Fins el segle XIX la Teoria creacionista, basada en el text del Gènesi de la Biblia, va ser la teoria predominant. Segons aquesta teoria no científica, Déu havia creat totes les espècies existents fins el moment i a més a més aquestes no presentaven canvis llarg del temps perquè estaven perfectament adaptades al medi. Aquesta teoria estava molt vinculada al Fixisme, defensat entre altres per Linné, el pare de la nomenclatura i classificació dels éssers vius.
Actualment la presència de fòssils es considera una prova evolutiva imprescindible per explicar el procés evolutiu, en canvi fins el segle XIX es considerava una prova més dels diferents moments creacionistes i es justificava la seva desaparició per diferents catàstrofes. Couvier, el pare de la paleontologia, va ser un dels grans defensors del catastrofisme.
Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon, va ser dels primers en rebutjar el creacionisme i defensar la idea evolutiva de les espècies. Segons ell l’evolució anava lligada al perfeccionisme i les espècies que havien desaparescut eren substituïdes per altres millors.