Això era un noi de 24anys que era adicte a les drogues. És deia Iker. L’Iker encara vivía amb els seus pares, però poc després és tenía que posar a viure amb la seva novia la Laia.

   El seu problema no el sabia ningú, només els seus amics amb qui s’hen premía.

   Un dia l’Iker va quedar amb el germà de la Laia per a pendre unes copes.

  Mentre van estar parlant i bebent, i l’iker que ja estava  bastant begut, li va comentar, plorant que estava enganxat a les drogues i que la Laia no ho sabia, que tenia por de dirli-ho. El germà de la Laia, tot sorprés, li va dir que ho tenía que dir, que segur que la Laia ho entendria. Però l’iker s’hi va negar. L’endemà el germà de la Laia va anar a casa de l’Iker i el va fer muntar al coche, per anar a casa de l’Iker i el va fer muntar al coche, per anar al de la laia a explicar-li-ho.

El Iker lo ho va explicar, la Laia es va posar trista perquè li va dir que no confiava en ella. Però ella va decidir ajudar-lo i contar-los-ho als pares del Iker.

Pos aixo era una familia, que no hi tenien prous diners.

El pare trevallava de fuster, la mare estava embarasada i no podia trevallar, aquesta parella tenien un fill de 16 anys que estudiava.

EL fill que es deia Xavi li agradaven els joc i apostava en tot lo que pogues, els pares al principi li donaven diners pero con que tindrien un altre fill tindrien que comprar-li coses, una tarde el Xavi li va demanar diner a la seva mare, peró sa mare no tenia cambi i no li va donar diners.el Xavi va marxar tot enfadat al carrer, ell volia jugar amb les maquines del bar i estav molt desesperat,  al carre va veure una dona gran que anava molt elegant, ell va començar a corre detras de ella i li va agarrar el bolso la dona va comensa a gridar, pero el Xavi no sen va a donar que un policia el va vore el policia va començar a perseguir-lo alfinal el va agarrar i el va portar a comisaria, com que ell era menor d’edat la policias va truca a la seva mare.

A la nit quan el seu pare va arrivar la mare va parla amb ell, i entre els dos van decidir que seria millor ficarlo a un internat fins que sigue major d’edat i aixi algun sicoleg el podria ajudar amb el seu problema.

Hi havia una vegada un nen que li deien Pep en Pep tenia un problema molt greu hi hera que no li agradava sortir amb els amics es passava tot el dia tancat a casa hi la seva mare i el deu pare ja li deie n de sortir perque si no de gran tendria un gran problema encara es faria mes gos i no coneixeria mai a ningu i els amics no voldrien, però el Pep els deia als seus pres que es deien Maria i Jusep Perque no hem deixeu estar estar en pau.Jo faix el que vull a mi no m’agrada sortir amb els amics perque veuen molt desprres no saven el que fan és vusquen varalles amb altre companys i hem toca Intervenir a mi i per a que hem peguen a mi ja estic bé a casa.I la seva mare cada dissabte li donava 10 €i li feia per passar el capde setmana i així ess va ananaorran els diners i es va comprar una bicicleta.  

Això era una familia el pare que li dien Juan, la mare Isabel i les filles Andrea de 16 anys i Maria de 17 anys,,el pare en Juan estava molt enganxat en jugar a les maquines traga perres. Isabel li dia que no juguesa peró Juan li dia que no pasava res, que era per passar la  estona. Al cap del temps  com  que Isabel li controlava molt los diners perqué no bolia que juguesa, Juan va decidir robarli diners a Maria que era la unica filla que treballava..Quan Maria se’n va donar comte li va demanar una explicació i el pare liu va negar tot. Al cap de 1 mes o aixi Juan li va dir a Isabel que li donesa diners i ella lio va dir que no, i Juan la va maltractar i ella va decidir separar-se i anar-sen a viure a un altre lloc amb les seues filles, Juan es va tornar un adicte i no podia viure sense el joc.

En Josep es un noi que té 25 anys i es addicte a Jugar amb la play station, en Josep treballa en una fabrica d’electrodomestics, i nomès treballa els matins de 8 a 2, quan arriba a casa es passa la tarde jugant, en Josep esta casat i te un fill que ja te quasi 2 anys, la seva dona la Marta esta cansada de dir-li que deixi de jugar però ell no pot, tambe es un mal exemple per al seu fill el Sergi, la Marta ja no sap que fer per a que no hi jugui, li ha trencat el mando, però ell, ho ho demana a algun amic 0 ho arregla, però no es pot passar una tarda sense jugar, el metge li ha dit que surti per les tardes a passejar, amb la Marta i aixi poc a poc anar-sho deixant.