1. ACOPDEGARRÒTIX o ABRARACÚRCIX
2. JULI CÈSAR
3. ASTÈRIX
4. PANORÀMIX, EL DRUIDA
5. OBÈLIX
6. IDEFIX o IDEÀFIX
7. ACOPDEGARRÒTIX o ABRARACÚRCIX
8. ASSEGURANÇATÒRIX, ASSEGURATÒRIX
o ASSEGURANÇATOTRIX
9. FARBALÀ
10. CLEOPATRA
A continuació teniu les definicions d’alguns personatges que apareixen en els còmics d’Astèrix i Obèlix. Sabeu qui són? Us proposem que deixeu les vostres respostes en l’apartat de comentaris del bloc.
El proper mes sortiran les respostes.
Esperem que us hi engresqueu!
1. Cap del poblat gal, sempre se sotmet a la decisió de la seva esposa Bonakara (o Karabella). Es desplaça amb l’ajuda de dos portadors que el duen sempre sobre un escut, del qual cau tot sovint. L’únic que tem és que el cel li caigui al damunt.
2. Emperador de Roma i conqueridor de la Gàl·lia. Un dels pocs personatges reals que apareixen activament a les aventures de l’Astèrix. Repetidament intenta, sense èxit, de conquerir el poble de l’Astèrix i d’aconseguir el secret de la poció màgica.
3. El personatge principal dels àlbums. És un petit, però llest, guerrer ros. En totes les obres (excepte en la primera, “Astèrix el gal”, on el segon personatge principal és el druida Panoràmix) l’acompanya l’Obèlix.
4. És la sola persona capaç d’elaborar la poció màgica, si bé també sap elaborar altres pocions de diverses menes. Barbut, alt i una mica orgullós, acompanya a Astèrix i Obèlix en algunes aventures.
5. Un gran tallador de menhirs pèl-roig que va caure a la poció màgica quan era petit.
6. El gos que sempre acompanya l’Obèlix.
7. És l’home més vell del poble, excombatent de la batalla de Gergòvia; és casat amb una dona bella de debò i molt més jove que ell.
8. Bard del poble, desafina molt. Ell creu que la seva música és genial, opinió que no tenen gens ni mica la gent que l’envolta.
9. Dona preciosa, filla del carter del poble Filatelix. A la seva primera aparició a la sèrie (Astèrix legionari) captiva l’Obèlix per la seva bellesa. Es casarà després amb el musculós Tragicòmix, amb qui anirà a viure a Condate.
10. La conegudíssima reina d’Egipte, que en fou la darrera sobirana. Fa la seva primera aparició a Astèrix i Cleopatra, quan enutjada per uns comentaris indiferents i “passotes” de Juli Cèsar, llança la bravata que pot construir un gran palau a Egipte “per a demostrar la grandesa del meu poble”.
Alguns poemes de tardor els compartim amb la “biblioteca de Cocetaina”, i si us interessa, podeu ampliar la informació visitant el seu bloc de poesia infantil i juvenil: http://bibliopoemes.blogspot.com
El passat cap de setmana es va celebrar al poble la Fira de la Bruixeria i a l’escola hem fet aquesta exposició.
A la tardor, llegirem amb il·lusió.
El llibre és el nostre amic a cada estació.
La tardor
Ja cauen les fulles
i les flors es marceixen.
Les vinyes estan ben curulles
i la tardor ja fa abrigar la gent.
Les castanyes peten al foc
a poc a poc.
Ja hi ha panallets
els que més m’ agraden són els de pinyonets.
La tardor es vesteix
de marró, vermell, verd i ataronjat.
De bolets en pots agafar un bon feix
però has de córrer perquè si no ja te’ls han agafat.
Les orenetes se’n van,
hi ha silenci al niu
però, com sempre, tornen a l’ estiu.
Amb la tardor
pots escoltar la remor
d’una confusa tempesta
que no fa gens de gresca.
Un dia de tardor
Filtra la fulla
la llum que l’acarona,
ocre rogent de tardor,
branques robustes
de paciència mil·lenària,
en el temps efímer de la tarda,
aquest temps
inabastable que camina.
La tardor
Els arbres es muden
de roig i de groc,
les fulles tremolen
sota un sol de foc.
El vent les fa caure,
les duu fins al port.
Quan surtis de casa,
trepitja-les fort!
Les mosques s’amaguen,
l’hivern és a prop.
Les flors espantades,
es tanquen de cop.
Bofill, Puig, Serrat
Ball de tardor
Avui, he vist un ball
que mou a la tardor,
ballaven mil dansaires
tots de semblant color
Uns baixen molt de pressa,
altres, a poc a poc,
uns semblen neguitosos,
els altres sense por.
És un ball que comença
amb un sol ballador,
ell marcarà el camí,
després aniran tots.
La dansa serà lliure,
el temps indefinit
i, amb l’últim compàs,
jeuran, plegats, all llit.
Cançó de tardor
Patina per l’aire,
rellisca, ja és vent,
arriba i és lladre
del sol estiuenc.
Carrega magranes,
bolets i castanyes,
s’amaga pels núvols,
escurça els dies
i estira les ombres.
Es vesteix de pluja,
pinta al cel la tristor
quan dicta als seus mots
el poema de tardor.
Isabel Barriel
Goig de tardor
La tardor és avançada,
al novembre anem a entrar
i en la tarda assolellada
a l´indret de la finestra,
els ocells sento cantar.
Són rossinyols o són merles?
o potser són uns pinçans ?
però el missatge que ens envien,
aquest sí, el sento ben clar.
S´esforcen cara a la terra
per dir-li a la humanitat
que el tresor de la natura
l´aprenguem a disfrutar.
Veure un vol d´unes ocelles
o un prat d´un verd molt clar,
o un riu, o unes estrelles,
i mirar-se un a elles
i de la pau disfrutar.
Joan Barceló Subirana
Tardes de tardor
Cadascú sap on camina
cada capvespre de tardor
mentre les hores pasegen
fan un festival de color
Blau lila amb taronja roig
lila més fort blau fosc
i les estrelles blanques
que m’omplen de goig
allà sempre quietes
Tardor: Temps i ritme
Plou grisament i lleugera,
i una gota, com els ulls,
es tiny de verd, a una fulla
que és com un cor i que es gronxa.
Cau la gota que fou cor
com un plor i regalima,
i la fulla, sense pes,
alleujada ja, es redreça.
Ara tu, envidreït,
dius cor verd, mirada verda,
gota verda, verd record,
i saps de la meravella
de quan la gota i el cor
foren la mateixa cosa.
Un temps altre esdevé el temps
i batec i escletxa i ritme.
Antoni Català
Cançó de tardor
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
cauen branques, cauen fulles
que després trepitgem tots.
Ja ha marxat la calor,
vent i pluja se l’han endut,
nits més llargues, més silenci,
flaires que recordem tots.
La natura ens durà
pomes i raïm del bo,
molts bolets, també castanyes
que ens agraden molt a tots.
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
ara anem a passejar
que això agrada a tothom.
Noé Rivas
