L’estiu ens convida a passar estones de relax, entre altres, llegint un bon llibre.
Feu les vostres recomanacions:
TÍTOL DEL LLIBRE: Nits de celobert
AUTOR: M. Carme Roca
EDITORIAL: Baula
EL RECOMANO: Sí
QUI EL RECOMANA: Mercè Raja
MOTIU: És una novel.la dominada pel misteri i per la intriga que des de
la primera frase demana la participació activa dels lectors i lectores en el
descobriment de les persones responsables d’una angoixant sèrie d’assassinats.
TÍTOL DEL LLIBRE: L’ombra del vent
AUTOR: Carlos Ruiz Zafón
EDITORIAL: Planeta
EL RECOMANO: Sí
QUI EL RECOMANA: Andrea
CURS: 3r. ESO
MOTIU: És un llibre de suspens, humor, terror, política, amistat, amor, traïció, mort i odi, tot el que ha de tenir un bon llibre.
Aquí escric més o menys la sinopsi: Una matinada de 1945 un noi és acompanyat pel seu pare a un indret misteriós amagat al cor de Ciutat Vella: El Cementiri dels Llibres Oblidats. Daniel Sempere hi troba un llibre maleït que canvia el rumb de la seva vida i l’arrossega a un laberint d’intrigues i secrets enterrats a l’ànima fosca de la ciutat. L’Ombra del Vent és un misteri literari ambientat a la Barcelona de la primera meitat del segle XX, des dels últims esplendors del Modernisme a les tenebres de la Postguerra. En això es basa el llibre, també parlaré dels diferents personatges principals:
Daniel Sempere: Fill d’un llibreter del carrer Santa Anna i propietari, des de 1945, de l’únic exemplar d’una fascinant novel•la d’un desconegut escriptor a qui seguirà la pista, arriscant la seva vida. S’enamora de Beatriz Aguilar, on aquesta trama romàntica té molt a veure en el llibre.
Julián Carax: Misteriós autor de novel•les condemnades a l’oblit i la destrucció. Se sap que va ser fill d’un barreter i que va malviure a París abans de la guerra civil.
Laín Coubert. Personatge que encarna el diable en la novel•la de Julián Carax. Ha sortit de la ficció i amenaça a Daniel Sempere en la realitat.
Fermín Romero de Torres: Captaire de gran loquacitat, afirma que ha estat pres en els soterranis de Montjuïc pel seu rellevant paper d’espia abans de la guerra civil. «Jo era l’home de Macià a l’Havana.»
Javier Fumero: Mercenari que al final de la guerra puja a policia torturador en els soterranis de Montjuïc. Es considera el dolent i va darrere d’en Daniel Sempere en tot el llibre.Vull afegir unes opinions al comentari d’ahir:
Crec que el personatge Fermín Romero de Torres té molta importància al llibre o jo li dono. És un home molt savi que sap molt de la vida, i té un passat molt dur que li ha fet veure la vida d’una altre manera. En el llibre ens deixa frases com aquestes:
– “(”Es que la gente es mala…”) Mala no; imbécil, que no es lo mismo. El mal presupone una determinación moral, intención y cierto pensamiento. El imbécil o cafre no se para a pensar ni a razonar. Actúa por instinto, como bestia del establo, convencido de que hace el bien, de que siempre tiene la razón y orgulloso de ir jodiendo, con perdón, a todo aquel que se le antoja diferente a él mismo, bien sea por el color, por creencia, por idioma, por nacionalidad, o por sus hábitos de ocio. Lo que hace falta en el mundo es más gente mala de verdad y menos cazurros limítrofes.”
– “Quiero volver a ser un hombre respetable, ¿sabe usted? No por mí, que a mí el respeto de este orfeón de monas que llamamos humanidad me la trae flojísima, sino por ella.”
– “La televisión amigo Daniel, es el Anticristo y le digo yo que bastarán tres o cuatro generaciones para que la gente ya no sepa tirarse pedos por su cuenta y el ser humano vuelva a la caverna, a la barbarie medieval, y a estados de imbecilidad que ya superó la babosa allá por el pleistoceno. Este mundo no se morirá de una bomba atómica como dicen los diarios, se morirá de risa, de banalidad, haciendo un chiste de todo, y además un chiste malo.”
El llibre també ens deixa grans frases com aquestes:
– “Para cuando la razón entiende lo sucedido, las heridas en el corazón ya son demasiado profundas.”
– ” En el instante en que te detienes a pensar si quieres a alguien, le dejas de querer para siempre.”
– “El destino suele estar a la vuelta de la esquina. Como si fuese un chorizo, una furcia o un vendedor de lotería: sus tres encarnaciones más socorridas. Pero lo que no hace es visitas a domicilio. Hay que ir a por él.”
– “A veces nos creemos que las personas son décimos de lotería: que están ahí para hacer realidad nuestras ilusiones absurdas.”
– “Los libros son espejos: sólo se ve en ellos lo que uno ya lleva dentro.”
– “Las palabras con que se envenena el corazón de un hijo, por mezquindad o por ignorancia, se quedan enquistadas en la memoria y tarde o temprano le queman el alma”.
– “Le podría decir a usted que es el corazón, pero lo que lo mata es la soledad. Los recuerdos son peores que las balas”.
Em podria passar tota la tarda escrivint més frases del llibre però perquè no resulti pesat, deixo aquí una pàgina web on recull les millors: es.wikiquote.org
Així per qui estigui interessat pugui saber més.
En el llibre es pot observar com el que li va succeint a Daniel Sempere, té relació amb Julián Carax.
“La sombra del viento” va tenir un gran èxit quan va ser publicada en 2001, jo crec que és un llibre que tothom que li agradi aquests tipus de llibre hauria de llegir.
La virtut de Zafón per descriure els llocs i les situacions, converteix la història en única i màgica. Sens dubte un gran llibre que té molta més trama a comentar que el que he escrit. Es podria dir que és un llibre que enamora a les primeres pàgines.
D’en Carlos Ruíz Zafón opino que és un dels grans escriptors contemporanis i en moltes crítiques es compara amb el gran Charles Dickens.
També deixo per interès de la gent tres pàgines webs:
http://www.lasombradelviento.net
http://www.eljuegodelangel.com
http://www.carlosruizzafon.com
TÍTOL DEL LLIBRE: El coleccionista de relojes
AUTOR: Laura Gallego
EDITORIAL: Ediciones SM
EL RECOMANO: Sí
QUI EL RECOMANA: Laura G.
CURS: 3r. ESO
MOTIU: És un llibre interessant, perquè ens mostra els diferents tipus de rellotges que hi ha en el món, que no són pocs i segon, que la història, t’atrau força, perquè tracta d’un noi que va a parar a una ciutat situada a un món paral·lel plena de misteris que haurà de resoldre. Aquest llibre està molt bé pels que els agradi el misteri.
TÍTOL DEL LLIBRE: La leyenda del Rei Errant.
AUTOR: Laura Gallego
EDITORIAL: Ediciones SM
EL RECOMANO: No
En aquest segon llibre, segueix explicant, igual que en el primer, la vida amorosa d’aquests dos personatges. El vaig entendre molt bé i em va provocar una sèrie de sensacions que provoquen els llibres que escriu aquesta escriptora tan famosa.
Hola Mercè,
M’ha n’alegro molt que hagis posat els dos llibres que vaig llegir-me però encara n’he llegit més… jaja
-EL CINQUÈ MAG — Francesc Miralles
-MEMÒRIES D’IDHUN LA RESISTÈNCIA(1A PART)— Laura Gallego
-MEMÒRIES D’IDHUN TRÍADA (2A PART)— Laura Gallego
Petons 🙂
Molt bé, ets una gran lectora!, però m’agradaria que cometessis els dos llibres que he posat al bloc i podré penjar la teva opinió al costat dels llibres.
Gràcies!!!. un petonet!!
D’acord, però ja no recordo massa bé com eren, ja que he llegit més i aquests van ser dels primers.
Sobre “El coleccionista de relojes extraordinarios”, primer, voldria dir que és interessant, perquè ens mostra els diferents tipus de rellotges que hi ha en el món, que no són pocs i segon, que la història, t’atrau força, perquè tracta d’un noi que va a parar a una ciutat situada a un món paral·lel plena de misteris que haurà de resoldre. Aquest llibre està molt bé pels que els agradi el misteri.
Després, vaig llegir “La leyenda del Rei Errante”, tot i que aquest no em va cridar l’atenció, perquè no el desert com a escenari principal no em va agradar i a més, a més es centra molt en la poesia, cosa que no m’atrau gens.Aquest llibre està bé per passar l’estona.
Petons:)
Moltes gràcies. Ja publico el teu comentari al costat del llibre.Bon cap de setmana. Fins dilluns.
Petonets!!!
Hola Mercè, per fi em disposo a opinar sobre el llibre, ja que aquests dies no he tingut ocasió.
Tant “La sombra del Viento” com “El juego del ángel” els considero els dos millors llibres que he llegit per ara, m’encanta com escriu en Carlos Ruiz Zafón.
“La sombra del viento” és un llibre de suspens, humor, terror, política, amistat, amor, traïció, mort i odi, tot el que ha de tenir un bon llibre.
Aquí escric més o menys la sinopsi: Una matinada de 1945 un noi és acompanyat pel seu pare a un indret misteriós amagat al cor de Ciutat Vella: El Cementiri dels Llibres Oblidats. Daniel Sempere hi troba un llibre maleït que canvia el rumb de la seva vida i l’arrossega a un laberint d’intrigues i secrets enterrats a l’ànima fosca de la ciutat. L’Ombra del Vent és un misteri literari ambientat a la Barcelona de la primera meitat del segle XX, des dels últims esplendors del Modernisme a les tenebres de la Postguerra. En això es basa el llibre, també parlaré dels diferents personatges principals:
Daniel Sempere: Fill d’un llibreter del carrer Santa Anna i propietari, des de 1945, de l’únic exemplar d’una fascinant novel•la d’un desconegut escriptor a qui seguirà la pista, arriscant la seva vida. S’enamora de Beatriz Aguilar, on aquesta trama romàntica té molt a veure en el llibre.
Julián Carax: Misteriós autor de novel•les condemnades a l’oblit i la destrucció. Se sap que va ser fill d’un barreter i que va malviure a París abans de la guerra civil.
Laín Coubert. Personatge que encarna el diable en la novel•la de Julián Carax. Ha sortit de la ficció i amenaça a Daniel Sempere en la realitat.
Fermín Romero de Torres: Captaire de gran loquacitat, afirma que ha estat pres en els soterranis de Montjuïc pel seu rellevant paper d’espia abans de la guerra civil. «Jo era l’home de Macià a l’Havana.»
Javier Fumero: Mercenari que al final de la guerra puja a policia torturador en els soterranis de Montjuïc. Es considera el dolent i va darrere d’en Daniel Sempere en tot el llibre.
En el llibre es pot observar com el que li va succeint a Daniel Sempere, té relació amb Julián Carax.
“La sombra del viento” va tenir un gran èxit quan va ser publicada en 2001, jo crec que és un llibre que tothom que li agradi aquests tipus de llibre hauria de llegir.
La virtut de Zafón per descriure els llocs i les situacions, converteix la història en única i màgica. Sens dubte un gran llibre que té molta més trama a comentar que el que he escrit. Es podria dir que és un llibre que enamora a les primeres pàgines.
D’en Carlos Ruíz Zafón opino que és un dels grans escriptors contemporanis i en moltes crítiques es compara amb el gran Charles Dickens.
També deixo per interès de la gent tres pàgines webs:
http://www.lasombradelviento.net
http://www.eljuegodelangel.com
http://www.carlosruizzafon.com
També m’he anat llegint aquest estiu “Cuentos de amigas”(l’he acabat), “La elegancia del erizo”(el porto a mitges) i el “El juego del ángel”(que l’he començat de nou).
El comentari de “La sombra del viento” és bastant llarg, espero que t’agradi, i ja te l’acabaré de comentar en persona.
Molts petonets!
Ahir vaig deixar dos comentaris, un crec que el tens que acceptar perquè es publiqui.
Vull afegir unes opinions al comentari d’ahir:
Crec que el personatge Fermín Romero de Torres té molta importància al llibre o jo li dono. És un home molt savi que sap molt de la vida, i té un passat molt dur que li ha fet veure la vida d’una altre manera. En el llibre ens deixa frases com aquestes:
– “(“Es que la gente es mala…”) Mala no; imbécil, que no es lo mismo. El mal presupone una determinación moral, intención y cierto pensamiento. El imbécil o cafre no se para a pensar ni a razonar. Actúa por instinto, como bestia del establo, convencido de que hace el bien, de que siempre tiene la razón y orgulloso de ir jodiendo, con perdón, a todo aquel que se le antoja diferente a él mismo, bien sea por el color, por creencia, por idioma, por nacionalidad, o por sus hábitos de ocio. Lo que hace falta en el mundo es más gente mala de verdad y menos cazurros limítrofes.”
– “Quiero volver a ser un hombre respetable, ¿sabe usted? No por mí, que a mí el respeto de este orfeón de monas que llamamos humanidad me la trae flojísima, sino por ella.”
– “La televisión amigo Daniel, es el Anticristo y le digo yo que bastarán tres o cuatro generaciones para que la gente ya no sepa tirarse pedos por su cuenta y el ser humano vuelva a la caverna, a la barbarie medieval, y a estados de imbecilidad que ya superó la babosa allá por el pleistoceno. Este mundo no se morirá de una bomba atómica como dicen los diarios, se morirá de risa, de banalidad, haciendo un chiste de todo, y además un chiste malo.”
El llibre també ens deixa grans frases com aquestes:
– “Para cuando la razón entiende lo sucedido, las heridas en el corazón ya son demasiado profundas.”
– ” En el instante en que te detienes a pensar si quieres a alguien, le dejas de querer para siempre.”
– “El destino suele estar a la vuelta de la esquina. Como si fuese un chorizo, una furcia o un vendedor de lotería: sus tres encarnaciones más socorridas. Pero lo que no hace es visitas a domicilio. Hay que ir a por él.”
– “A veces nos creemos que las personas son décimos de lotería: que están ahí para hacer realidad nuestras ilusiones absurdas.”
– “Los libros son espejos: sólo se ve en ellos lo que uno ya lleva dentro.”
– “Las palabras con que se envenena el corazón de un hijo, por mezquindad o por ignorancia, se quedan enquistadas en la memoria y tarde o temprano le queman el alma”.
– “Le podría decir a usted que es el corazón, pero lo que lo mata es la soledad. Los recuerdos son peores que las balas”.
Em podria passar tota la tarda escrivint més frases del llibre però perquè no resulti pesat, deixo aquí una pàgina web on recull les millors: es.wikiquote.org/wiki/La_sombra_del_viento
Així per qui estigui interessat pugui saber més.
Fins demà!Petonets.
Em sembla que són tan llargs els comentaris que els tens que acceptar per publicar-se, t’ho dic perquè ho tinguis en compte.
Molts petons!Fins demà
Hola Andrea:
Perdona per no haver publicat els teus comentaris més aviat, doncs vaig marxar fora el cap de setmana.
Has fet un comentari perfecte, et felicito!. Espero poder tornar a gaudir de tots vosaltres en el Club de Lectura.
Fins demà!.
Petonets!!!.
Hola Mercè, bé doncs com que he tardat bastant en comentar i a part no ho he fet mai, m’enredaré una mica més del que haria.
Jo aquest estiu m’he llegit, entre d’altres, “Luna Nueva”, el segon llibre de la saga Crepúsculo, la qual ha escrit Stephenie Meyer.
Aquest llibre tracta sobre la continuació de la vida d’una noia que es diu Bella (Isabella) i d’un vampir que es diu Edward.
En aquest segon llibre, segueix explicant, igual que en el primer, la vida amorosa d’aquests dos personatges.
La veritat és que aqest llibre me l’he llegit en cinc dies mentre estava de viatge per Alemanya, però encara que fossin pocs dies els que vaig dedicar-hi a aquest llibre, el vaig a entendre molt bé i em va provocar una sèrie de sensacions que provoquen els llibres que escriu aquesta escriptora tan famosa.
Bé doncs més o menys ja he explicat una mica el que havia de dir, i sento molt no haver comentat abans.
Adéu
Moltes gràcies Natàlia, ara mateix publico el teu comentari. Bon cap de setmana!.Aprofita per estudiar, llegir i disfrutar.
Mercè
Estem a la classe d’informàtica i li voliem dir a la nostra mascota que al llarg del curs li anirem explicant cosetes per no perdre el contacte. Records i una abraçada ben forta.
La mascota de la Biblioteca estarà molt contenta de rebre notícies vostres.
Un petó molt fort!!. Fins aviat!!.
Mascota avui estem molt contents perquè t’estem preparant una sorpresa. Hem escrit un poema d’una capseta però la setmana vinent et farem arribar aquest missatge d’una manera molt especial. Estem molt nerviosos i alhora contents . Esperem que t’agradi!
Hola nens i nenes de 3r. ja tinc ganes de saber quina és aquesta sorpresa. Ja sabeu que m’agraden molt els poemes. Un petó molt fort.
Hola Mercè m’agradat molt el que heu penjat aquest mes que ja acaba d’una manera molt dolça amb panellets i castanyes.
La informació sobre la castanyada,cançons,poemes…està molt guai. Ah, felicitats Asterix i Obelix! molt ben triat aquest aconteixement de l’any per part teva. Bona nit i feliç castanyada.
Moltes gràcies pel comentari. Bona catanyada!