MATÍ D’HIVERN

Els arbrissells i els marges s’escorren amb prestesa.
És alta la serena: a claps, i lluny, encesa.

Damunt el gris i els ocres i el verd eixarreït
la boira es desprenia d’un àngel defallit.

Tofes de neu escassa fan l’aire fi, tallant:
les bèsties, segures de dies que vindran,

udolen i s’allunyen enllà del bosc ombrívol.
El cor se m’estremia d’un vol d’ocell errívol.

JOAN TEIXIDOR