.jpg)
Us en recordeu d’en Faruk? Ben segur que sí. aquests dies escoltàvem la radio…”Ara parlaré dels germans: Josep, Miquel, Jordi Ma Dolors Vinyoles” quin salt el cor! El pare quina bona cara que feia a la fotografia. Això passava pels vols del 58 o 59. No? La nena encara era un preciós bebé. Jo crec que han errat treien les tradicions. Millora-les, però no les erradiqueu. He llegit que els colors del Papa Nöel dels pebrots, vàren sortir d’un anunci de…la Coca Cola. Fins llàvors parlaven de un tal Sant Nicolau, d’Anatòlia! M’estimava més i encara estimo el nostrat Faruk que venia d’Orient, li faré una carta.
La pineda del Guinart
Pineda la del Guinart
la més encisera i bella
un capvespre cap al tard
m’hi vaig arribar amb Ella.
La bruseta en duia blanca
son esperit n’era d’or fi
per ser bella res li manca
feia olor de romaní.
Hi ha, no lluny de la pineda
cementiri solitari
i a la ribera del Ter
de la Verge el Santuari.
Cabrera l’encimbellada;
Bellmunt i el vell Sant Martí,
Montseny i les Pirinenques,
tot s’hi albira des d’allí.
Camins verds i blau cel,
somrèiem en la pineda;
quan nasqué el primer estel,
baixàrem cap a la Gleva.
Pineda la del Guinart
miranda de meravella
que és bonic un cap al tard
agemolidet amb Ella.
Antoní Vinyoles
Juliol del 1943