Poema de Nadal

Amb la taula ben parada,

plena de neules i torrons,

cantarem una nadala a la vora del tió.

Hem sentit molta gatzara!

Serà que arriben els reis?

Abrigats sortirem ara

i escolteu què els cantarem:

“ Els reis se’n vénen,

els Reis se’n van,

el plat, a la finestra,

l’esclop, vora del foc.

Els nens van molt de pressa

I els Reis a poc a poc.

Nit de Nadal

Jo vull la taula parada

Com el temps que era nin

A prop de la llar fumosa

Baix el sostre revellit.

Poseu un cap de taula,

La cadira del padrí,

I en l’altre cap la del pare

I la de la mare al mig.

Àngel Guimerà