Author Archives: bde2nbtx

2.2 LA TEORIA DE LAMARK

Lamark

Jean Baptiste de Lamark, antic oficial de l’exèrcit i professor de zoologia a París, va proposar per primer cop una teoria general de l’evolució ben estructurada i contrària al creacionisme.

Segons Lamark, al llarg de la seva vida els éssers vius s’adapten al medi: els canvis en les circumstàncies del medi causarien canvis en els hàbits i conductes i, en conseqüència, canvis als seus òrgans. L’ús d’aquests òrgans provoca el seu desenvolupament, mentre que la manca d’ús en provocaria l’atròfia. Finalment, els canvis produïts al llarg de la vida d’un organisme s’hereten a la descendència, la qual cosa pot portar a una nova espècie.

Un exemple clar de la seva teoria és el de les girafes: Lamark creia que l’ancestre seria una espècie de coll curt degut a que les fulles més baixes de les branques escassejarien. Llavors, els avantpassats de les girafes es veurien obligats a estirar el coll per tal d’arribar a les fulles més altes. Gradualment, els individus anirien desenvolupant un coll una mica més llarg. Al aparellar-se, aquest canvi en la longitud del coll passaria a la descendència.
girafes
La seva teoria no va arribar a ser acceptada, però tot i així la importància de Lamark es troba en el fet que per primera vegada s’acceptava l’evolució de les espècies en contra del creacionisme.

Finalment, a finals del segle XIX la seva teoria es va reanalitzar. En aquest cas, August Weissman va dubtar que els caràcters adquirits al llarg de la vida d’un individu es poguessin heretar. Llavors, Weissman va portar a terme un experiment, amb el qual va poguer demostrar que la teoria de l’evolució de Lamark no és correcta.

LAIA

1.1 TEORIA DE L’ORIGEN DE LA VIDA

L’origen de la vida, en biologia, és la forma i època en què s’originà la vida. Aquest és un tema controvertit i té implicacions filosòfiques i religioses.
La tradició judeocristiana aplica la teoria creacionista: Déu va crear l’Univers i la vida. Aquesta és una explicació de fe i no pot ser recolzada amb demostracions, evidències empíriques.
La teoria sobre l’origen de la vida diu que la vida va evolucionar a partir de matèria inerta en algun moment fa entre 3900 i 3500 milions d’anys. Existeixen una sèrie d’observacions que apunten les condiciones fisicoquímiques en les quals va poder emergir la vida, però encara no hi ha una resposta ben bé complerta.
La vida es basa en un intercanvi constant de matèria i energia amb el medi que l’envolta, mitjançant reaccions químiques a determinades condicions.
Podem pensar que, fa prop d’uns 3.900 milions d’anys, la vida sorgí a partir d’una evolució de tipus químic. L’atmosfera de la Terra d’aquella època, inicialment sense vida, era anòxica, és a dir, no tenia oxigen, però tenia una alta concentració d’altres gasos i compostos rics en hidrogen. En definitiva, es tractava d’una atmosfera reductora.
origen
En el si d’una atmosfera reductora, seria possible la síntesi de molècules orgàniques a partir de molècules inorgàniques. Per acció de l’energia elèctrica dels llamps de les tempestes o de radiació atòmica, molècules simples haurien pogut formar molècules orgàniques complexes. Aquestes molècules complexes s’unirien entre elles de forma espontània. Finalment, aquestes molècules crearien sistemes d’autoreplicació basat en l’ADN i l’ARN, formant un entorn propi: s’haurien format els primers protoorganismes.
Els primers organismes eren heteròtrofs anaerobis, per competència per obtenir l’aliment, l’aparició d’un nou tipus de metabolisme va suposar un avantatge, d’aquesta manera van aparèixer els primers organismes que feien la fotosíntesi oxigènica, és a dir, transformaven l’energia solar en energia química i la matèria inorgànica en matèria orgànica, alliberant així oxigen.
Aquests protoorganismes es van reproduir molt i es va incrementar l’oxigen que es desprenia, el qual s’acumulà a l’atmosfera, fins al punt de transformar-la de reductora a oxidant. L’evolució d’aquests organismes al llarg del temps ha donat lloc a les diferents espècies que avui dia coneixem.

Fátima Freitas i Desirée Gutiérrez

1.2 LA TEORIA ENDOSIMBIÒTICA

La doctora Lynn Margulis és una de les científiques més conegudes del món. Llicenciada per la Universitat de Chicago, màster a la Universitat de Wisconsin, doctora per la Universitat de Califòrnia. És la formuladora de la teoria de l’endosimbiosi, que explica l’origen de les cèl·lules eucariotes per la incorporació d’una cèl·lula dins una altra.

La generació per simbiosi és el contacte físic entre dos organismes vius diferents per cooperar i així generar organismes nous.Dos organismes acaben fusionats en un nou organisme, més complex, amb els gens dels dos: en un nou tipus d’èsser viu. La primera cèl·lula va aparèixer a partir de la simbiosi de dos bacteris, per tant, els bacteris s’estableixen a la base de la piramide de l’origen de la vida.
Teoria endosimbiòtica
Aquests primers bacteris vivien sense oxigen, en aquell temps no n’hi havia a l’atmosfera terrestre, l’oxigen va ser el gas residual que van expuslar aquets bacteris que va resultar tòxic, pero després van aparèixer nous bacteris que van sapiguer aprofitar-ho, això és la ecopoyesis; els residus d’un tipus de vida alimenten a un altre tipus de vida.

Tot això fa que la Terra constitueixi un enorme ecosistema, Gaia, format per molts ecosistemes menors. La hipótesis de Gaia diu que, Gaia es la suma de la vida planetària i que ella sola se autorregula.

David Alvarez

L’ANY DARWIN

Aquest any celebrem 150 anys de la publicació del llibre “L’origen de les espècies” i a més fa 200 anys va néixer el seu autor, Charles Darwin, el pare de la teoria de l’evolució.

 En aquest bloc publicarem tot el que anem treballant per grups cooperatius, els alumnes de Biologia de 2n de Btx de l’IES Berenguer d’Entença.

darwin.jpg