El descobriment de1900 sobre les lleis de Mendel de l’herència, mutacions i caràcters obtinguts gràcies als experiments de Weismann, són bàsics per entendre el desenvolupament posterior de la teoria de l’evolució.

La unió del darwinisme amb nous descobriments biològics, fonamentalment els relatius a la paleontologia i la genètica, va donar origen al neodarwinisme o teoria sintètica; que en general significa la integració de la teoria de l’evolució de les espècies per selecció natural de Charles Darwin, la teoria genètica de Gregor Mendel com a base de l’herència biològica, la mutació genètica aleatòria com a font de variació i la genètica de poblacions matemàtica.

Segons aquesta teoria, el representant de la qual és Theodosius Dobzhansky (1900-1975) es caracteritza per:
– un rebuig a l’herència dels caràcters adquirits
– la ratificació del gradualisme en l’evolució
– el reconeixement del mecanisme de selecció natural amb les seves dues fases actualitzades, que són:
(1) La producció de mutacions cromosòmiques o variabilitat genètica.
(2) La selecció dels portadors de dotació genètica més favorable.

Eva Bonfill i Blanca Castellnou