On és? Mai no l’havia vist tant muda. Enyoro els Abats: Escarré, Brasó, Just. Els Cardenals: Vidal i Barraquer, Jubany. El Bisbe de Solsona Deig. Els caputxins de Sarrià, de l’Ajuda. El soroll de Serra d’Or, d’Oriflama…muts. Per no recordar el Xirinacs… No hi són.
Pel que és veu ja els hi plau la situació actual. Només alcen la veu per la dèria del ús dels condons. Escoltar el Cardenal actual de Barcelona és del tot patètic. El bisbe de Vic… hi ha Bisbe a Vic? Tot s’inicia amb un il•lustre Bisbe auxiliar de Barcelona… més societa que el Bono de nom Joan Carrera. Segueix amb el Cardenal Carles… L’expulsió de Montserrat de la línia dita rosa. La baixada de pantalons ( o s’ha de dir l’arremangada de sotana) de Poblet davant del Govern d’Aznar a canvi de una fonda de cinc estrelles i ubicar-hi l’arxiu Tarradellas.
La submissió total de la capellanada catalana davant l’espanyola.
La darrera vegada que he escoltat un capellà a l’altar exercint el seu ministeri, vaig escoltar paraules carregades d’odi i verí… contra els ROJOS!!! L’any 2007! S’ha de tenir unes barres ben bastides.
Sort tenen que els relativament pocs creients que tenen, com diuen ara, van a la seva bola. Amb qui tenen compromís? Amb qui els posa. Si el ramat pugues opinar sobre la tria del pastor, potser piularien més. Ben segur que si els dels anys 900 no haguessin alçat la veu, junt amb la seva gent, ara encara seriem del bisbat de Narbona. Ara que ben mirat, veig que el Papa torna a fer la missa d’esquena a tots nosaltres, que els importem? Res… som animetes espantadetes, amb un autoodi tant gros que inclòs escoltem Copes i llegim Mundos, Paisos.
Tot el que preocupa el ramat és escoltar per Nadal al Sant Pare de torn dir: Bon Nadal! El que deia… el ramat i els pastors, ben ajupidets amb la sotana arremangada fins el coll recitant: Gràcies Senyor, Vostè mateix Senyor! Serveixi’s el Senyor! En té prou el Senyor? Ja el netejo….Senyor!
Direu…? Quina alternativa hi ha? Amb un mínim coratge i dignitat… ESGLÉSIA CATALANA! Conferència Episcopal Catalana… que diuen que no? Adéu!
Apa! A arremangar-se i som-hi.

Als clergues i a tots plegats amb/us dedico:

ASES

Sapiguem, ases, que el món és rodó,
que és fet de terres i de mars!
Orelluts, aprenguem el mapa
dels continents i les nacions!

S’estenen els camins molt més enllà
dels que petgem nosaltres sota el bast;
hi ha milions de vides com la nostra
i d’altres amos verga en mà.

Ja és hora de saber-ho això:
pastura de tothom
és la Terra, germans;
i l’estatge, de tots els estadants.
Amb asenades tanmateix
mai no ens en sortiríem, de segur;
parem bé les orelles, doncs;
fem-nos tots coneixents.

Aleshores el nombre
farà la força de debò.

DE DOTZE AIGUAFORTS DE GRANYER.
Barcelona, 1962

PERE QUART