Category Archives: Esports

L’equip Petit

Guanyar no és l’important. Sovint ho dic a les classes, alguns alumnes ho entenen a la perfecció i el que volen és divertir-se jugant a un joc o un esport nou o diferent però d’altres viuen per guanyar, s’emprenyen, busquen excuses en els altres, en l’arbitre i no gaudeixen del fet d’estar compartint una estona amb els seus amics, no riuen, no feliciten al rival, es creuen que son bons però en realitat no ho son.
L’altre dia vaig veure al Telenotícies de TV3 un vídeo sobre un equip infantil de futbol que no havia guanyat cap partit i em vaig interessar molt. Després de veure’l us haig de reconèixer que se m’ha escapat una llagrimeta, aquests nens i nenes entenen el mateix que jo sobre l’esport. Felicitar al seu entrenador i als seus pares i sobretot a l’equip del Margatània. Símplement genial. Disfruteu. AH! I BON ESTIU!!!

Esos locos que corren

Mieru quin vídeo més chulo sobre el fet de còrrer. Segur que heu anat algun cop a còrrer i potser el vostre pare o mare o algun familiar li agrada això de còrrer. Aquí, d’una manera molt maca una veu explica els motius que porten a la gent a fer-ho. Me l’ha passat un amic meu que és un súper corredor, súper escalador, súper papa i súper de tot!! Igual algun dia ens trobem pel riu!

Trobada d’Atletisme de centres de Primària

Doncs bé, finalment el dimecres dia 30 d’abril vam anar a l’estadi d’atletisme de Gavà a fer la Trobada d’Atletisme. Va ser tot un matí plé de proves atlètiques on el temps va acompanyar (es va anular un cop per pluja). Entre les proves que més van agradar van estar el salt d’alçada i de longitud, la cursa de relleus, la cursa de tanques, el relleu americà o la cursa adaptada. També el llançament de javelina o de pes. La Trobada va acabar amb una super-cursa de tots els participants al voltant de la pista d’atletisme però després de gairebé tres hores de proves i competicions, molts estaven super-cansats.
Va ser una activitat que ens va agradar molt i que segurament en els propers cursos repetirem.
Què us va semblar a vosaltres?

A més a més, us poso uns vídeos d’algunes especialitats atlètiques de les que estem treballant a les classes i que farem durant la trobada. Apa atletes! Ens veiem a la pista!

El rècord mundial d’Usaint Bolt

Cursa de relleus 4 x 100

Salt d’alçada i el perquè de que també es conegui com a “Estil Fosbury”

Museu Olímpic

Relacionat amb un article antic on parlo dels Jocs Olímpics i els valors que ens transmet, he recordat que fa unes setmanes vam anar d’excursió amb els de Tercer i Cinquè al Museu Miró a Montjuïc, després de dinar a un parc vam fer una “rutilla” per l’anella olímpica i vam passar pel costat del Museu Olímpic (just al costat de l’estadi).
No tenia ni idea que hi havia un museu olímpic a Barcelona! (imperdonable sí, ja ho se) i vaig veure que l’entrada als menors de 14 anys era gratuïta.
Acabo d’entrar en la plana web i sembla interessant, així que si algun cop aneu a donar un volt per Montjuïc, entreu a donar un cop d’ull ja que sembla chulo. Barcelona 92, esperit olímpic, grans esportistes, valors olímpics, hi ha una secció on pots provar de superar les marques d’alguns atletes!

Us poso la plana web

http://www.fundaciobarcelonaolimpica.es

Jocs Olímpics

Com a mestre d’educació física tinc un gran dilema. Per una banda, els Jocs Olímpics són el màxim exponent de l’esport competitiu mundial, on es troben esportistes d’altíssim nivell i on queden reflexats tots els valors esportius que tantes i tantes vegades ens esforcem per inculcar als nostres alumnes.

Però per un altre part em veig en l’obligació de no promocionar-los o, com a mínim de mirar aquest esdeveniment amb una actitud crítica. La política sempre ha estat present en els jocs Olímpics visualitzada en boicots i manifestacions, per exemple i per fer una mica d’història, en 1980, Estats Units i alguns països del bloc occidental van decidir absentar-se dels Jocs de Moscou, en protesta per la invasió d’Afganistan per part de les tropes soviètiques. Quatre anys després, van ser la URSS i les nacions de l’Est d’Europa les que van optar per boicotejar els Jocs organitzats per Estats Units en la ciutat de Los Ángeles. Altres països, com Cuba i Sudàfrica, tampoc no van participar en les cites olímpiques durant molt temps per raons polítiques. Un esdeveniment mundial d’aquestes característiques està exposat a les crítiques i és fàcil pensar que els jocs d’aquest any seran especialment tensos.

Un règim com el Xinès no pot ser bandera de cap esperit olímpic, no ho pot fer quan no respecten drets elementals dels seus ciutadans i la única intenció de ser la seu olímpica és la de presentar-se al mòn com un païs obert i amable.

Tot i així, aquest estiu estaré enganxat a la tele veient els vuitens de final de tir amb arc o qualsevol esport que en aquell moment facin, sí, sòc així de babau… però es que crec que quan un esportista surt a competir, no hi ha política ni negoci que es pugui posar entre ell i la seva marca.

I és això, al cap i a la fí, el que intentem inculcar als nostres alumnes a les classes d’educació física. Els valors de la constància, la superació personal, l’esforç, l’amor pròpi, la noblesa, el gaudiment per la feina ben feta, son valors que al pati es donen constantment sense necessitat de forçar el diàleg, surt, perque quan juguem o fem l’esport no podem amagar la nostra personalitat.

Aquest estiu, quedem-nos amb lo bó dels Jocs i expliquem als nens i nenes el bon exemple que els esportistes poden arribar a ser i critiquem, perquè no, el negoci i les intencions fosques i brutes, tant allunyades de l’esperit olímpic de Piere de Coubertain

Decàleg del “joc net” a l’escola

Mireu aquest decàleg del joc net i digueu quantes d’aquests punt compliu a l’hora de realitzar qualsevol esport, ja sigui a la classe d’Educació Física o a l’esport extraescolar.
Estaria bé de proposar que es signès a inici de curs, deixa les coses molt clares. Què et sembla?

DECÀLEG DEL “JOC NET” A L’ESCOLA.

Els alumnes del curs que signen sota d’aquest decàleg, després d’haver llegit les seves deu normes, es comprometen a complir-les i fer-les complir. Si actuem respectant aquest decàleg,
podrem aconseguir participar tots en les classes d’EF i en els esports passant-nos-ho bé i sense enfadar-nos amb companys, adversaris, àrbitres o mestres.

1. Les regles són les mateixes per a tots. Les respectaré i vetllaré per que els altres companys les respectin.

2. Respectaré als companys, els animaré en tot moment, felicitant-los quan facin una bona acció, ajudant-los quan ho necessitin i fent-los saber amb correcció quan una cosa que han fet no m’ha agradat. També acceptaré quan un company em corregeix i m’ajuda, i li agrairé el gest com quan em diguin que ho faig bé.

3. Sense adversari no hi ha joc, l’he de respectar perquè ell vol aconseguir el mateix que jo: guanyar. La rivalitat només existeix mentre dura el joc i s’acaba quan aquest s’atura. No riure ni menysprearé als rivals que han estat poc encertats en alguna acció del joc o es lesionen.

4. Ajudaré a l’adversari lesionat i no m’aprofitaré de la situació per aconseguir un avantatge. Si l’adversari no respecta el reglament, li ho faré saber, i si no rectifica, avisaré al jutge. Si un adversari reconeix el seu error i es disculpa, li acceptaré les disculpes. Si l’adversari és molt inferior, no l’hem de despreciar ni aprofitar-nos de la situació.

5. L’àrbitre o jutge s’encarregarà de fer complir les normes a tothom per igual, però, és humà, com jo, i es pot equivocar. Per això respectaré les seves decisions i no les reclamaré amb insistència ni m’enfadaré encara que vegi que s’ha equivocat clarament. Sempre que pugui l’ajudaré en la seva tasca, si li facilito la feina, s’equivocarà menys cops i tots podrem estar més a gust en el joc.

6. Si veig que l’àrbitre o jutge s’ha equivocat, al final del joc li demanaré explicacions, ell em justificarà i raonarà perquè ha pres la decisió, i si reconeix que s’ha equivocat i em demana disculpes, les acceptaré.

7. Tractaré bé tot el material i instal·lacions, encara que les coses no em surtin com a mi m’agradaria, dons aquests elements no en tenen cap culpa, i si els trenquem s’hauran de pagar.

8. El mestre (o entrenador) sempre podrà ajudar-me a millorar i a aprendre noves coses de jocs i esports si estic atent al que diuen, per això els escoltaré i els respectaré.

9. Si hi ha públic, em de respectar les seves opinions, encara que no coincideixin amb les nostres. Si fem de públic, podem animar a qui vulguem sense ofendre i mai riurem de l’equip derrotat.

10. Totes aquestes normes es poden resumir en una. Mai menysprearé ni tractaré sense respecte a cap persona del meu voltant mentre faci classe d’EF o practiqui algun esport, ja sigui company, rival, àrbitre, mestre (o entrenador) o públic. Es a dir, tractaré a tothom com m’agradaria que em tractessin a mi

Decàleg extret del bloc següent:
http://blocs.xtec.cat/edfisica/