llengua, els escriu un precepte, és a dir, una frase i els alumnes han de pensar què vol dir. Per exemple, el del mes d’octubre va ser: “Els teus actes són els teus monuments”.
Crec que es un llibre molt interessant i que transmet un missatge molt positiu.
Laia Bosch Martínez
6è A
ELS REFUGIATS
0Avui en dia milions de persones d’arreu món es veuen obligades a fugir del seu país. La majoria d’aquestes persones són innocents, ja que van haver de fugir del seu país i deixar tot el tenien per culpa de temes polítics, en els que en la majoria dels casos no tenen res a veure.
La gent que fuig es veu obligada a fer llargs i perillosos camins, ja sigui en tren, en cotxe, en camions, en barca, etc., perquè a continuació altres ciutadans d’altres indrets no tinguin empatia per acollir-los i no els deixin passar la frontera. Per exemple, a Europa, diferents països com ara Suïssa o Alemanya, són països solidaris ja que són els llocs on més s’han acollit, però d’altres com Espanya no compleixen l’acord que van fer amb Europa, la qual deia que cada país havia d’agafar un cert nombre de refugiats. Segons aquest acord, Espanya hauria d’haver acollit unes 17.000 persones refugiades i fer-se’n càrrec d’elles, però al final només van passar al territori espanyol unes 1.100 persones, donant lloc a una diferència de quasi 16.000 ciutadans i ciutadanes. Aquestes persones era gent que abans de que succeís tot el tema de les guerres, portaven una vida com la de qualsevol persona normal i corrent del nostre país en qualsevol dia de la seva vida. Que en qualsevol moment podria canviar en qüestió de dies, setmanes o inclús mesos.
Durant aquests trajectes, la meitat de la gentada que ha de fugir a un altre país són infants i un de cada tres viatja sol. Moltes vegades els nens i nenes es veuen obligats i obligades a anar-se’n sols cap a un altre indret, ja pot ser per temes econòmics, és a dir, que els pares o familiars adults de les criatures no tenen suficients diners per fugir tots i decideixen donar els pocs diners que tenen i han estat estalviant perquè el seu fill/a pugui tindre un futur millor en un altre indret del món. També podria ser degut a les guerres, el caos i la destrucció que els nens hagin perdut als seus pares, és a dir, que han mort o han quedat mal ferits. Una altra possibilitat és que mentre feien el recorregut per buscar refugi s’hagin separat de les seves famílies. Alguns infants per causes com aquestes, se’ls poden quedar les seves vides marcades. En les vides d’aquestes persones no es pot assegurar que tot acabi bé, és a dir, que al llarg dels anys puguin tenir un ensenyament adequat per a la seva edat, que en un futur puguin formar una família en la que tinguin una llar en condicions o poder gaudir del luxe de tenir aliments cada dia i mantenir una dieta equilibrada i, sobretot, deixar el passat enrere.
Carlota Moreno
6è B
PROJECTE GAUDÍ
0Els alumnes de 6è estem fent un projecte relacionat amb Antoní Gaudí. Aquest projecte va començar el mes de gener. Una de les activitats que formen part del projecte va ser la visita a la Sagrada Família.
Des de l’àrea de plàstica ens van proposar realitzar un treball sobre els monuments de Gaudí. Ens vam dividir en grups, cada un escollia i recreava un monument. Per exemple, el meu grup i jo vam estar treballant la Casa Vicens. Per a fer el monument vam seguir uns passos concrets de treball: primer vam mirar una mica com era la Casa Vicens, després vam fer l’esbós i per últim vam començar a fer el monument, no vam fer servir gaires materials: caixes de cartró, pintura, retalls de cartró, pintures. Si voleu veure les nostres creacions, les trobareu exposades en el hall de l’escola.
A català estem fent un treball sobre el monument. Vam haver de buscar informació i desprès amb el grup el vam resumir. Ara començarem el treball per escrit i la presentació en PowerPoint.
A mi m’ha agradat molt aquets treball ja que crec que hem après molt sobre Gaudí, el monument que hem triat, diferent escultures de Gaudí, com fer una maqueta amb materials reciclats, a treballar amb equip i moltes més coses.
ÍNGRID ESTEVE
6è B
Comentaris recents