[youtube]http://youtu.be/zy40wRmGq9c[/youtube]
Hola.
Aquí teniu el relat de Carlos Buiza que comentarem en el club de lectura que tindrà lloc a la biblioteca el proper dilluns 24 de març a les 16 hores.
Us hi esperem a tots i totes.
Bona lectura!
El 8 de març s’ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i significats també.
Des de l’inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques.
Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball de les criatures, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los.
D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N’és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball.
En l’origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s’han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911 (indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves).
En aquest darrer incident van morir 142 obreres que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.
Ja que les dones contribuïen amb el seu treball -tant el remunerat com el domèstic- al creixement de l’economia dels seus respectius països, volien tenir el dret a participar en l’àmbit públic. Aquesta participació se centrà, durant unes dècades, en la reivindicació del dret de vot per a les dones, l’altre gran eix que conflueix en la celebració d’aquest dia.
La primera declaració programàtica reivindicant el dret de vot, la van fer les dones nord-americanes, el 1848, reunides a Seneca Falls. Anys després, les sufragistes angleses van fer de la reivindicació del dret de vot per a les dones l’eix central de les mobilitzacions. Les seves accions i les seves idees van traspassar fronteres i van tenir repercussions en altres països.
La primera celebració
A partir de 1908, les socialistes nord-americanes van celebrar el Dia de la Dona, el darrer diumenge de febrer, per reivindicar el dret de vot. El 1910, en el marc de la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin llençava la proposta d’establir el Dia Internacional de la Dona, amb l’objectiu principal de promoure el sufragi universal femení, la pau i la llibertat.
Seguint aquesta iniciativa, l’any següent, més d’un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer. Les primeres ho van celebrar el 19 de març i les segones ho van continuar fent el darrer diumenge de febrer.
El 8 de març
Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la pau es convertí en el leitmotiv de les celebracions del Dia Internacional de la Dona. I el 8 de març (segons el nostre calendari) de 1917 les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van sortir al carrer en demanda d’aliments i pel retorn dels combatents. Aquest va ser l’inici del moviment que acabaria amb la dimissió del tsar i la proclamació de la República. A partir d’aquest moment, el Dia Internacional de la Dona quedà fixat en la data del 8 de març.
Reivindicació de millors condicions de treball i de vida, i de drets polítics i manifestacions en favor de la pau, són alguns dels temes que es troben en l’origen de la celebració del dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.
Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració d’aquesta data, que van acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.
FONT: INSTITUT CATALÀ DE LES DONES.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Oz6IHxq2BiQ[/youtube]
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=CCfOsFTl9nY[/youtube]
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=lbanRnMxU3A[/youtube]
Bebelplatz (Berlin), 10 de maig de 1933.
Un dels capítols més vergonyosos de la contemporània història universal de la infàmia. Més de 25.000 llibres cremats en un acte públic per a “lliurar a les flames l’esperit diabòlic del passat”. El poeta alemany Heinrich Heine un segle abans havia deixat escrit: “allà on es cremen llibres, s’acaben cremant homes”.
Malauradament el temps el convertiria en profeta.
Aquesta és només una mostra de la llista d’escriptors i pensadors condemnats i “lliurats” a la foguera aquella funesta nit de maig a Berlin:
Nathan Asch
Schalom Asch
Henri Barbusse
Richard Beer-Hofmann
Georg Bernhard
Günther Birkenfeld
Bertolt Brecht
Hermann Broch
Max Brod
Martin Buber
Robert Carr
Hermann Cohen
Otto Dix
Alfred Döblin
Kasimir Edschmid
Ilja Ehrenburg
Albert Ehrenstein
Albert Einstein
Lion Feuchtwanger
Georg Fink
Friedrich W. Foerster
Bruno Frank
Sigmund Freud
Rudolf Geist
Fjodor Gladkow
Ernst Glaeser
Iwan Goll
Oskar Maria Graf
George Grosz
Karl Grünberg
Jaroslav Hasek)
Walter Hasenclever
Werner Hegemann
Heinrich Heine
Ernst Hemingway
Georg Hermann
Arthur Holitscher
Albert Hotopp Heinrich
Eduard Jacob
Franz Kafka
Georg Kaiser
Josef Kallinikow Gina Kaus
Rudolf Kayser
Alfred Kerr
Egon Erwin Kisch
Kurt Kläber
Alexandra Kollantay
Karl Kraus
Michael A. Kusmin
Peter Lampel
Else Lasker-Schuler
Vladimir Ilich Lenin
Wladimir Lidin
Sinclair Lewis
Mechtilde Lichnowsky
Heinz Liepmann
Jack London
Emil Ludwig
Heinrich Mann
Klaus Mann
Thomas Mann
Karl Marx
Erich Mendelsohn
Robert Musil
Robert Neumann
Alfred Neumann
Iwan Olbracht
Carl von Ossietzky
Ernst Ottwald
Leo Perutz
Kurt Pinthus
Alfred Polgar
Theodor Plivier
Marcel Proust
Hans Reimann
Erich Maria Remarque
Ludwig Renn
Joachim Ringelnatz
Iwan A. Rodionow
Joseph Roth
Ludwig Rubiner
Rahel Sanzara
Alfred Schirokauer Schlump
Arthur Schnitzler
Karl Schroeder
Anna Seghers)
Upton Sinclair
Hans Sochaczewer
Michael Sostschenko
Fjodor Ssologub
Adrienne Thomas
Ernst Toller
Bernard Traven
Kurt Tucholsky
Werner Türk
Fritz von Unruh
Karel Vanek
Jakob Wassermann
Arnim T. Wegner
H. G. Wells
Franz Werfel
Ernst Emil Wiechert
Theodor Wolff
Karl Wolfskehl
Émile Zola
Stefan Zweig
Arnold Zweig
[Font: Encyclopaedia Britannica; Enciclopedia Espasa-Calpe; Dr. Birgitt Ebbert]
Per saber-ne més:
L’escriptor Pau Joan Hernàndez ens va visitar
El passat divendres 7 de febrer de 2014 va venir al nostre centre el guardonat escriptor de novel·la juvenil Pau Joan Hernàndez, per parlar-nos sobre la novel·la “L’Ombra de l’Stuka”, que tot l’alumnat de 4t d’ESO ha llegit durant aquest segon trimestre i sobre la qual havien preparat interessants preguntes que l’autor, molt amablement, va respondre i aclarir dubtes.
Els temes de què tracta aquesta lectura són diversos; n’hi ha que pertanyen a la història del segle XX com La Guerra Civil Espanyola, la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust jueu, la mitologia i la cultura jueva, i d’altres més concrets com la recerca de la identitat i els lligams familiars, l’acceptació del propi cos en l’adolescència, l’amor i l’amistat, els misteris del passat, la presència del sobrenatural. Barreja, per tant, temes realistes amb un toc de fantasia i ofereix interpretacions diverses.
![pau_hernandez[1]](http://blocs.xtec.cat/bibliomontsacopa/files/2014/02/pau_hernandez1.jpg)
Avui celebrem el dia mundial de la ràdio.
Aquest és el missatge d’Irina Bokova, Directora General de la UNESCO:
En el Día Mundial de la Radio celebramos un medio de comunicación que sigue siendo el preferido de mujeres y hombres de distintas partes del mundo. La radio permite que quienes no tienen voz sean escuchados. Ayuda a educar a los analfabetos y permite salvar vidas durante los desastres naturales. La radio, que es un vector de la libertad de expresión y del pluralismo, reviste una importancia fundamental para crear sociedades del conocimiento integradoras y alentar el respeto y la comprensión entre las personas.
La radio es especialmente importante para promover la igualdad entre los sexos y el empoderamiento de las mujeres. De las ejecutivas pioneras de comienzos del siglo XX a las reporteras que informan desde las zonas de conflicto, las mujeres han desempeñado una función clave en la expansión de la radio. Como “periodistas ciudadanas”, reporteras, productoras, técnicos y responsables principales de la adopción de decisiones, las mujeres se esfuerzan en todos y cada uno de los niveles del sector de la radiodifusión por garantizar el libre intercambio de opiniones, información e ideas en las ondas.
No obstante, todavía queda mucho por hacer. Menos de una cuarta parte de las informaciones radiofónicas versan sobre mujeres y las mujeres ocupan menos de una tercera parte de todos los puestos administrativos y directivos de mayor responsabilidad en los medios de comunicación. ¿Cómo es posible entender completamente la realidad sin las voces de más de la mitad de la población mundial?
La UNESCO tiene la determinación de lograr un equilibrio adecuado. A fin de fortalecer el pluralismo y la libertad de expresión en la radio, es necesario que las mujeres tengan una participación igualitaria en la elaboración de la información, la toma de decisiones y las estructuras de propiedad de los medios de comunicación.
Por ello, la UNESCO actúa en distintas partes del mundo con el afán de impulsar la radio como un medio independiente y pluralista, tanto para las mujeres como para los hombres, y de crear un entorno más seguro para todos los periodistas, prestando especial atención a las amenazas que se ciernen sobre las periodistas. En este empeño se enmarca la Alianza Mundial entre Género y Medios, puesta en marcha por la UNESCO en 2013.
La radio puede transmitir cualquier mensaje a cualquier lugar y en cualquier momento, por lo que es necesario que nos valgamos de las posibilidades que brinda en beneficio de todos. Así pues, insto hoy a todas las organizaciones de radiodifusión -de las emisoras comunitarias locales a los medios de comunicación internacionales- a que promuevan la igualdad entre hombres y mujeres y el empoderamiento de unos y otras en la radio y por conducto de esta.
Este es el mensaje de la UNESCO en el Día Mundial de la Radio.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=W6-QIs__WpQ[/youtube]
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=2-UCPwy_ZLw[/youtube]
D’això se’n diu reciclar…. Berlin projecta convertir l’antic aeroport de Tempenholf en una biblioteca pública.
Llegeix l’article La “biblioport” de Tempelfof
[youtube]http://youtu.be/vK7YLISiKX0[/youtube]
![Wonder_RJ_Palacio[1]](http://blocs.xtec.cat/bibliomontsacopa/files/2014/02/Wonder_RJ_Palacio1.jpg)
«Em dic August, per cert.
No penso descriure la meva cara.
Segur que és molt pitjor que tot
el que us esteu imaginant.»
«La inesperada sensació editorial de l’any.»
The London Times
«El que fa que aquesta novel•la sigui tan extraordinària i tan deliciosa és la insòlita generositat amb què R.J. Palacio ens explica la vida de l’Auggie.
El resultat és una història preciosa i divertida –i que de vegades et fa plorar a llàgrima viva– sobre una transformació silenciosa.»
The Wall Street Journal
«En una meravella de debut, Palacio ha escrit una novel•la espurnejant que es llegeix d’una tirada i que és plena de personatges que et vénen ganes d’animar.»
Entertainment Weekly
Disponible en anglès i en català .
NOVA BIBLIOTECA AL MONTSACOPA. Article El Punt Avui
