M’HE DESPERTAT TOT SOL
M’he despertat tot sol en un antic jardí
que no sé si és la meva presó o el meu imperi.
Canta pertot l’alè dels arbres, i el misteri
d’un esperit que em crida, però no és per a mi.
M’he despertat tot sol en un antic jardí
que no sé si és la meva presó o el meu imperi.
Canta pertot l’alè dels arbres, i el misteri
d’un esperit que em crida, però no és per a mi.
Camino a poc a poc, amb temença, com si
un àngel no del tot m’acabés de voler-hi.
El meu cor s’exhaureix en el silenci aeri.
La llum és una fronda sobre cada camí.
Adam devia anar pel món, el primer dia,
com jo vaig, sorprenent la verda melodia
de cada veu de l’aire, del gest de cada braç;
per abraçar la llum esbatanant els braços,
el cos, encara moll de rosada i fang,
deixant estela d’ànima darrera dels seus passos.
MÀRIUS TORRES PERENYA
Ens agrada.
Jo particularment sento molt propera la figura d’aquest poeta. La seva germana, la Nùria Torres, ens feia sessions de cinema (surrealista, sigui dit de passada) a l’Escola Laietània, de la qual, per cert, era director en Josep Perenya, tiet de l’autor, si no recordo malament. Una escola oberta i avançada al seu temps… Ja en faré una historieta!