Mireu quina activitat més divertida vam fer l'altre dia tots junts, cuques i enxanetes, en el pati.
Aquest és el poema que ho il·lustra:
"Vine a fer bombolles que tinc un tassó ple d'aigua i sabó.
Mira com voleien i brillen al sol tot fent tornasol.
Si la més bonica proves d'agafar se't fon a la mà...
i et quedes en dubte de si l'has bufat o ho has somniat"
 |
| bombolles |
JOANA RASPALL
Ens agrada el que fem. Volem compartir amb vosaltres el que diuen de la nostra professió. Feu-li una ullada.
” En quin altre lloc oblidaria les meves penes perquè haig d’atendre tantes esgarrapades, cops i cors afligits ?
A on més podria lligar cuetes al cabell, ajustar pantalons, veure una desfilada de models a diari i encara que jo vagi vestida de la mateixa manera sentir-me dir que el vestit que porto és bonic ?
A on més podria guiar, en l’escriptura de les primeres lletres, una mà que potser algun dia podrà escriure un llibre ?
A on més conservaria l’ànima jove sinó enmig d’un grup a on la seva atenció és tan efímera que sempre haig de tenir a mà una caixa de sorpreses ?
En quin altre lloc em regalaríem flors de forma tan desinteressada ?
En quin altre lloc deixaria anar llàgrimes perquè hi ha que donar per acabat un any de relacions felices ?”
Us ho il·lustrem.
Cuques i Enxanetes.
La llei de l’esforç, la llei de la superació hi ha que fer-la viure en els nostres alumnes, en els vostres fills per a fer-nos cada dia una mica millors. No deixem de transmetre aquest gran valor.
Mireu aquest enllaç que il·lustra molt i molt bé les nostres paraules.
Cuques i Enxanetes.
Una setmana més tornem a estar amb tots vosaltres. Aquest cop us volem fer partíceps d’una de les activitats que portem a terme dins l’aula i que té molt a veure amb el sentit del tacte. Llegiu aquestes paraules d’en Jorge Wagensberg tan encertades sobre aquest sentit i gaudiu tant com nosaltres ho fem amb els vostre fills i filles.
“No hi ha tacte sense contacte. El tacte és, de llarg, el contacte més antic, el primer de tots els sentits. La textura és el tacte de la vista. Allò cruixent és el tacte del sabor. L’ arrancada d’un so ( la frontera amb el seu silenci ) és el tacte de l’oïda. L’olfacte és el sentit amb menys de tacte.
Patiment sensorial: l’oïda s’irrita, l’olfacte s’ofen, el tacte s’acovardeix, el gust es fastigueja i la vista es fereix.”
Aquest article l’hem procurat fer amb molt de tacte.
Cuques i Enxanetes
Aquesta setmana que hem deixat enrere ha estat marcada per la Diada de Sant Jordi. Ha estat una setmana intensa, plena d’activitats, actes i festeig. Hem gaudit junts d’un dies d’esclat primaveral i de la màgia de compartir les nostres vivències en el nostre recinte escolar i fora d’ell.
N’hi ha hagut per tots els gustos:
– Manualitats: la rosa, com a punt de llibre, estampada amb una carxofa i un drac de cartolina punxat per nosaltres mateixos.
– Teatre a càrrec dels nens de 3er de primària a la sala d’actes de l’escola.
– Titelles a l’escola: La llegenda de Sant Jordi.
– Exposició de treballs i contes a la biblioteca de l’escola.
– Representació de les entitats del poble: la Cuca, els Tabalers, la Rita, els Diables…
– Ens hem convertit en princeses i cavallers.
– Hem visitat les paradetes de llibres i roses del poble i hem comprat un llibre per a la classe.
Sortim joiosos d’aquesta Diada aprenent a superar les nostres pors als dracs i a valorar la valentia de tot un cavaller.
Què les ROSES creixin sempre en el nostre jardí !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Cuques i Enxanetes
Hola pares !!!
Vam anar a la granja i vam gaudir amb les nostres vivències. Vam estar a prop de molts animals: pollets, gallines, porquets, conills, cabretes, ovelles, cavall, ruc…. Fins i tot vam munyir una vaca. GUAI, GUAI !!!!!!!
Cuques i Enxanetes.
Hola pares !!
Aquest tercer trimestre ens ha arribat un “bombonet” a la classe dels Enxanetes. És diu Màrius i és de Costa d’Ivori ( Àfrica ).
Està per menjar-se’l !!!
L’hem abraçat i ens hem arrambat a ell
Benvingut Màrius !!!!, ben trobat !!!
En la publicació d’aquesta setmana us adjuntem l’escrit d’aquest gran pedagog RUBEM ALVES.
Gaudiu de les seves paraules.
“Els nens a través dels ulls tenen el primer contacte amb la bellesa i la fascinació del món. Els ulls tenen que ser educats per a que l’alegria augmenti.
Els nens tenen els ulls encantats. Els seus ulls estan dotats d’aquella qualitat que per els grecs era el principi del pensament: la capacitat de sorprendre’s al contemplar el més essencial.
Quan la gent obre els ulls s’obren les finestres del seu cos i el món apareix reflectit dintre de la gent.
Els nens no tenen sabers que transmetre. El seu encant és conèixer el que és essencial de la vida.”
Rubem Alves
Cuques i Enxanetes
El somriure d’un infant esborra tristeses i il·lumina esperances.
