OBRE ELS ULLS

Encara recordo aquells dies quan la meva millor amiga, la Berta, em va explicar que li agradava un noi, el Biel. Jo l’ajudava a parlar-hi, fins que ell es va enamorar d’ella i li va demanar per sortir. La Berta molt contanta li va dir que sí.

Cada dia, al asortir de l’institut es trobaven per estar una estona junts. Una tarda estava sola i avorrida i em va preguntar si volia anar amb ells. Primer vaig dir que no perquè em pensava que molestaria, però al veure que la Berta insistia vaig acceptar.

Vam anar a un parc i vam començar a parlar sobre diversos temes, l’nstitut, els amics… El Biel, de sobte i sense cap motiu, la va criticar perquè havia dit una cosa que ell no estava d’acord i van començar a discutir. Jo inbtentava que paressin, no valia la pena de discutir per coses inútils.

Ell li retreia tot el que feia malament i la va amenaçar, fins que va aconseguir que es posés a plorar. Era la meva millor amiga i no podia permetre que un noi la tractés així, i menys la fes plorar.

Ell continuava  parlant, queixant-se, i jo em vaig emportar la Berta que encara plorava. Mentre marxàvem em deia que no passava res, que allò era normal en la seva relació i que passava molts dies. Me’n vaig adonar de’un fet que ella no veia. Havia començat insultant-la va continuar donat-li espentes i llavors, podia arribar a pegar-la.

Li vaig fer veure que no podia estar amb ell, hi sortiria perdent. Ella em deia que no, que no passava res. Com m’havia dit abans era normal. Era com si estigués cega.

Al cap d’uns dies va venir mig plorant a casa meva, ell l’ahavia espentejat i havia caigut. Ja veia la realitat i no volia continuar així. La vaig abraçar, la volia ajudar, havíem de fer-hi alguna cosa.

Li vaig dir que truqués als mossos d’eaquadra o a algun d’aquells telèfons per casos com aquests. Em va dir que no. No el volia denunciar, ni que le passés res.

Quan s’animava a trucar, a la que li contestaven, penjava el telèfon. Estava molt espantada i no sabia ben bé el que volia fer. Jo li donava tots els consells que se m’ocorrien. La vaig animar a tornar a trucar per demanar ajuda. Ho va fer però un altre cop quan va contestar, va penjar.

Se’ls hi va quedar el número guardat, i com ja havíem trucat altres cops, van trucar-nos ells. El vaig agafar jo i vaig explicar el problema que tenia la Berta. Em va demanar per parlar amb ella. Estava nerviosa però es va anar calmant i els hi va explicar tot. El va denunciar.

Sempre li diré que va triar l’opció correcta, encara que de vegades em diu que dubta si va fer bé en denunciar-lo. Totes les dones tenen dret a ser felices i a viure bé, i no ser tractades diferent.

DIGUES NO! a la violència de gènere!!!

AINA: 1r PREMI.

EL CONTE DE FADES

Ens van conèixer un 27 d’agost de 1992, a la festa major del meu poble.

– Jordi Fàbrega – em va dir.

– Maria Farrè- li vaig respondre.

A la setmana següent vam quedar per primer cop. Al cap de dos mesos em va demanar per sortir i jo vaig acceptar i al cap de tres anys vam tenir el nostre primer fill. I dos anys després, vam tenir el segon.

Les coses semblaven anar bè, fins que un dia, va arribar a casa borratxo, es va mostrar en contra meva i hem va dir:

– Tens fet el sopar ?

Jo li vaig contestar que encara no el tenia fet i llavors em va començar a insultar i se’n va anar al llit.

A la setmana següent, va fer el mateix però jo no ho vaig permetre i vaig contestar als seus insults. Llavors es va acostar a mi i em va clavar una bufetada.

Al dia següent, li vaig preguntar la raó de com em va tractar així el em va respondre que era per coses de la feina.

Jo aguantava, sense anar a la policia fins que un dia va tornar a venir borratxo i em va clavar una pallissa. En aquell moment vaig decidir que tenia que anar-me de casa.

De seguida el van detindre i el van condemnar a dos anys de presó. També va tenir un ordre d’allunyament tant de mi com dels meus fills. Ens vam divorciar.

A hores d’ara, el meu exmarit està en un centre de desintoxicació. Per la meva part, jo faig la meva vida.  Estem molt feliços els meus fills i jo.

IVAN: 2n PREMI

Afronta la realitat

No et tracta com et mereixes,

afronta la realitat,

simplement et tracta així perquè no et queixes,

la teva vida, està plena de crueltat.

Fuig de l’home sense sentiments,

allunya-te’n,

mai sabrà el que de veritat pretens,

és l’únic que no t’entén.

Afronta la realitat,

busca a una altra persona,

algú que sàpiga el que vol dir “haver estimat”,

algú que mai t’hagi de dir perdona…

NINA: 3r PREMI

HISTORIA D’UN MALTRACTE.

L’Aleix i la Maria portaven 3 anys festejant i 8 ans casats. Aparentment eren una parella normal fins i tot semblaven feliços. Tenien una filla en comú, la Carlota, de set anys acabats de fer i vivien a les afores de Barcelona, en una casa gran i blanca.

La Maria era una dona guapa, rossa, molt alegre i simpàtica. L’Aleix, en canvi, era més tancat. De cabells castanys era gelós i força possessiu. La Carlota era més semblant a la mare i mirava amb mals ulls al seu pare.

En els seus dos primers anys, la seva relació era bona, però l’Aleix no deixava vestir a la Maria tal com ella volia i la va acabant apartant dels seus amics i amigues. Només podia estar amb ell.

Malgrat tot això van decidir anar a viure junts ja que ella estava totalment enamorada del que acabaria sent el seu home.

Un dissabte a la tarda, al poc de viure junts, la Maria volia sortir a sopar amb unes amigues de fora ja que feia molt de temps que no es veien. Va aprofitar per estrenar un vestit negre, una mica curt.

L’Aleix quan la va veure, li va prohibir sortir així i llavors van començar a discutir. Ell va tirar tota la decoració de la casa a terra, fins que es va dirigir cap a ella i li va donar una bufetada. La Maria es va quedar parada, sense saber que fer i es va tancar a l’habitació. Tenia por.

A la setmana següent, l’Aleix li va demanar perdó. La Maria va acceptar i va pensar que a tothom li pot passar. Potser no anava vestida adequadament.

Als dos mesos de viure junts, una nit l’Aleix va arribar a casa molt més tard del normal. Estava borratxo i no va dir res a la Maria que l’esperava molt preocupada a l’entrada de casa. La Maria va demanar explicacions però l’Aleix es va enfadar, la va empènyer i li va donar un cop de puny, deixant-li tota la cara marcada.

Aquella nit la noia no va poder dormir i se la va passar plorant. Al matí el noi va tornar a disculpar-se. Més endavant la Maria es va quedar embarassada i quan va néixer la nena va decidir-se casar-se.

Cada setmana la Maria anava a dormir amb la cara plena de marques i li tenia moltissima por al seu home. No s’atrevia a explicar-li a ningú i es veia totalment sola amb una filla a la qual mantenir.

ESTHER: 3r PREMI