Veig que la Mercè ha entrat i li donem la benvinguda amb una musiqueta de Bulgaria. Com ella ja sap aquella gent, i a nosaltres, els hi agraden els instruments de vent.

Quan pugui vull fer uns pensaments sobre l’amor. Bons Reis! Sense busos, trens, aves, vergonyes i amb molts caradures, lladres, desvergonyits, barruts… El poema lliga una mica amb la música i és maco, oi tontos/es…Poseu la músiqueta i el llegiu, veureu, veureu…Ara en penjaré una al blog Vinyoles que us deixarà estovadets…

UNA PLAÇA DE GRÀCIA

Plaça voltada de parets iguals
emmorenides sota el cel gris,
amb arbres minsos vora els fanals
i amb balcó petit a cada pit.
Passa una dona amb un cistell. Després
uns infants bruts i cridaners que juguen
a la ratlleta i que s’en van. Res més;
i el vent que mou les robes que s’eixuguen
pels balcons. La remor
tota la tarda és lenta, continguda,
fins que vespreja. Rera un porticó
s’encen la llum. La plaça que era muda
s’anima de la gent
que va cap a sopar. La barriada
se sorolla una mica sota el vent
per a dormir-se aviat més reposada.

ALEXANDRE PLANA