La castanyera segons una auca vuit-centista.

Castanyes cuites.

Castanyes al foc.

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n’ha desplaçat la celebració a la vigília d’aquesta diada (entre el 31 d’octubre i l’1 de novembre). A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de la tardor.^[1] Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres asturianes, lleoneses igallecs i el Samhain (cap d’any celta), la castanyada catalana prové d’una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengencastanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la ‘castanyada’ és el moscatell. Pels volts d’aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confitersorganitzen rifes de panellets i fruita confitada.

Sembla que el costum d’ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir.

Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l’oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L’àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.^[2]

Se sol representar amb la figura d’una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d’abrigar i amb mocador al cap, davant d’un torrador decastanyes per a la venda al carrer. Les castanyeres d’abans eren molt diferents de les d’avui. Vestien de manera pròpia. Duien unes faldilles de sargilmolt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitjafaldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d’ara. Empraven fogons de terrissa semblants a unacopa, i així eren anomenats. Encara avui a Girona s’anomena La Copa l’espai destinat a l’ocupació de les castanyeres a les fires de Girona, celebrades als volts de Tots Sants. Donaven vuit castanyes per un “quarto”, equivalent a tres cèntims de la nostra moneda. Les castanyeres anunciaven llur indústria amb un crit especial que deia:

La mainada, per fer-les enfadar, els cridava:

Actualment, la castanyada s’ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l’àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Sant Joan, Carnespoltes i Sant Pep-, ja sense referència ritual ni memorial envers els morts: