ABD-AR-RAHMAN I
Abd-ar-Rahman I (731-788) membre de la dinastia omeia que governava a Damasc, fou l’únic de la família que va aconseguir escapar amb vida, quan els abbassides acabaren amb els omeies per fer-se amb el poder. Va arribar a Almuñécar (Granada) el 755 i es posà davant d’un potent exèrcit i va derrotar al governador de Córdova el 756, llavors fou proclamat emir. D’aquesta manera començà el primer poder musulmà independent del califat. Abd-ar-Rahman I s’hagué d’enfrontar a continues rebel·lions però es mantingué com emir gràcies al seu poderós exèrcit. Durant el seu mandat es construí la mesquita de Córdova.
BOABDIL
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (granada,1452-fes,1528), conegut pels cristians com Boabdil, va ser el darrer rei de granada amb el nom de Muhàmmad XI, pertanyent a la dinastia nassrita o nasrí. Va combatre al seu pare i al seu oncle, els quals també es consideraven legítims reis de Granada, durant una guerra civil en la que va ser apressat pels REIS CATÒLICS. El seu alliberament va implicar donar a Castella la part del regne que governava el seu oncle, la qual cosa va afavorir la penetració cristiana i la finalització de la guerra el 2 de gener1492, amb la presa de Granada pels Reis Catòlics desprès d’un setge. Segons una llegenda què no està testimoniada ni es recull en cap document, Boabdil, al eixir de Granada camí de Las Alpujarras, quan coronava una muntanya, va tornar el cap per a vore la seua ciutat per darrera vegada i va plorar, escoltant de la seua mare la sultana Aixa: “no ploris com una dona el que no saberes defensar com un home”.
ABD-RAHMAN III
Al segle x semblava que Al-Andalus s’ havia de desmembrar a causa de les contínues revoltes i l’ avenç dels regnes cristians. Va se aleshores que el jove príncep Abd al-Rahman lll va posar fi a les rebel·lions internes,va enfortir el poder polític i va vèncer diverses vegades els enemics del nord ( els cristians).
24
ABD-RAHMAN
EL CID
Rodrigo Díaz del vivar conegut com el CID. Va ser un noble castellà, guerrer i figura llegendària de la Reconquesta espanyola.
Cap al 1066 va obtenir el títol de Campeador (Campidoctor) en vèncer en combat singular en Jimeno Garcés.
Va ser atacat pel rei de Granada i García Ordóñez. Rodrigo va sortir victoriós d’aquests enfrontaments, però al seu retorn a la cort és traït per García Ordóñez i Pedro Ansúrez, poderosos nobles lleonesos, qui van convèncer al rei perquè el desterrés.
Finalment el Cid va morir a València el 10 de juliol de 1099 La seva muller,Ximena Díaz, va aconseguir defensar la ciutat amb l’ajuda del seu gendre Ramon Berenguer III de Barcelona, fins a l’any 1102 en el qual el rei Alfons VI de Castella va ordenar l’evacuació de la ciutat i va caure en poder dels almoràvits. València va ser capturada per aquests el de maig 1109 i no va ser cristiana fins 125 anys després.
ALMOHADES
Els almohades (1121-1269) (de l’àrab الموحدون al-muwaḥḥidūn, i.e. “els monoteistes” o “els unitaristes”) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l’extrem occidental del món islàmic al segle XII. Conqueriren tot el nord d’Àfrica, fins a Egipte,
El cabdill (i califa) més famós dels almohades siga Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur (1184-1199).Muhàmmad an-Nàssir (1199-1214) també es va fer famós per la derrota a la batalla de Las Navas de Tolosa, el 1212.
La dinastia s’origina amb Ibn Tumart, membre dels masmuda, una tribu berber de la serralada de l’Atles. Ibn Tumart era fill d’un lamparer en una mesquita, era petit i deforme i vivia com un devot captaire, i ja era conegut de ben jove per la seva pietat.
ART ANDALUSÍ