Dins l’àrea d’Educació Física, durant la setmana cultural dedicada a la Xina, s’ha realitzat una aproximació a l’esport del Taekwondo.

S’ha escollit aquest esport perquè va ser en aquestes terres de l’orient (tot i que originàriament es va crear a Corea) on aquest esport va néixer i de fet, així com a occident els nens al carrer juguen a futbol o bàsquet, allà es practiquen les arts marcials en totes les seves múltiples vessants de manera generalitzada.

També, s’ha escollit aquest esport en resposta a la moda del Pressing Catch, els alumnes ho practicaven al pati i s’han produït algunes situacions no desitjades.

El mestre de Taekwondo, o com es diu en aquest esport Sabunín Jose Carlos (mestre de Taekwondo de 5è Dan) ens ha ensenyat tota la filosofia que aquest esport oriental porta al seu darrera. Ens ha comentat que és un art marcial on la finalitat no és l’atac sinó la defensa i en diverses ocasions, ha parlat als alumnes sobre el fet que el Pressing Catch és una barreja d’espectacle amb molt poca càrrega esportiva (pel que fa al terreny de joc, normativa, vestimenta, infraccions…). Ens ha dit que els lluitadors dediquen moltes hores a preparar les “coreografies” que després faran en el ring, cap gest està improvitzat. Dediquen moltes hores a la preparació física ja que el que fan no és gens fàcil, però hi ha un punt de teatralitat innegable.

El Taekwondo és un esport noble on els contrincants es saluden abans i després del combat, no hi ha diferències de cap mena, només una jerarquia que la marca el color del cinturó i el respecte total al mestre Sabunín i molt important, tot el que l’alumne aprèn sobre aquest art marcial el té totalment prohibit d’utilitzar fora del gimnàs, podent arribar a quedar expulsat si el Sabunín s’assebenta que ha utilitzat els seus aprenentatges per fer mal a algú.

Els alumnes han après a utilitzar i controlar la seva força i sobretot a que hi ha una altra forma de lluitar, molt més controlada i real, controlada perquè només es pot exercitar en un gimnàs i amb el mestre Sabunín i real ja que realment hi ha contacte, no hi ha exageració ni absència de normes, i tot i així cap alumne ha patit cap mal. És una activitat que, per alguns nens/es pot ser de gran utilitat ja que ajuda a descarregar molta adrenalina, acaben molt cansats i a més els ensenya una manera de controlar el seu cos i confiar més en ells mateixos. Hem gaudit tots d’una grata experiència que esperem que es torni a repetir.

Com a reflexió direm que hem d’aprendre a veure la tele. Després de fer tot aquest treball hem aprés a que potser el Taekwondo i el Pressing Catch no es poden comparar. El Taekwondo és un esport federat, organitzat, amb història i inclòs al calendari de proves internacional. El Pressing Catch és un espectacle molt relacionat amb un mitjà audiovisual com és la televisió. És una disciplina real però preparada i assajada, per fer el que fan s’han de preparar… i molt, però potser (i això és una reflexió personal) com els actors de teatre, ells ens fan introduir dins una ficció que valorem si la peli està ben feta però sabem que no és real. No hem de desprestigiar al Pressing Catch, sinó saber veure’l.