Fins el segle XIX la Teoria creacionista, basada en el text del Gènesi de la Biblia, va ser la teoria predominant. Segons aquesta teoria no científica, Déu havia creat totes les espècies existents fins el moment i a més a més aquestes no presentaven canvis llarg del temps perquè estaven perfectament adaptades al medi. Aquesta teoria estava molt vinculada al Fixisme, defensat entre altres per Linné, el pare de la nomenclatura i classificació dels éssers vius.
Actualment la presència de fòssils es considera una prova evolutiva imprescindible per explicar el procés evolutiu, en canvi fins el segle XIX es considerava una prova més dels diferents moments creacionistes i es justificava la seva desaparició per diferents catàstrofes. Couvier, el pare de la paleontologia, va ser un dels grans defensors del catastrofisme.
Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon, va ser dels primers en rebutjar el creacionisme i defensar la idea evolutiva de les espècies. Segons ell l’evolució anava lligada al perfeccionisme i les espècies que havien desaparescut eren substituïdes per altres millors.
Monthly Archives: juny 2009
4.3 L’AHIR I L’AVUI DE LA CONTROVÈRSIA DE LA TEORIA DE L’EVOLUCIÓ.
La teoria de l’evolució va ser un tema tractat per alguns filòsofs, i per biòlegs com ara: Lamarck, Darwin o Wallace.
Charles Darwin va desenvolupar la seva teoria de la selecció natural mentre que Russell Wallace va formular una similar. Ambdues foren presentades a la Societat Linneana en documents separats.
En l’obra de Darwin, L’origen de les espècies, s’explica la selecció natural al detall. Després de la seva publicació , la idea que els organismes havien evolucionat va ser un tema intens de debat, centrat en implicacions filosòfiques, socials i religioses.
Actualment, el fet que els organismes evolucionin és indiscutible per als científics, tot i que, per alguns grups religiosos és un concepte controvertit.
Hi ha teories com la dels creacionistes, que sostenen que hem estat creats i que no evolucionem. En alguns països, aquestes teories han afavorit un conflicte religiós, que té molta repercussió en l’àmbit polític i en la educació pública.
Les teories científiques que parlen d’evolució es contradiuen amb interpretacions literals de molts textos religiosos. Un gran nombre de creients s’oposa a la biologia evolutiva, excusant-se amb que aquesta sempre ha estat utilitzada per recolzar posicions filosòfiques que promouen la discriminació i el racisme (“mals gens” i “bons gens”).
Actualment la comunitat científica no dubta del fet de l’evolució, encara que hi puguin haver diferents hipòtesis sobre com ha tingut lloc. Avui en dia no ens cal demostrar el fet evolutiu, però cal recordar que en altres èpoques si que es posava en dubte, les dades paleontològiques,
morfològiques i embriològiques han estat utilitzades com a proves del fet evolutiu.
Actualment els estudis bioquímics de comparació de proteïnes i àcids nucleics ens aporten noves proves i han ajudat ha comprendre les relacions ancenstrals entre els organismes.
Romina Rótulo