Sant Jordi i el Drac, ca. 1470 (56 cm x 74 cm)
Paolo Uccello (1297-1475), National Gallery de Londres

Què en diríeu, d’aquesta pintura en què es veu un fragment de la llegenda de Sant Jordi?

Paolo di Donno, (1397-1475) conegut com Paolo Uccello, va néixer a Florència, ciutat on va viure fins a la seva mort. Va treballar en els tallers d’importants artistes, amb els quals va participar en la realització de les portes del Baptisteri i dels frescos de la cúpula de Santa Maria dei Fiore de Florència. També es va encarregar de la reconstrucció dels mosaics de la Basílica de Sant Marc de Venècia, que van ser destruïts en un incendi. Però Uccello sobretot va ser reconegut per les seves aportacions en l’estudi de les regles de la perspectiva. Sovint passava nits senceres intentant resoldre la forma de representar un figura situada en l’espai.

Què en diríeu, d’aquesta pintura en què es veu un fragment de la llegenda de Sant Jordi?

Sembla realitat o més aviat ficció? No sabem ben bé quina devia ser la intenció d’Ucello en representar aquest episodi de la derrota del drac i l’alliberament de la princesa, però potser ho podrem anar esbrinant.

Què és el que més us sorprèn?

L’indret on té lloc l’escena, més que un paisatge real recorda una obra de teatre. No apareix el castell, ni la ciutat emmurallada. La cova és com un decorat i les plantes que creixen en mig de la terra seca són com unes catifes de flors ben arrenglerades en perspectiva lineal. Completen aquesta mena d’escenografia imaginària però plena de simbolismes: les muntanyes del fons, els arbres, els núvols en forma d’espiral que amenacen tempesta i que sembla que empenyin el cavaller a la victòria; la il·luminació gairebé sense ombres; els colors del cel amb la lluna en quart minvant com si indiqués que també s’està acabant l’amenaça de drac…

Cap a on dirigim la nostra mirada?

Els personatges principals situats en primer terme tenen un aire una mica irreal. Al mig de l’escena, entre la princesa i el cavaller, el drac, en una posició estranya, de cara i mig ajupit, s’aguanta només amb dues potes. Té la boca molt oberta com a punt d’atacar, unes ales amb cercles vermells i blancs i una cua recargolada de tan enrabiat que està. Tot gira al voltant del drac: el gest de la princesa, la inclinació de la llança de Sant Jordi.

Què deuen simbolitzar, aquests contrastos?

La posició estàtica de la princesa contrasta amb el moviment de galop del cavall i amb l’embranzida de Sant Jordi. La blancor i figura ben perfilada de la princesa contrasta amb la foscor de la cova. Però sobretot la figura del drac rígid i tens contrasta amb l’actitud tranquil·la de la princesa, que aguanta sense esforç la corda amb la qual el té lligat, i amb el posat d’heroi del cavaller en clavar-li la llança. Al final tot acaba bé. Però heu pensat mai què hauria passat si Sant Jordi no hagués arribat a temps per a salvar la princesa? O si el drac, en lloc de ser un ésser ferotge, fos una bestiola amable i pacífica?

Text: MONTSERRAT MORALES
Llibre recomanat:
El drac mandrós i sant Jordi.
Keneth Grahame. Parramon, 2004.
Publicat per primer cop l’any 1898

Font: Cavall Fort, números 1073-1074, abril de 2007.