Més records de les excursions amb el pare…

Certament la germaneta ho diu molt rebé. Tothom que tenia relació amb el pare anava d’excursió amb ell. Recordo un mestre de la Gleva, el Sr. Garralda, un escultor, el Martí Vila, un seu cunyat el tiet Jordi…gent molt diversa. Tots els meus amics s’hi apuntaven. Els Plàtans era com el rebedor de casa. Tenia el seu bloc petit on cada dia hi feia el seu diari, dibuixava… Hi ha uns llocs que encara ara, quan hi passo, s’escapa un parenostre: el paleta amic del avi Miquel que va morir treballant als Murs, el cec que va estimbar-se baixant dels plàtans… Vaig saber mirar el paissatge amb ell, escoltar els ocells, ensumar les plantes… Us penjo quatre fotografies i un poema…
La travessa de cada any. De Núria a Setcases fent nit a Ull de Ter, davant el Gra de Fajol. A dalt el Noucreus… ja els coneixeu a tots.

Mireu al pare en un lloc mític: el xalet d’Ull de Ter. Per ell era el cel. Ara no existeix, en diuen Vallter

Tal com diu la M.Dolors el pare ens ensenyava el paisatge i la natura. Aquí amb en Jaume Roma

El posat del pare quan sirgava: el jersei a la cintura,la rialla ,la bota, els binocles, una bossa de costat.. I el lloc?. Sta. Llúcia del Quer amb la tieta Maria i en Lluís Vilardell

LA FAGEDA D’EN JORDÀ

Saps on és la fageda d’En Jordà?
Si vas pels volts d’Olot,amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins,profond i clar;
el verd de la fageda d’En Jordà.

El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la quietud,
s’atura,i no sent res,i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d’aquell lloc profond
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’En Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

JOAN MARAGALL

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *