Sembla una mica estrany parlar de la tardor, dels bolets i de les castanyes en aquests dies que està fent tanta calor. Pensem més en gelats que en castanyes torrades, però ja tenim a prop la Castanyada així que, malgrat aquests temps estiuenc cal respectar les tradicions.
La Castanyada és una festa que està relacionada en el folklore popular de la tardor i la celebració del dia dels difunts. Així, Tots Sants, la festa dels morts, ens arriba en un moment clau de l’any, un moment en què la mateixa natura sembla morir.
Una de les creences populars per a la nit de les ànimes -nit dels difunts- era dir-los als nens-es que no es mengessin totes les castanyes -fruits de l’epoca- perquè si no en deixaven alguna per a les ànimes, aquestes hi anirien a la nit a estirar-los pels peus mentre dormissin. Els menuts deixaven alguna castanya als peus del llit i a l’endemà trobaven canviada per un panellet.
Des del segle XVIII la costum de menjar castanyes torrades es generalitza i apareix la figura de la castanyera, que a veu en crit anunciava el seu producte.
– Calentes i grosses;
qui en vol ara que fumen?
Poema de la castanya
La Cas, la Ta i la Nya
ja són al forn;
i totes tres juguen
a qui fa puf primer.
La Cas fa puf, paf!
la Ta fa pef!
i la Nya fa pif, pof!
I ja tenim ben torrades,
perquè se les mengin
petits i grans!
Endevinalla castanyera
Tres vestits m’has d’aixecar
abans d’arribar-me a la pell.
El primer punxant-te els dits,
el segon foc encenent,
el tercer que és la camisa
amb un punt me l’hauràs tret.
( ……………. )
