L’origen de la vida, en biologia, és la forma i època en què s’originà la vida. Aquest és un tema controvertit i té implicacions filosòfiques i religioses.
La tradició judeocristiana aplica la teoria creacionista: Déu va crear l’Univers i la vida. Aquesta és una explicació de fe i no pot ser recolzada amb demostracions, evidències empíriques.
La teoria sobre l’origen de la vida diu que la vida va evolucionar a partir de matèria inerta en algun moment fa entre 3900 i 3500 milions d’anys. Existeixen una sèrie d’observacions que apunten les condiciones fisicoquímiques en les quals va poder emergir la vida, però encara no hi ha una resposta ben bé complerta.
La vida es basa en un intercanvi constant de matèria i energia amb el medi que l’envolta, mitjançant reaccions químiques a determinades condicions.
Podem pensar que, fa prop d’uns 3.900 milions d’anys, la vida sorgí a partir d’una evolució de tipus químic. L’atmosfera de la Terra d’aquella època, inicialment sense vida, era anòxica, és a dir, no tenia oxigen, però tenia una alta concentració d’altres gasos i compostos rics en hidrogen. En definitiva, es tractava d’una atmosfera reductora.

En el si d’una atmosfera reductora, seria possible la síntesi de molècules orgàniques a partir de molècules inorgàniques. Per acció de l’energia elèctrica dels llamps de les tempestes o de radiació atòmica, molècules simples haurien pogut formar molècules orgàniques complexes. Aquestes molècules complexes s’unirien entre elles de forma espontània. Finalment, aquestes molècules crearien sistemes d’autoreplicació basat en l’ADN i l’ARN, formant un entorn propi: s’haurien format els primers protoorganismes.
Els primers organismes eren heteròtrofs anaerobis, per competència per obtenir l’aliment, l’aparició d’un nou tipus de metabolisme va suposar un avantatge, d’aquesta manera van aparèixer els primers organismes que feien la fotosíntesi oxigènica, és a dir, transformaven l’energia solar en energia química i la matèria inorgànica en matèria orgànica, alliberant així oxigen.
Aquests protoorganismes es van reproduir molt i es va incrementar l’oxigen que es desprenia, el qual s’acumulà a l’atmosfera, fins al punt de transformar-la de reductora a oxidant. L’evolució d’aquests organismes al llarg del temps ha donat lloc a les diferents espècies que avui dia coneixem.

Fátima Freitas i Desirée Gutiérrez

La doctora Lynn Margulis és una de les científiques més conegudes del món. Llicenciada per la Universitat de Chicago, màster a la Universitat de Wisconsin, doctora per la Universitat de Califòrnia. És la formuladora de la teoria de l’endosimbiosi, que explica l’origen de les cèl·lules eucariotes per la incorporació d’una cèl·lula dins una altra.

La generació per simbiosi és el contacte físic entre dos organismes vius diferents per cooperar i així generar organismes nous.Dos organismes acaben fusionats en un nou organisme, més complex, amb els gens dels dos: en un nou tipus d’èsser viu. La primera cèl·lula va aparèixer a partir de la simbiosi de dos bacteris, per tant, els bacteris s’estableixen a la base de la piramide de l’origen de la vida.

Aquests primers bacteris vivien sense oxigen, en aquell temps no n’hi havia a l’atmosfera terrestre, l’oxigen va ser el gas residual que van expuslar aquets bacteris que va resultar tòxic, pero després van aparèixer nous bacteris que van sapiguer aprofitar-ho, això és la ecopoyesis; els residus d’un tipus de vida alimenten a un altre tipus de vida.

Tot això fa que la Terra constitueixi un enorme ecosistema, Gaia, format per molts ecosistemes menors. La hipótesis de Gaia diu que, Gaia es la suma de la vida planetària i que ella sola se autorregula.

David Alvarez