UNITAT 1
FONOLOGIA I FONÈTICA.
Són dues disciplines diferents, però complementàries. La fonologia treballa amb el sistema de la llengua i la seva unitat són els fonemes // i es defineixen pel fet que tenen la capacitat de canviar el significat de les paraules mitjançant la commutació:
cala cama caça casa canya calla cara
/l/ /m/ /s/ /z/ /ɲ/ /ʎ/ /ɾ/
Els fonemes prenen valor en relació i oposició amb les altres unitats: sord/sonor, nasal/oral… Cada llengua té un sistema fonològic propi amb un nombre tancat d’elements distintius.
Característiques dels fonemes
abstracta: unitat ideal que quan es materialitza apareix el so
mínima : no es pot descompondre en unitats més petites
distintiva: està formada per un conjunt de trets distintius /p/ oclusiu, bilabial, sord
funcional: té capacitat de diferenciar significats sec/jec, fam/pam, pare/parra, cinc/zinc
no significativa : no té significat
La fonètica estudia la producció (fonètica articulatòria) EMISSOR, la transmissió (fonètica acústica) CANAL i la percepció del so (fonètica auditiva) RECEPTOR. El so és la unitat bàsica i es defineix com a: unitat fònica, material, analitzable des d’un punt de vista articulatori, acústic i auditiu.
Un al·lòfon és qualsevol realització fonètica d’un fonema: [b] → [β] , [d] → [δ], [g] → [γ]
batre /b/, [b] abatre /b/, [β]
ELS TRETS SUPRASEGMENTALS
pauses : són la unitat d’analisi important perquè és on s’esdevenen les varietats contextuals
accents : permeten diferenciar entre el sistema vocàlic tònic i àotn i també permeten diferenciar mots amb significat s diferents
entonació: posa de manifest la intenció del parlant, modalitat interrogativa, exclamativa, enunciativa…
SONS VOCÀLICS I CONSONÀNTICS
SONS VOCÀLICS | SONS CONSONÀNTICS | |
Mode d’articulació | Sortida lliure de l’aire per la cavitat bucal | Sortida de l’aire amb obstacles per la cavitat bucal |
Sonoritat | Sonors | Sords/Sonors |
Funció sil·làbica | Nucli de síl·laba | Element marginal |
SISTEMA VOCÀLIC
Classificació vocals | Grau d’obertura | |
Punt d’articulació | ||
Tonicitat | ||
Funcionalitat | Semivocals (diftong decreixent) → mai [máj] | |
Semiconsonants (diftong creixent) → guany [gwá ɲ] | ||
Consonants (diftong creixent a inici de mot) → iode [jɔδə] |
GRAU D’OBERTURA: obertura de la boca a l’hora de pronunciar cada vocal (oberta, mitjana, tancada).
PUNT D’ARTICULACIÓ: segons la posició de la llengua a l’hora de pronunciar la vocal (anterior, central, posterior)
TONICITAT: vocal tònica/ àtona (no hi ha els mateixos sons en posició tònica i àtona).
Contactes vocàlics | A l’interior de mot | Diftong |
Triftong | ||
Hiat | ||
Entre mots consecutius | Elisió | |
Diftongació o sinalefa | ||
Hiat |
DIFTONG: dues vocals en una mateixa síl·laba, hi ha un nucli i un so marginal (j,w). Poden ser creixents o decreixents.
§ DECREIXENTS: la primera vocal és el nucli i la segona un so marginal:
ai
ei oi ui |
mai
rei cofoi cuina |
[máj]
[réj] [kufój] [kújnǝ] |
au
eu iu ou uu |
fauna
peu riu pou duu |
[fáwnǝ]
[pέw] [ríw] [pów] [dúw] |
§ CREIXENTS : hi ha tres casos:
§ gua, güe, güi, guo: guant [gwán], llengües [ʎέŋgwǝs], pingüí [piŋgwí], paraiguot [pǝɾǝjɣwɔt]
§ qua, qüe, qüi, quo : pasqua [páskwǝ], freqüent [fɾǝkwén], obliqüitat [uβlikwitát], quòrum [kwóɾum]
§ A principi de mot: iode [jɔδǝ], iogurt [juɣúr]
§ Després de vocal : cauen [káwǝn], reien [rέjǝn]
TRIFTONG: és un diftong creixent combinat amb un de decreixent. La [i] i la [u] ocupen sempre sons marginals:
cre-ueu [kɾǝwέw] fè-ieu [fέjǝw] trè-ieu [trέjǝw]
HIAT: quan tenim dues vocals de costat però pertanyen a síl·labes diferents.
ELISIÓ : quan dues vocals de paraules diferents entren en contacte dins la cadena fònica, una d’elles se sol suprimir. Les vocals tòniques són més resistents, però les àtones i, sobretot la neutra, se solen suprimir :
mà esquerra [máskέrǝ]
setze anys [sέdzáɲs]
si el veus [sílβέws]
SINALEFA: quan es produeix un diftong dins la cadena fònica, entre dues paraules del mateix sintagma:
Hi ha dos nois [jáδóznɔjs]
Que hi és? [kǝjés]