Category Archives: 3. Charles Darwin i la Teoria de l’evolució
3.5 TEORIA DE L’ORIGEN DE LES ESPÈCIES
L’origen de les espècies (The origin of species) és un llibre que fou escrit per Charles Darwin l’any 1859 . En aquesta obra Darwin exposà les seves idees sobre la selecció natural i la teoria de l’evolució.
Al llarg del viatge i expedicions que va realitzar Darwin va recollir una immensa base de dades. A partir de la lectura de Lyell, Darwin va agafar la idea de canvi geològic gradual i va raonar que es podia aplicar als organismes: “una espècie dona vida a una altra”.
Darwin defensava l’evolució ramificada: Algunes espècies evolucionen seguint camins diferents a partir d’un avantpassat comú. Darwin va posar com a exemple les tres espècies de “sinsontes” que havia observat a les illes Galàpagos, provenien d’una colonització per part d’una espècie relacionada amb elles que havia observat a Amèrica del Sud. L’esbós de la seva teoria dona com a resultat “l’arbre de la vida” ramificat (única il·lustració del llibre). Però, l’arbre de la vida, no explicava el mecanisme de la evolució.
A partir de la lectura de l’obra de Thomas Malthus, Darwin s’adonà que les poblacions tendeixen a créixer ràpidament, de manera que les seves necessitats excedeixen als recursos limitats.
L’any 1837 va arribar a la conclusió de que el món natural, no escollia de forma deliberada les característiques més favorables, tal com faria un ramader, sinó que tenia la seva pròpia forma de tractar les explosions demogràfiques que amenaçaven per esgotar un nínxol ecològic (resultat de l’adaptació d’aquest organisme a l’ambient on viu).
L’evolució del grup resulta de la supervivència i reproducció diferencial de variants individuals ja existents en el grup. La teoria de Darwin es basa en tres principis:
– Principi de variació: Entre els individus de qualsevol població es presenten variacions en la morfologia, la fisiologia i la conducta.
– Principi de l’herència: Els descendents s’assemblen als seus progenitors més del que s’assemblen a individus amb els que no estan emparentats.
– Principi de selecció: Alguns individus tenen més èxit que altres per sobreviure i reproduir-se en un ambient determinat.
Mercè Sirisi
3.4 ELS PINSANS DE LES ILLES GALÀPAGOS
La extraordinària adaptació que aquests pinsans de les Galápagos han desenvolupat als diferents ambients de les illes va ser considerat per “Charles Darwin” com una prova de la selecció natural, fonamental per formular la seva famosa Teoria de l’Evolució.
Darwin no creia que fóssin especies amb una relació especial entre elles, i de fet, pensava que molts no eren ni pinsans. Darwin havia cregut que eren diverses famílies, però en realitat eren una sèrie de pinsans peculiars amb suficient entitat per formar un nou grup en el que s’inclouen dotze espècies.
Darwin va observar diferències en el bec dels pinsans, la forma del bec reflexava el nínxol ecològic de la cadena alimentària. Tots els pinsans descendeixen d’un ancestre comú, l’aïllament en les diferents illes i el procés adaptatiu a la seva alimentació ha donat lloc a l’especiació.

Alba Arbonès
3.3 LA GRAN VARIETAT D’ANIMALS DE LES ILLES GALÀPAGOS
/>
Les Illes Galapagos ,són un conjunt de 13 illes d’origen volcànic, es troben properes al continent sud-americà i com a tals haurien de tenir la mateixa flora i fauna del continent; sorprenentment hi habiten espècies que difereixen de les del continent per petits detalls, i a més a cada illa hi habiten espècies diferents. Per aquest motiu és interessant analitzar la variabilitat d’una espècie en aquestes illes, ja que podem veure que ha partir d’una espècie al llarg del temps ha anat evolucionant i s’ha adaptat al medi per selecció natural, gràcies a aquesta selecció avui dia hi ha diverses especies.
3.2 EL VIATGE AMB EL BEAGLE
L’any 1831 Charles Darwin amb solament 22 anys d’edat va acceptar l’oferta del seu amic Charles Lyell per a que s’embarqués com a naturalista a bord del “Beagle” per a viatjar a Sud-amèrica i al Pacífic.
L’objectiu de l’expedició era cartografiar les costes de la denominada Terra del Foc (al sud d’Amèrica) i efectuar una sèrie de mesures cronomètriques al voltant del món.
El viatge va iniciar-se el dia 27 de desembre de 1831 amb el Beagle dirigit pel capità Fitz Roy des d’Inglaterra i va durar aproximadament 5 anys.
Durant el viatge que van efectuar per la zona de Sud-amèrica i els seus voltants, Darwin prenia anotacions sobre el comportament de les espècies i les característiques que aquestes tenien en unes zones determinades. Sovint, també, enviava mostres a Cambridge de les substàncies que anava acumulant.
Durant el primer any a Amèrica del Sud, Darwin, va fer un important descobriment. Va trobar fòssils pertanyents a mamífers extingits ja fa uns milions d’anys.
Un altre descobriment de grans dimensions, científicament parlant, va tenir lloc a les illes Galàpagos. Ja que es va trobar envoltat d’un gran nombre d’espècies desconegudes. En aquestes illes fou on Darwin s’inspirà per crear L’origen de les espècies.
Després de realitzar la volta al món amb la caravel·la, Darwin va arriba a la seva terra natal el dia 2 d’octubre de 1836.
3.1 CHARLES DARWIN
Charles Darwin neix a Shrewsbury (Anglaterra) el 1809.
Nascut en una família acomodada de terratinents, Darwin va ser un estudiant mediocre; odiava la disciplina d’un sistema educatiu basat en els clàssics.
Seguint els desitjos del seu pare comença a estudiar medicina però la dissecció de cadàvers el fa abandonar la carrera. El seu pare, Robert Darwin, tement que no aconseguiria res a la vida, va obligar-lo a matricular-se a la Universitat de Cambridge per estudiar teologia.
Anys més tard, amb l’oposició del seu pare, Darwin accepta el lloc de naturalista a bord del Beagle, una nau que el seu viatge de exploració per tot el món va proporcionar-li la primera experiència educativa de la seva vida.
Al llarg dels cinc anys següents va tenir l’oportunitat de contemplar el món natural i reflexionar sobre el que estava veient. Durant aquest temps va llegir els Principis de Geologia de Charles Lyell que l’ajudaran a desenvolupar la teoria de l’evolució posteriorment. Aquesta experiència determinarà els curs de les seva idees.
Al retorn del viatge amb el Beagle l’any 1836, es va convertir en un dels científics britànics més importants gràcies a les cartes enviades durant el viatge.
Desprès de casar-se amb la seva cosina, Emma Wedgwood, i tenir deu fills Darwin l’any 1839 comença a formular les seves teories sobre l’evolució que publicarà vint anys més tard aconsellat per Lyell.
L’any 1859 publica L’origen de l’especies, va establir l’explicació de la diversitat que s’observava a la naturalesa.
Darwin mort l’any 1882 a causa d’una sèrie de malalties no diagnosticades que van turmentar a Darwin des de la seva joventut per la qual cosa no va pensar mai en noves expedicions.
Maria Guirro