PUNT D’ARTICULACIÓ |
|||||||||||||||
bilabial |
labiodental |
dental |
alveolar |
palatal |
velar |
||||||||||
VIBRACIÓ DE LES CORDES VOCALS |
sord | sonor | sord | sonor | sord | sonor | sord | sonor | sord | sonor | sord | sonor | |||
MODE D’ARTICULACIÓ |
oclusiu |
[p] | [b] | [t] | [d] | [k] | [g] | ||||||||
aproximant |
[β] | [δ] | [ɣ] | ||||||||||||
fricatiu |
[f] | [v] | [s] | [z] | [ʃ] | [ӡ] | |||||||||
africat |
[ts] | [dz] | [tʃ] | [dӡ] | |||||||||||
nasal |
[m] | [ɱ] | [ṋ] | [n] | [ɲ] | [ŋ] | |||||||||
lateral |
[ḽ] | [l] | [ʎ] | [ɬ] | |||||||||||
vibrant |
simple
|
[ɾ] | |||||||||||||
múltiple |
[r] | ||||||||||||||
Segons el MODE D’ARTICULACIÓ els sons poden ser :
OCLUSIUS |
bilabials [p] pa, verb, [b] bony, vi* |
dentals [t] tu, fred, [d] dinar | |
velars [k] rica, riques, quan, amarg, [g] piga, pigues |
Es caracteritzen per fer una mena d’explosió a l’hora de pronunciar-los. En determinats contextos i per contacte amb altres sons poden experimentar canvis pel que fa a la sonoritat i al mode d’articulació:
FENÒMENS
|
CONTEXT |
EXEMPLES |
|
Canvis en la sonoritat |
Ensordiment
[b] → [p] [d] → [t] [g] → [k] |
A fi de mot davant de pausa. | el tub, el fred, el mag |
Seguit de consonant sorda. | obtús, adquirir, mag trist | ||
Seguit de vocal. | tub estret, fred humit | ||
Sonorització
[p] → [b] [t] → [d] [k] → [g] |
Seguit de consonant sonora. |
capdavant, sotjar, anècdota, cap de suro, pot buit | |
Canvis en el mode d’articulació |
Oclusiu→ aproximant |
vocal + [b] + vocal = [β]
lateral + [d] + lateral = [δ] vibrant + [g] + vibrant = [ɣ] |
rebre, cada, rega |
Emmudiment |
[p] i [b] darrere [m]
[d] i [t] darrere nasal i lateral |
llamp, compte, rumb, sant, profund, alt |
FRICATIUS I AFRICATS.
Els sons FRICATIUS deixen sortir l’aire lliscant, i els sons AFRICATS tenen dos períodes, un d’oclusiu i un de fricatiu.
LABIODENTAL | ALVEOLAR | PALATAL | ||
FRICATIUS | Sord | [f]
full |
[s]
bossa, sorra, caça, cera |
[ʃ]
caixa, xoc |
Sonor | [v]
vi* |
[z]
casa, zero |
[ӡ]
menjo, menges |
|
AFRICATS | Sord | [ts]
potser |
[tʃ]
cotxe, raig, mig |
|
Sonor | [dz]
setze |
[dӡ]
mitja, mitges |
Poden experimentar canvis pel que fa a la SONORITAT en determinats contextos:
FENOMEN |
CONTEXT |
EXEMPLES |
Sonorització [f] → [v] [s] → [z] [ʃ] → [ӡ] [ts] → [dz] [tʃ] → [dӡ] |
Seguit de consonant sonora. |
Afganistan, baf bullent
peix barat roig viu |
Seguit de vocal entre mots consecutius. |
bolígraf o ploma pots anar-hi despatx obert |
NASALS |
bilabials [m] món |
alveolars [n] nou | |
palatals [ɲ] any |
Sempre són sons sonors.
LATERALS | alveolar [l] lògic |
palatal [ʎ] llop |
Es caracteritzen perquè l’aire surt pels costats laterals de la boca. Sempre són sonors.
VIBRANTS | simple [ɾ] cara |
múltiple [r] ratolí, carro |
Es produeix EMMUDIMENT en els casos següents:
CONTEXT |
EXEMPLES |
A final de mot amb sufixos derivatius. | colomar, carnisser, grisor, escalfador |
En els infinitius acabats en -ar, -er i -ir. | saltar, témer, sortir |
En alguns mots com prendre i derivats. | aprendre, comprendre |