La Batalla de l’Ebre, en què hi va participar el nostre pare Antoní, va ser una operació militar insòlita: es va creuar un riu que apareixia davant els ulls com un monstre perillós, que esperava impacient per engolir moltes vides, amb unes forces franquistes perfectament posicionades a l’altre costat. L’operació va ser preparada mesos enrere, els soldats van aprendre a construir ponts i passeres. El pare ens explicava que la nit que el van travessar s’anaven sentint els “plof” dels soldats que queien al riu i feien de l’Ebre la tomba de tantes vides segades per culpa dels colpistes.