Poema de Nadal
Amb la taula ben parada,
plena de neules i torrons,
cantarem una nadala a la vora del tió.
Hem sentit molta gatzara!
Serà que arriben els reis?
Abrigats sortirem ara
i escolteu què els cantarem:
“ Els reis se’n vénen,
els Reis se’n van,
el plat, a la finestra,
l’esclop, vora del foc.
Els nens van molt de pressa
I els Reis a poc a poc.
Nit de Nadal
Jo vull la taula parada
Com el temps que era nin
A prop de la llar fumosa
Baix el sostre revellit.
Poseu un cap de taula,
La cadira del padrí,
I en l’altre cap la del pare
I la de la mare al mig.
Àngel Guimerà
