EL BOLET QUE NO CREIXIA

Era un dia de tardor, en un bosc d’un país molt llunyà. Allà hi vivia un bolet petit, vermell i eixerit. El bolet vermell estava molt trist perquè no plovia, i sense aigua no podia créixer, i si no creixia, mai seria un bolet gros, vermell i eixerit. En aquell bosc també hi vivia una ocell cantaire que en veure que el bolet estava tan trist perquè no plovia, li va passar una idea pel cap.
Amb el seu cant faria venir els núvols i els explicaria el problema del bolet. De ben segur que hi podrien fer alguna cosa!
– Núvols! Núvols! -va començar a cantar-. Si no deixeu anar aigua, el bolet vermell, petit i eixerit no creix i si no creix mai serà un bolet vermell, gros i eixerit.
I els núvols, que ho van sentir, es van acostar al bosc, es van anar enfosquint més i més i van deixar anar un gran ruixat. L’endemà hi van tornar, i així un dia rere l’altre fins que el bolet vermell, petit i eixerit es va tornar gros, gros, vermell i eixerit.

L’Ariadna Hiraldo de la nostra escola ha guanyat el 2n premi de prosa infantil de cicle mitjà.
Moltes felicitats!