En la publicació d’aquesta setmana us adjuntem l’escrit d’aquest gran pedagog RUBEM ALVES.
Gaudiu de les seves paraules.
“Els nens a través dels ulls tenen el primer contacte amb la bellesa i la fascinació del món. Els ulls tenen que ser educats per a que l’alegria augmenti.
Els nens tenen els ulls encantats. Els seus ulls estan dotats d’aquella qualitat que per els grecs era el principi del pensament: la capacitat de sorprendre’s al contemplar el més essencial.
Quan la gent obre els ulls s’obren les finestres del seu cos i el món apareix reflectit dintre de la gent.
Els nens no tenen sabers que transmetre. El seu encant és conèixer el que és essencial de la vida.”
Rubem Alves
Cuques i Enxanetes
moltes gràcies a totes les mestres de P3 per tindre el blog tan guai que teniu ja que això també dona molta feina i aixi podem veure una mica més que fan els nostres fills/es i lo be que s’ho passen.
Molt bo el text!
I molt macos els ulls…
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Salveu-me la mirada, que no es perdi.
Tota altra cosa em doldrà menys, potser perquè dels ulls me’n ve la poca vida que encara em resta i és pels ulls que visc adossat a un gran mur que s’enderroca.
Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé,
i puc sentir i tocar i escriure i créixer fins a l’altura màgica del gest,
ara que el gest se’m menja mitja vida i en cada mot vull que s’hi senti el pes d’aquest cos feixuguíssim que no em serva.
Pels ulls em reconec i em palpo tot i vaig i vinc per dins l’arquitectura de mi mateix, en un esforç tenaç de percaçar la vida i exhaurir-la.
Pels ulls puc sortir enfora i beure llum i engolir món i estimar les donzelles,
desfermar el vent i aquietar la mar,
colrar-me amb sol i amarar-me de pluja.
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Viuré, bo i mort, només en la mirada
un text del gran Miquel martí i pol que també us pot agradar, un petonet a tots i felicitats pel Bloc.