Monthly Archives: abril 2008

Jocs Olímpics

Com a mestre d’educació física tinc un gran dilema. Per una banda, els Jocs Olímpics són el màxim exponent de l’esport competitiu mundial, on es troben esportistes d’altíssim nivell i on queden reflexats tots els valors esportius que tantes i tantes vegades ens esforcem per inculcar als nostres alumnes.

Però per un altre part em veig en l’obligació de no promocionar-los o, com a mínim de mirar aquest esdeveniment amb una actitud crítica. La política sempre ha estat present en els jocs Olímpics visualitzada en boicots i manifestacions, per exemple i per fer una mica d’història, en 1980, Estats Units i alguns països del bloc occidental van decidir absentar-se dels Jocs de Moscou, en protesta per la invasió d’Afganistan per part de les tropes soviètiques. Quatre anys després, van ser la URSS i les nacions de l’Est d’Europa les que van optar per boicotejar els Jocs organitzats per Estats Units en la ciutat de Los Ángeles. Altres països, com Cuba i Sudàfrica, tampoc no van participar en les cites olímpiques durant molt temps per raons polítiques. Un esdeveniment mundial d’aquestes característiques està exposat a les crítiques i és fàcil pensar que els jocs d’aquest any seran especialment tensos.

Un règim com el Xinès no pot ser bandera de cap esperit olímpic, no ho pot fer quan no respecten drets elementals dels seus ciutadans i la única intenció de ser la seu olímpica és la de presentar-se al mòn com un païs obert i amable.

Tot i així, aquest estiu estaré enganxat a la tele veient els vuitens de final de tir amb arc o qualsevol esport que en aquell moment facin, sí, sòc així de babau… però es que crec que quan un esportista surt a competir, no hi ha política ni negoci que es pugui posar entre ell i la seva marca.

I és això, al cap i a la fí, el que intentem inculcar als nostres alumnes a les classes d’educació física. Els valors de la constància, la superació personal, l’esforç, l’amor pròpi, la noblesa, el gaudiment per la feina ben feta, son valors que al pati es donen constantment sense necessitat de forçar el diàleg, surt, perque quan juguem o fem l’esport no podem amagar la nostra personalitat.

Aquest estiu, quedem-nos amb lo bó dels Jocs i expliquem als nens i nenes el bon exemple que els esportistes poden arribar a ser i critiquem, perquè no, el negoci i les intencions fosques i brutes, tant allunyades de l’esperit olímpic de Piere de Coubertain

Decàleg del “joc net” a l’escola

2 Replies

Mireu aquest decàleg del joc net i digueu quantes d’aquests punt compliu a l’hora de realitzar qualsevol esport, ja sigui a la classe d’Educació Física o a l’esport extraescolar.
Estaria bé de proposar que es signès a inici de curs, deixa les coses molt clares. Què et sembla?

DECÀLEG DEL “JOC NET” A L’ESCOLA.

Els alumnes del curs que signen sota d’aquest decàleg, després d’haver llegit les seves deu normes, es comprometen a complir-les i fer-les complir. Si actuem respectant aquest decàleg,
podrem aconseguir participar tots en les classes d’EF i en els esports passant-nos-ho bé i sense enfadar-nos amb companys, adversaris, àrbitres o mestres.

1. Les regles són les mateixes per a tots. Les respectaré i vetllaré per que els altres companys les respectin.

2. Respectaré als companys, els animaré en tot moment, felicitant-los quan facin una bona acció, ajudant-los quan ho necessitin i fent-los saber amb correcció quan una cosa que han fet no m’ha agradat. També acceptaré quan un company em corregeix i m’ajuda, i li agrairé el gest com quan em diguin que ho faig bé.

3. Sense adversari no hi ha joc, l’he de respectar perquè ell vol aconseguir el mateix que jo: guanyar. La rivalitat només existeix mentre dura el joc i s’acaba quan aquest s’atura. No riure ni menysprearé als rivals que han estat poc encertats en alguna acció del joc o es lesionen.

4. Ajudaré a l’adversari lesionat i no m’aprofitaré de la situació per aconseguir un avantatge. Si l’adversari no respecta el reglament, li ho faré saber, i si no rectifica, avisaré al jutge. Si un adversari reconeix el seu error i es disculpa, li acceptaré les disculpes. Si l’adversari és molt inferior, no l’hem de despreciar ni aprofitar-nos de la situació.

5. L’àrbitre o jutge s’encarregarà de fer complir les normes a tothom per igual, però, és humà, com jo, i es pot equivocar. Per això respectaré les seves decisions i no les reclamaré amb insistència ni m’enfadaré encara que vegi que s’ha equivocat clarament. Sempre que pugui l’ajudaré en la seva tasca, si li facilito la feina, s’equivocarà menys cops i tots podrem estar més a gust en el joc.

6. Si veig que l’àrbitre o jutge s’ha equivocat, al final del joc li demanaré explicacions, ell em justificarà i raonarà perquè ha pres la decisió, i si reconeix que s’ha equivocat i em demana disculpes, les acceptaré.

7. Tractaré bé tot el material i instal·lacions, encara que les coses no em surtin com a mi m’agradaria, dons aquests elements no en tenen cap culpa, i si els trenquem s’hauran de pagar.

8. El mestre (o entrenador) sempre podrà ajudar-me a millorar i a aprendre noves coses de jocs i esports si estic atent al que diuen, per això els escoltaré i els respectaré.

9. Si hi ha públic, em de respectar les seves opinions, encara que no coincideixin amb les nostres. Si fem de públic, podem animar a qui vulguem sense ofendre i mai riurem de l’equip derrotat.

10. Totes aquestes normes es poden resumir en una. Mai menysprearé ni tractaré sense respecte a cap persona del meu voltant mentre faci classe d’EF o practiqui algun esport, ja sigui company, rival, àrbitre, mestre (o entrenador) o públic. Es a dir, tractaré a tothom com m’agradaria que em tractessin a mi

Decàleg extret del bloc següent:
http://blocs.xtec.cat/edfisica/

Korfbal

Els grans de la Garalda

1 Reply

A l’apartat d’enllaços he posat el nou bloc dels alumnes de sisè de la meva escola.

D’entrada els hi ha agradat molt el fet de tenir un espai físic a Internet i ja tenen algunes idees sobre els continguts que han de tractar. És una manera ràpida, fàcil i motivadora d’apropar el llenguatge informàtic a l’alumnat, a veure si tenen moviment i pengen experiències, reportatges, curiositats o comentaris. Doneu-hi un cop d’ull!!

Menys hores d’educació física!!!

1 Reply

Sí, és tremendo però com bé ja deus saber, el nou currículum de primària suposa una reducció d’hores important a l’assignatura d’educació física. Si actualment realitzàvem 525 hores en tota l’etapa, ara haurem de fer 385 o per per veure-ho més clar, al Cicle Superior, passarem de fer 175 hores a fer-ne només 70, o filant encara més prim, 35 hores a Sisè (ara fem entre 80-85).

Per una altra part, des de tots els estaments es diu que a la població infantil s’està registrant uns índex d’obesitat que comencen a ser alarmants i penseu que molts alumnes només fan activitat física a les nostres classes. Aquells que poden van a extraescolars de bàsquet, fútbol, natació… però ja no es pot garantir una bona educació física gratuïta, és a dir, que s’ho pagui aquell que pugui i el que no…

Però el més divertit és la gran contradicció que suposa que, realitzant quasi la meitat d’hores, els objectius a assolir són si més no, els mateixos. No se com ens ho farem…

Crec que és un error aquesta proposta. L’Educació Física mai ha estat reconeguda i mai se li han valorat els beneficis a llarg termini (motrius, de salut, socialitzadors, d’hàbits, cognitius…) aquest nou currículum només fa que degradar-la encara més i per això cal lluitar.

Jo soc mestre i continuaré fent les meves hores lectives, ja sigui d’especialitat o compartint tutoria, reforços o desdoblaments, tota aquesta reflexió està dirigida als infants que son els que realitzaran menys hores d’Educació Física i als que al cap i a la fí, els afecta tot aquest “tinglado” polític que cada cert temps es té la mania de regirar completament.

Taekwondo i Pressing Catch

Leave a reply

Dins l’àrea d’Educació Física, durant la setmana cultural dedicada a la Xina, s’ha realitzat una aproximació a l’esport del Taekwondo.

S’ha escollit aquest esport perquè va ser en aquestes terres de l’orient (tot i que originàriament es va crear a Corea) on aquest esport va néixer i de fet, així com a occident els nens al carrer juguen a futbol o bàsquet, allà es practiquen les arts marcials en totes les seves múltiples vessants de manera generalitzada.

També, s’ha escollit aquest esport en resposta a la moda del Pressing Catch, els alumnes ho practicaven al pati i s’han produït algunes situacions no desitjades.

El mestre de Taekwondo, o com es diu en aquest esport Sabunín Jose Carlos (mestre de Taekwondo de 5è Dan) ens ha ensenyat tota la filosofia que aquest esport oriental porta al seu darrera. Ens ha comentat que és un art marcial on la finalitat no és l’atac sinó la defensa i en diverses ocasions, ha parlat als alumnes sobre el fet que el Pressing Catch és una barreja d’espectacle amb molt poca càrrega esportiva (pel que fa al terreny de joc, normativa, vestimenta, infraccions…). Ens ha dit que els lluitadors dediquen moltes hores a preparar les “coreografies” que després faran en el ring, cap gest està improvitzat. Dediquen moltes hores a la preparació física ja que el que fan no és gens fàcil, però hi ha un punt de teatralitat innegable.

El Taekwondo és un esport noble on els contrincants es saluden abans i després del combat, no hi ha diferències de cap mena, només una jerarquia que la marca el color del cinturó i el respecte total al mestre Sabunín i molt important, tot el que l’alumne aprèn sobre aquest art marcial el té totalment prohibit d’utilitzar fora del gimnàs, podent arribar a quedar expulsat si el Sabunín s’assebenta que ha utilitzat els seus aprenentatges per fer mal a algú.

Els alumnes han après a utilitzar i controlar la seva força i sobretot a que hi ha una altra forma de lluitar, molt més controlada i real, controlada perquè només es pot exercitar en un gimnàs i amb el mestre Sabunín i real ja que realment hi ha contacte, no hi ha exageració ni absència de normes, i tot i així cap alumne ha patit cap mal. És una activitat que, per alguns nens/es pot ser de gran utilitat ja que ajuda a descarregar molta adrenalina, acaben molt cansats i a més els ensenya una manera de controlar el seu cos i confiar més en ells mateixos. Hem gaudit tots d’una grata experiència que esperem que es torni a repetir.

Com a reflexió direm que hem d’aprendre a veure la tele. Després de fer tot aquest treball hem aprés a que potser el Taekwondo i el Pressing Catch no es poden comparar. El Taekwondo és un esport federat, organitzat, amb història i inclòs al calendari de proves internacional. El Pressing Catch és un espectacle molt relacionat amb un mitjà audiovisual com és la televisió. És una disciplina real però preparada i assajada, per fer el que fan s’han de preparar… i molt, però potser (i això és una reflexió personal) com els actors de teatre, ells ens fan introduir dins una ficció que valorem si la peli està ben feta però sabem que no és real. No hem de desprestigiar al Pressing Catch, sinó saber veure’l.

Tiger Lily by Feist

1 Reply

Aquí teniu un video clip amateur que va realitzar una amiga meva que és cambrera per promocionar el seu Pub, el Tiger Lily de Saragossa. És molt chulo i la cançó si no l’havies sentit abans, t’enganxarà. Fixeu-vos en la noia que va tota de vermell, és la meva amiga. La prota és l’encarregada del bar i la resta son cambrers i clients habituals. Disfruteu!!

I ja que estem, us vaig a posar uns videos que a mí m’encanten. Son de gent que, a part d’agradar-me molt han fet uns videoclips amb molta coreografia. El primer és de Bjork de la seva peli “Dancer in the dark”. Està en el judici més important de la seva vida i, quan es posa nerviosa, per aïllar-se del mòn agafa qualsevol sorollet que l’envolta, en aquest cas del llapis d’un dibuixant, per imaginar-se que està en un musical d’aquells de Broadway