La xerrada sobre el futur dels nostres fills, que es va fer a l’escola fa uns dies, va resultar molt interessant, hi van assistir un grup de famílies, especialment mares i també alguns mestres de l’escola.
La participació dels nostres convidats va ser molt enriquidora, explicant les seves experiències i records de la seva infantessa i adolescència.
Aquí tenim algunes imatges de la sessió.

Els ex-alumnes de l’escola va venir acompanyats de les seves mares, que ens van explicar com van viure a casa l’educació dels seus fills.


Les anècdotes que ens van explicar ens van mostrar la gran influència que van exercir les seves famílies sobre ells.

Tots els assistents van seguir amb molt d’interés tot el que ens anaven explicant.


Van haver-hi algunes bromes entre mares i fills que van il·lustrar com vivia la família l’educació dels fills.

Tots tres van coincidir en la importància que per a ells va tenir la presència de la seva família darrere d’ells, ajundant-los quan calia, obligant-los, a vegades, a fer els deures de l’escola, donant exemple de dedicació i afecte, respectant les seves decisions a l’hora de triar estudis o carreres esportives.







Amb els seu esforç tots tres han arribat allà on volien anar-hi, sense les seves famílies i el seu exemple probablement no ho haurien aconseguit.
Moltes gràcies a tothom per la vostra presència, a Ainoa, Julián i Moisés, gràcies especialment a les seves mares, Alfonsi i Pilar, que ens van acompanyar i mostrar la importància que té el FER DE MARE (I PARE, que ells conten i molt) DE DEBÓ, amb afecte, però també amb fermesa i disciplina, donant exemple i també reclamant dels fills i filles el que aquests poden donar de si, en els estudis i en la seva vida personal, que és molt.
La millor recompensa és veure’ls esdevenir persones concients i responsables, protagonistes de les seves vides. Joves que recorden amb tot l’amor del món com es menjaven, a l’hora del pati, l’entrepà que els havia preparat la seva mare, que s’havia llevat d’hora per fer-ho, o com la mare no el deixava en pau fins que no havia acabat els deures de l’escola i li recordava que havia d’estudiar per a l’examen del dia següent, o la mare que encara pateix perquè la seva feina és difícil i a vegades perillosa, però que és feliç sabent que la seva filla està fent el que de debó vol fer i que amb prou esforç s’ha preparat per aconseguir-ho.
Moltes gràcies!