Mireu aquest decàleg del joc net i digueu quantes d’aquests punt compliu a l’hora de realitzar qualsevol esport, ja sigui a la classe d’Educació Física o a l’esport extraescolar.
Estaria bé de proposar que es signès a inici de curs, deixa les coses molt clares. Què et sembla?
DECÀLEG DEL “JOC NET” A L’ESCOLA.
Els alumnes del curs que signen sota d’aquest decàleg, després d’haver llegit les seves deu normes, es comprometen a complir-les i fer-les complir. Si actuem respectant aquest decàleg,
podrem aconseguir participar tots en les classes d’EF i en els esports passant-nos-ho bé i sense enfadar-nos amb companys, adversaris, àrbitres o mestres.
1. Les regles són les mateixes per a tots. Les respectaré i vetllaré per que els altres companys les respectin.
2. Respectaré als companys, els animaré en tot moment, felicitant-los quan facin una bona acció, ajudant-los quan ho necessitin i fent-los saber amb correcció quan una cosa que han fet no m’ha agradat. També acceptaré quan un company em corregeix i m’ajuda, i li agrairé el gest com quan em diguin que ho faig bé.
3. Sense adversari no hi ha joc, l’he de respectar perquè ell vol aconseguir el mateix que jo: guanyar. La rivalitat només existeix mentre dura el joc i s’acaba quan aquest s’atura. No riure ni menysprearé als rivals que han estat poc encertats en alguna acció del joc o es lesionen.
4. Ajudaré a l’adversari lesionat i no m’aprofitaré de la situació per aconseguir un avantatge. Si l’adversari no respecta el reglament, li ho faré saber, i si no rectifica, avisaré al jutge. Si un adversari reconeix el seu error i es disculpa, li acceptaré les disculpes. Si l’adversari és molt inferior, no l’hem de despreciar ni aprofitar-nos de la situació.
5. L’àrbitre o jutge s’encarregarà de fer complir les normes a tothom per igual, però, és humà, com jo, i es pot equivocar. Per això respectaré les seves decisions i no les reclamaré amb insistència ni m’enfadaré encara que vegi que s’ha equivocat clarament. Sempre que pugui l’ajudaré en la seva tasca, si li facilito la feina, s’equivocarà menys cops i tots podrem estar més a gust en el joc.
6. Si veig que l’àrbitre o jutge s’ha equivocat, al final del joc li demanaré explicacions, ell em justificarà i raonarà perquè ha pres la decisió, i si reconeix que s’ha equivocat i em demana disculpes, les acceptaré.
7. Tractaré bé tot el material i instal·lacions, encara que les coses no em surtin com a mi m’agradaria, dons aquests elements no en tenen cap culpa, i si els trenquem s’hauran de pagar.
8. El mestre (o entrenador) sempre podrà ajudar-me a millorar i a aprendre noves coses de jocs i esports si estic atent al que diuen, per això els escoltaré i els respectaré.
9. Si hi ha públic, em de respectar les seves opinions, encara que no coincideixin amb les nostres. Si fem de públic, podem animar a qui vulguem sense ofendre i mai riurem de l’equip derrotat.
10. Totes aquestes normes es poden resumir en una. Mai menysprearé ni tractaré sense respecte a cap persona del meu voltant mentre faci classe d’EF o practiqui algun esport, ja sigui company, rival, àrbitre, mestre (o entrenador) o públic. Es a dir, tractaré a tothom com m’agradaria que em tractessin a mi
Decàleg extret del bloc següent:
http://blocs.xtec.cat/edfisica/
M’ha agradat força aquest decàleg, i no només pensant en les classes d’educació física sino per a la vida en general. Crec que en l’esport, en els joc,s treiem el que tenim dintre, ens oblidem de les formalitats socials i som nosaltres mateixos. El paper dels mestres, professors, entrenadors hauria de ser la observació contínua de les reaccions, comportaments per després treballar l’apropament a aquest decàleg, que haurem signat a principi de curs però que haurem de tenir present en cadascuna de les sessions o entrenamemts de tot l’any.
Hola Albert vui que s´apigas que estic amb un amic que es diu Alvaro.
Ell sap saltar molt be a la comba pero sap saltar millo la Meritxell . El amic meu es molt agil
pero no menja molt i li agrada jugar a la DS i fa un esport que es diu tenis.
Es molt simpati i molt gest.