Dijous "jarder"

Avui mentre dinàvem amb la mare, el Pep , la Meritxell, la M. Rosa hem rememorat els dijous “jarder” o llarder de la nostra infantesa. “El dijous llarder, botifarra menjaré”. La mare ens preparava un llonguet amb truita i botifarra d’ou i cap a la”font trobada” passant per la palanca sobre les aigües color de xocolata de l’Anoïa i resant un Ave Maria a la creu d’en Maginet amb el pare “el mestre Antoní” i després partit de futbol al camp de Santa Margarita de Montbui. Els capellans jùgaven amb la sotana arremangada i els escolans…

Escrit el 27 de gener de 2008

Jordi Vinyoles Castells
Això de jarder… duien que el barri més important de St. Hipòlit anomenat Vic, no diuen llarder.
Són gent ben rara.

One thought on “Dijous "jarder"

  1. M. Dolors Vinyoles

    Això de “jarder” jo no ho havia sentit mai. Ve de llard, llardós, llarder. Si la gent deia llard, havien de pronunciar llarder amb ella.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *