Fotografia d’Holgaguy (Flickr)
Comença a refrescar, els dies s’escurcen i l’ambient estiuenc ja s’ha fos. Ja tenim amb nosaltres la tardor, que ens acompanyarà durant uns quants mesos.
Vespres a casa, darrere la finestra, al caliu d’un bon llibre.
Mireu quins poemes més bonics he trobat al bloc Biliopoemes:
Poemes de Tardor_ Poemas Del Otoño
Ja hem començat el nou curs i no ens hem d’oblidar que la lectura, en tota la seva part lúdica, d’informació i formació ha de formar part de la vida escolar, dels nens-es i joves. La lectura en totes les seves vessants, també la iconogràfica i il·lustrativa. Juguem amb la lectura. Passem-ho bé junts, comuniquem-se a través d’ella, compartim-la. No imposem, acompanyem.
Us convido a mirar aquestes il·lustracions, diferents actituts de cara a la lectura de sis il·lustradors diferents. Llegim!
John Martin
Muntsa Vicente
Justine Brax
Aquest any, L’erugueta goluda (The very hungry caterpillar) d’Erick Carle ha fet 40 anys.
És un àlbum il·lustrat per als més petits, dels quals se n’han fet diverses edicions diferents. El podem trobar en català a l’editorial Kókinos.
Les seves il·lustracions són de tipus collage, i ens explica la senzilla història d’una erugueta que s’alimenta fins a convertir-se en papallona. Adequat per educació infantil.
Aquí teniu una animació basada en el conte que he trobat:
(Il. David Shannon)
Motxilles plenes, llapis ben afilats i llibres amb olor de nou: tot està a punt per començar el nou curs. La biblioteca també s’està preparant un curs més, i d’aquí a pocs dies començaran les activitats.
Uns petits poemes de la Lola Casas per començar:
Bon dia!
Ja arribem!
Quina classe més polida
cada dia
quan entrem.
Les joguines al seu lloc,
les bates als penjadors,
les llibretes al prestatge,
i a la safata, els colors.
Els llapis ficats als pots,
els llibres, tots a l’armari,
i dins del cove, els ninots.
Es fa fosc!
Tots cap a casa!
Marxem
a sopar i dormir.
Deixem la classe
tan neta
com l’hem trobada al matí.
Lola Casas, Anem a l'escola!
L’estiu ens convida a passar estones de relax, entre altres, llegint un bon llibre.
Feu les vostres recomanacions:
TÍTOL DEL LLIBRE: Nits de celobert
AUTOR: M. Carme Roca
EDITORIAL: Baula
EL RECOMANO: Sí
QUI EL RECOMANA: Mercè Raja
MOTIU: És una novel.la dominada pel misteri i per la intriga que des de
la primera frase demana la participació activa dels lectors i lectores en el
descobriment de les persones responsables d’una angoixant sèrie d’assassinats.
TÍTOL DEL LLIBRE: L’ombra del vent
AUTOR: Carlos Ruiz Zafón
EDITORIAL: Planeta
EL RECOMANO: Sí
QUI EL RECOMANA: Andrea
CURS: 3r. ESO
MOTIU: És un llibre de suspens, humor, terror, política, amistat, amor, traïció, mort i odi, tot el que ha de tenir un bon llibre.
Aquí escric més o menys la sinopsi: Una matinada de 1945 un noi és acompanyat pel seu pare a un indret misteriós amagat al cor de Ciutat Vella: El Cementiri dels Llibres Oblidats. Daniel Sempere hi troba un llibre maleït que canvia el rumb de la seva vida i l’arrossega a un laberint d’intrigues i secrets enterrats a l’ànima fosca de la ciutat. L’Ombra del Vent és un misteri literari ambientat a la Barcelona de la primera meitat del segle XX, des dels últims esplendors del Modernisme a les tenebres de la Postguerra. En això es basa el llibre, també parlaré dels diferents personatges principals:
Daniel Sempere: Fill d’un llibreter del carrer Santa Anna i propietari, des de 1945, de l’únic exemplar d’una fascinant novel•la d’un desconegut escriptor a qui seguirà la pista, arriscant la seva vida. S’enamora de Beatriz Aguilar, on aquesta trama romàntica té molt a veure en el llibre.
Julián Carax: Misteriós autor de novel•les condemnades a l’oblit i la destrucció. Se sap que va ser fill d’un barreter i que va malviure a París abans de la guerra civil.
Laín Coubert. Personatge que encarna el diable en la novel•la de Julián Carax. Ha sortit de la ficció i amenaça a Daniel Sempere en la realitat.
Fermín Romero de Torres: Captaire de gran loquacitat, afirma que ha estat pres en els soterranis de Montjuïc pel seu rellevant paper d’espia abans de la guerra civil. «Jo era l’home de Macià a l’Havana.»
Javier Fumero: Mercenari que al final de la guerra puja a policia torturador en els soterranis de Montjuïc. Es considera el dolent i va darrere d’en Daniel Sempere en tot el llibre.Vull afegir unes opinions al comentari d’ahir:
Crec que el personatge Fermín Romero de Torres té molta importància al llibre o jo li dono. És un home molt savi que sap molt de la vida, i té un passat molt dur que li ha fet veure la vida d’una altre manera. En el llibre ens deixa frases com aquestes:
– “(”Es que la gente es mala…”) Mala no; imbécil, que no es lo mismo. El mal presupone una determinación moral, intención y cierto pensamiento. El imbécil o cafre no se para a pensar ni a razonar. Actúa por instinto, como bestia del establo, convencido de que hace el bien, de que siempre tiene la razón y orgulloso de ir jodiendo, con perdón, a todo aquel que se le antoja diferente a él mismo, bien sea por el color, por creencia, por idioma, por nacionalidad, o por sus hábitos de ocio. Lo que hace falta en el mundo es más gente mala de verdad y menos cazurros limítrofes.”
– “Quiero volver a ser un hombre respetable, ¿sabe usted? No por mí, que a mí el respeto de este orfeón de monas que llamamos humanidad me la trae flojísima, sino por ella.”
– “La televisión amigo Daniel, es el Anticristo y le digo yo que bastarán tres o cuatro generaciones para que la gente ya no sepa tirarse pedos por su cuenta y el ser humano vuelva a la caverna, a la barbarie medieval, y a estados de imbecilidad que ya superó la babosa allá por el pleistoceno. Este mundo no se morirá de una bomba atómica como dicen los diarios, se morirá de risa, de banalidad, haciendo un chiste de todo, y además un chiste malo.”
El llibre també ens deixa grans frases com aquestes:
– “Para cuando la razón entiende lo sucedido, las heridas en el corazón ya son demasiado profundas.”
– ” En el instante en que te detienes a pensar si quieres a alguien, le dejas de querer para siempre.”
– “El destino suele estar a la vuelta de la esquina. Como si fuese un chorizo, una furcia o un vendedor de lotería: sus tres encarnaciones más socorridas. Pero lo que no hace es visitas a domicilio. Hay que ir a por él.”
– “A veces nos creemos que las personas son décimos de lotería: que están ahí para hacer realidad nuestras ilusiones absurdas.”
– “Los libros son espejos: sólo se ve en ellos lo que uno ya lleva dentro.”
– “Las palabras con que se envenena el corazón de un hijo, por mezquindad o por ignorancia, se quedan enquistadas en la memoria y tarde o temprano le queman el alma”.
– “Le podría decir a usted que es el corazón, pero lo que lo mata es la soledad. Los recuerdos son peores que las balas”.
Em podria passar tota la tarda escrivint més frases del llibre però perquè no resulti pesat, deixo aquí una pàgina web on recull les millors: es.wikiquote.org
Així per qui estigui interessat pugui saber més.
En el llibre es pot observar com el que li va succeint a Daniel Sempere, té relació amb Julián Carax.
“La sombra del viento” va tenir un gran èxit quan va ser publicada en 2001, jo crec que és un llibre que tothom que li agradi aquests tipus de llibre hauria de llegir.
La virtut de Zafón per descriure els llocs i les situacions, converteix la història en única i màgica. Sens dubte un gran llibre que té molta més trama a comentar que el que he escrit. Es podria dir que és un llibre que enamora a les primeres pàgines.
D’en Carlos Ruíz Zafón opino que és un dels grans escriptors contemporanis i en moltes crítiques es compara amb el gran Charles Dickens.
També deixo per interès de la gent tres pàgines webs:
http://www.lasombradelviento.net
http://www.eljuegodelangel.com
http://www.carlosruizzafon.com
TÍTOL DEL LLIBRE: El coleccionista de relojes
AUTOR: Laura Gallego
EDITORIAL: Ediciones SM
EL RECOMANO: Sí
QUI EL RECOMANA: Laura G.
CURS: 3r. ESO
MOTIU: És un llibre interessant, perquè ens mostra els diferents tipus de rellotges que hi ha en el món, que no són pocs i segon, que la història, t’atrau força, perquè tracta d’un noi que va a parar a una ciutat situada a un món paral·lel plena de misteris que haurà de resoldre. Aquest llibre està molt bé pels que els agradi el misteri.
TÍTOL DEL LLIBRE: La leyenda del Rei Errant.
AUTOR: Laura Gallego
EDITORIAL: Ediciones SM
EL RECOMANO: No
