Enric Larreula i Vidal (Barcelona, 1941), escriptor, professor universitari i il·lustrador. Fill d’una família obrera, als catorze anys comença a treballar en una fàbrica, i estudia fins a obtenir un mestratge industrial. Posteriorment, deixa la fàbrica i es dedica professionalment a una de les seves grans passions, el dibuix. Treballa per a l’editorial Bruguera, il·lustrant sèries d’aventures, de guerra, d’indis i cowboys, però en tornar del servei militar, un problema a la vista l’allunya de la professió. A partir d’aquell moment realitza diversos oficis, entre ells el de venedor de llibres a domicili (es tractava de la venda de llibres en català per Edicions 62, en un moment en què encara no hi havia ni catàlegs). Compagina la feina amb una breu trajectòria com a cantant, compartint escenari amb membres de la Nova Cançó com Pi de la Serra, Raimon, Serrat, o Maria Cinta, però una faringitis crònica l’obliga a deixar-ho a finals de la dècada dels seixanta. Preocupat per la situació que vivia el país, a la fi de la dècada dels seixanta s’incorpora a les classes de llengua catalana que Òmnium Cultural organitzava d’amagat i com podia en algunes escoles. Aquest fet el va posar en contacte amb el món de la immigració. Queda tan atrapat per la feina d’ensenyar a estimar el català, que ja no deixa el món de l’ensenyament. Per això, als trenta-cinc anys es posa a estudiar a la Universitat, i l’any 1983 es llicencia en Filologia Catalana. Durant més de vint anys ha estat professor de didàctica de la llengua a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Per a Enric Larreula, en un inici l’escriptura era només una manera d’aprendre i practicar la seva pròpia llengua. Ell mateix afirma que si hagués nascut a Londres, París o Madrid, no li hauria estimulat tant escriure. Al final de la dècada dels setanta comença a publicar material didàctic i participa en la realització d’una seixantena de llibres d’ensenyament. A partir de l’any 1981 inicia la publicació del que acabaria essent una de les produccions més importants de narrativa infantil i juvenil en llengua catalana, amb títols com El gegant bo (1981), Marduix (1983), premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil del 1984, Ala de corb (1990), Les memòries de la Bruixa Aborrida (1986), Em dic Paco… (1991), Contes per a un món millor (1992), que obté el premi Lola Anglada del 1991, Terres verges (1997) o La transformació (2007). Simultàniament publica poesia, teatre, assaig, narrativa curta i narrativa satírica amb títols com La propina (1990) o La dutxa (2000), ambdòs premiats amb el premi Pere Quart d’humor i sàtira del 1990 i del 2000 respectivament, o Dolor de llengua (2002), un assaig on l’autor repassa la situació de la llengua catalana en l’actualitat.
Tradueix del francès la popular col·lecció d’El petit Nicolas de Jean-Jacques Sempé i Renné Goscinny. Les seves obres han estat traduïdes al castellà, a l’èuscar, el gallec, l’alemany, l’anglès, el danès, el finès, el francès, l’italià, el japonès i el suec. Col·labora habitualment en mitjans de comunicació de premsa i ràdio i és cofundador de l’Associació Amics de la Bressola, una entitat sense ànim de lucre que treballa per a recuperar l’ensenyament de la llengua catalana a la Catalunya del nord.
L’any 2002 és distingit amb el Premi d’Honor Jaume I, i és soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Obra
Narrativa
Darrere nostre un riu de flors trencades. Barcelona: Pòrtic, 1982 .
T’han enganyat, Immaculada. Barcelona: La Campana, 1989.
La propina. Barcelona: La Campana, 1990.
Terres Verges. Barcelona: Cruïlla, 1997.
La dutxa. Barcelona: La Campana, 2000.
Bon dia. Barcelona. La Campana, 2003.
Narrativa inclosa en reculls conjuntament amb altres autors
“El petó.” Recollida a Setze autors. Tots els premis Recull-Narració 1965-1981. Barcelona: Pòrtic, 1981.
“Quan jo anava a estudi.” Recollida a Quan jo anava a estudi. Siurana d’Empordà: Col·legi Públic El Serrat, 1996.
“No et veig.” Recollida a Amb una altra mirada. Madrid: Escuela Libre Editorial, Fundación ONCE, 1998.
Narrativa infantil
El Gegant bo. Barcelona: Condal, 1981.
Barbabum i el dinar. Barcelona: Condal, 1982.
Barbabum i l’estel. Barcelona: Condal, 1982.
Barbabum i la granja. Barcelona: Condal, 1982.
El carrer. Barcelona: Teide, 1982.
La gran casa. Barcelona: Teide, 1982.
Els dos núvols amics. Barcelona: Teide, 1982.
En Quim i la mosca. Barcelona: Teide, 1982.
L’escola petita. Barcelona: Teide, 1982.
La família de bolets. Barcelona: Teide, 1982.
El gegant petit. Barcelona: Teide, 1982.
La lluna que va perdre el seu camí. Barcelona: Teide, 1982.
La mona ballaruga. Barcelona: Teide, 1982.
El mussol poruc. Barcelona: Teide, 1982.
El pagès i els cargols. Barcelona: Teide, 1982.
El país dels cinc sentits. Barcelona: Teide, 1982.
El pallasso que no volia fer riure. Barcelona: Teide, 1982.
El sol que no tenia memòria. Barcelona: Teide, 1982.
Les tres formigues. Barcelona: Teide, 1982.
El cérvol que va anar a buscar la primavera. Barcelona: Argos-Vergara, 1983.
Marduix. Barcelona: Argos-Vergara, 1983.
El senglar i el porc. Barcelona: Teide, 1983.
L’arca de Noè. Barcelona: Teide, 1984.
Les dues tribus. Barcelona: Teide, 1984.
La farmaciola d’en Roger. Barcelona: Teide, 1984.
Farnaques i. Barcelona: Teide, 1984.
La flor nova. Barcelona: Teide, 1984.
Romaní. Barcelona: Teide, 1984.
El paquet. Barcelona: La Galera, 1984.
La bola. València: Federació d’Entitats Culturals dels País Valencià, 1985.
Sol i la lluna. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985.
Tacada. València: Gregal, 1985.
Tiberi galàctic. Barcelona: La Galera, 1985.
La baronia de Vallagradosa. Barcelona: Teide, 1986.
Les memòries de la Bruixa Avorrida. Barcelona: Planeta, 1986.
La Bruixa Avorrida i la mona. Barcelona: Planeta, 1986.
Els colors. Barcelona: La Galera, 1986.
Els grills i les cigales. Barcelona: La Galera, 1986.
Kanguelis poca por. Barcelona: La Galera, 1986.
On vas cametes. Barcelona: Cruïlla, 1986.
Els Arrufanassos. Barcelona: Teide, 1987.
Les bèsties vergonyoses. Barcelona: Aliorna, 1987.
El casament de la Bruixa Avorrida. Barcelona: Planeta, 1987
La Festa Major de la Bruixa Avorrida. Barcelona: Planeta, 1987.
Les vacances de la Bruixa Avorrida. Barcelona: Planeta, 1988.
La Bruixa Avorrida se’n va a París. Barcelona: Planeta, 1989.
La marmota inventora. Barcelona: La Galera, 1989.
La Bruixa Avorrida va a la Gran Bretanya. Barcelona: Planeta, 1990.
La Bruixa Avorrida visita Venècia. Barcelona: Planeta, 1990.
La Bruixa Avorrida a Nova York. Barcelona: Planeta, 1991
El Nadal de la Bruixa Avorrida. Barcelona: Planeta, 1991.
Els monstres monstruosos. Barcelona: La Galera, 1991.
La mamorta espavilada. Barcelona: Baula, 1996
El país dels colors. Barcelona: Columna, 1996.
El ratpenat de Sant Miquel del Fai. Sant Miquel del Fai: Associació Escola de Natura, 1998.
El nen nou i diferent. Barcelona. Cruïlla, 2004.
El poble. Barcelona. Cruïlla, 2004.
Narrativa infantil inclosa en reculls conjuntament amb altres autors
“El gall i l’òliba.” Recollida a Els contes de la Nana Bunilda. Barcelona: RTVE-Ediciones Toray, 1992.
“La princesa triste.” (en espanyol). Recollida a Un barco cargado de cuentos. Madrid: S.M., 1997.
També ha publicat contes a les revistes Tretzevents i Camacuc.
Narrativa juvenil
L’aventura sideral del rei Titó. Barcelona: La Galera, 1984.
Brillant. Barcelona: Cruïlla, 1986.
Ala de Corb. Barcelona: Edelvives-Baula, 1990
Homènica vila olímpica. Barcelona: La Galera, 1990.
La por. Barcelona: Cruïlla, 1990.
Em dic Paco… Barcelona: Barcanova, 1991.
Contes per a un món millor. Barcelona: La Magrana, 1992.
El misteri de l’illa de gel. Barcelona: Barcanova, 1993.
Els arbres passaven ran de finestra. Barcelona: Cruïlla, 1995.
Ala de Corb i la gran revolta. Barcelona: Baula, 1996.
Alba. Barcelona: La Galera, 1997.
Amics de les estrelles. Barcelona: Grup Promotor-Alfaguara, 1997.
Narrativa juvenil inclosa en reculls conjuntament amb altres autors
“El diaversari del iogurt.” Recollida a Tips de riure. Barcelona: Pirene, 1990.
Poesia
El bestiesari. Madrid: Bruño, 1996.
Assaig
Les revistes infantils catalanes de 1939 ençà. Barcelona: Edicions 62, 1985.
Dolors de llengua. València. Edicions 3 i 4, 2002.
I també diverses traduccions.
Premis
Víctor Català (1967) : Recull de contes.
Recull-Francesc Puig i Llensa de narració (1969): El petó.
Narrativa de Muntanya (1970): El pas de la nit.
Baldiri Reixach (1979): Per la seva trajectòria en pedagogia.
Xarxa d’assaig (1983): Les revistes infantils catalanes de 1939 ençà.
Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil (1984): Marduix.
Pere Quart d’humor i sàtira (1990): La propina.
Lola Anglada (1991): Contes per a un món millor.
Gran Angular (1994): Els arbres passaven ran de finestra.
Pere Quart d’humor i sàtira (2000): La dutxa.
Premi d’Honor Jaume I (2002): Per a la seva trajectòria.
